El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Versos per recordar

Més que anunci

             de joia i promesa ferida,

com l'intrús l'imagino,

        que ocupa a cops de vida,

el lloc que li disputen

                    l'angoixa i el dolor.

Títol del vers: AMAT I AMIC -portada-
Publicat per: Maria Rosa Juan

Sóc un arbre retort

dessota les estrelles,

amenaçat de mort

-com tots.

 

Sóc l'herba que treu lluc

després de la sequera;

quanta rosada bec

-com tots.

 

Sóc l'ocell de l'hivern

que va tornant-se volva

de llum cap a dissoldre's

-com tots.

 

Tot viu i mor en el poema.

Títol del vers: CIRCUIT CLOS
Publicat per: Maria Rosa Juan

Sóc un arbre retort

dessota les estrelles,

amenaçat de mort

-com tots.

 

Sóc l'herba que treu lluc

després de la sequera;

quanta rosada bec

-com tots.

 

Sóc l'ocell de l'hivern

que va tornant-se volva

de llum cap a dissoldre's

-com tots.

 

Tot viu i mor en el poema.

Títol del vers: CIRCUIT CLOS
Publicat per: Maria Rosa Juan

ewew

Títol del vers:
Publicat per: test_usuari_qll

we

Títol del vers:
Publicat per: test_usuari_qll

Sóc sols absència

de tu, fantsma lívid

que te'm dessagnes

entre les mans de l'ombra

-les meves mans exsangües.

 

Ombra sense ombraque et repeteixi els passos:

només jo, dócil

gos fidel, ressegueixo

l'empremta ja esborrada.

Títol del vers: del poemari DESGLAÇ
Publicat per: Maria Rosa Juan

Si el rellotge se't retarda,

porta'l a cal rellotger.

Mai no visquis enganyada,

malgrat en tinguis delit.

Envalisa les foteses

i engega-les pel balç

i, si vols, rebenta i plora.

Això t'ha d'afavorir.

No t'emparamentis massa:

tanmateix el fadristern

no et voldrà com a madona.

No claudiquis davant res,

ans camina amb cama forta...

Més plaent serà el camí

 

Títol del vers: És el vers 111 del poemari En el Feu de l'hermitatge
Publicat per: Margalida

test

Títol del vers:
Publicat per: test_usuari_qll

Assegut en un tren miro el paisatge

i de sobte, fugaç, passa una vinya

que és el llampec d'alguna veritat.

Seria un error baixar del tren

poerquè llavors la vinya

desapareixeria.

estimar és un lloc, i sempre hi ha una

cosa

que m'ho desvela: un terrat llunyà,

aquella estrada buida dún director d'orquestra,

només amb una rosa, i els músics

tocant sols.

La teva cambra quan s'alçava el dia.

Per descomptat, el cant d'aquells

ocells

al cementiri, un matí de juny.

Estimar és un lloc.

Perdura al fons de tot: d'allí venim.

I és el lloc on va quedant la vida.

Títol del vers: ESTIMAR ÉS UN LLOC
Publicat per: Maria Rosa Juan

Assegut en un tren miro el paisatge

i de sobte, fugaç, passa una vinya

que és el llampec d'alguna veritat.

Seria un error baixar del tren

poerquè llavors la vinya

desapareixeria.

estimar és un lloc, i sempre hi ha una

cosa

que m'ho desvela: un terrat llunyà,

aquella estrada buida dún director d'orquestra,

només amb una rosa, i els músics

tocant sols.

La teva cambra quan s'alçava el dia.

Per descomptat, el cant d'aquells

ocells

al cementiri, un matí de juny.

Estimar és un lloc.

Perdura al fons de tot: d'allí venim.

I és el lloc on va quedant la vida.

Títol del vers: ESTIMAR ÉS UN LLOC
Publicat per: Maria Rosa Juan

I arredossats a la recerca de pau, hem goitat, ni que sigui un instant fugisser, l'ombra d'un núvol passatger

Títol del vers:
Publicat per: quellegeixes
Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te'n fa protagonista i deu ser trist.
Però més trist és veure l'agonia
lenta d'algú que estimes; com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d'ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l'esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t'hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d'amor el buit de l'estimada morta.

 

Títol del vers: Torna al teu clos
Publicat per: JordiB_4480

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Títol del vers: Cançó a Mahalta
Publicat per: yolanda villanueva

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Títol del vers: Cançó a Mahalta
Publicat per: yolanda villanueva

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Títol del vers: Pujaré la tristesa...
Publicat per: Rigoletta

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Títol del vers: Pujaré la tristesa...
Publicat per: Rigoletta
Un perfum de colors a invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
Perquè hom no sabés de la sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca.
 
A Josep A. Font i Cases
 
 
Títol del vers: Epigrama
Publicat per: Maria Rosa Juan
Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
Me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la mel de les bresaques,
la fruita i les flors...
Jo podré escoltar-ne
la dolça tonada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
Títol del vers: La dàlia
Publicat per: Rigoletta
Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
Me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la mel de les bresaques,
la fruita i les flors...
Jo podré escoltar-ne
la dolça tonada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
Títol del vers: La dàlia
Publicat per: Rigoletta

Tu cuerpo se constela de signos verdes
como el cuerpo del árbol de renuevos.
No te importe tanta pequeña cicatriz luminosa:
mira al cielo y su verde tatuaje de estrellas.

Títol del vers: Escrito en tinta verde
Publicat per: admin