El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Versos per recordar

La nit us xopa

Aixopluc de silenci

Adolla saba

s'enfonsa les venes

La solitud us corprèn,

Títol del vers: Del poemari A L'ALTRE COSTAT DE LA PELL
Publicat per: PAPI

La nit us xopa

Aixopluc de silenci

Adolla saba

s'enfonsa les venes

La solitud us corprèn,

Títol del vers: Del poemari A L'ALTRE COSTAT DE LA PELL
Publicat per: PAPI

Desitjo estar adormit,

allunyat de la realitat

per no contemplar

la llum de la claredat,

tan sols la soledat

silencia aquest instant...

 

Desitjo estar adormit,

desitjo gaudir

d'una bona nit

d'essència perfumada

dedicada al plaer

del somni permanent,

renglons d'un paisatge per descobrir

enmig de la tenebra,

el meu destí

i després escriure'l

a la llum càlida del matí...

Títol del vers: Desitjo...
Publicat per: Mar R.

I també sento que em torno

com blau, com infinit,

amb estrelles als ulls

i a la punta dels dits.

Títol del vers:
Publicat per: irvilsa

I també sento que em torno

com blau, com infinit,

amb estrelles als ulls

i a la punta dels dits.

Títol del vers:
Publicat per: irvilsa

Quin enyor, mal cobert de cassigalls i oblit

sense saber-te encara

tentinejava, ebri

i balb com un captaire, badant les mans, esteses

cap a tu?

             Quin esglai

sangonós, com un gall

escapçat, mut, deturava

el pas de l'alba que et portava?

Quin enyor?

                       Quin esglai?

 

            

Títol del vers: Del poemari DESGLÀÇ
Publicat per: Maria Rosa Juan

Quin enyor, mal cobert de cassigalls i oblit

sense saber-te encara

tentinejava, ebri

i balb com un captaire, badant les mans, esteses

cap a tu?

             Quin esglai

sangonós, com un gall

escapçat, mut, deturava

el pas de l'alba que et portava?

Quin enyor?

                       Quin esglai?

 

            

Títol del vers: Del poemari DESGLÀÇ
Publicat per: Maria Rosa Juan

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,

em veig sovint per fosques solituds.

en prats ignots i munts de llicorella

i gorgs pregons que m'aturen, astuts.

 

I dic: On so? Per quina terra vella,

-per quin cel mort-, o pasturatges muts,

deleges foll? Verds quina meravella

d'astre ignorat m'adreç passos retuts?

 

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge, 

de fa mil anys, l'estrany no m'és estrany

jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

 

On en tuc de neu, jo retrob el paratge

on ja vaguí, i, de Déu, el parany

per heure'm tot. O del diable engany.

Títol del vers: SOL, I DE DOL (No·m clam d'algú qu'en mon mal haja culpa: Ausiàs March)
Publicat per: Maria Rosa Juan

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,

em veig sovint per fosques solituds.

en prats ignots i munts de llicorella

i gorgs pregons que m'aturen, astuts.

 

I dic: On so? Per quina terra vella,

-per quin cel mort-, o pasturatges muts,

deleges foll? Verds quina meravella

d'astre ignorat m'adreç passos retuts?

 

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge, 

de fa mil anys, l'estrany no m'és estrany

jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

 

On en tuc de neu, jo retrob el paratge

on ja vaguí, i, de Déu, el parany

per heure'm tot. O del diable engany.

Títol del vers: SOL, I DE DOL (No·m clam d'algú qu'en mon mal haja culpa: Ausiàs March)
Publicat per: Maria Rosa Juan

Llapis dur, suau.

Llapis de carbó,

olor de fusta.

Llapis mossegat, 

trepitjat, punxa trencada.

Maltractat per mans

infantils.

Inatrument de sabiesa,

d'aprenentatge, de crítica, 

de dibuixos, de projectes,

de poesia...

Un tros de fusta

amb cor de carbó...

Només això.

I tanmateix

avui, tu i jo

ens hem retrobat

sobre aquesta plana

de paper que hem

embrutat

Títol del vers: AVUI, TU I JO
Publicat per: Maria Rosa Juan

Llapis dur, suau.

Llapis de carbó,

olor de fusta.

Llapis mossegat, 

trepitjat, punxa trencada.

Maltractat per mans

infantils.

Inatrument de sabiesa,

d'aprenentatge, de crítica, 

de dibuixos, de projectes,

de poesia...

Un tros de fusta

amb cor de carbó...

Només això.

I tanmateix

avui, tu i jo

ens hem retrobat

sobre aquesta plana

de paper que hem

embrutat

Títol del vers: AVUI, TU I JO
Publicat per: Maria Rosa Juan

Pell madura, però suau,

pell plena d'experiències,

però sensible encara.

Capaç d'esgarrifar-se 

en sentir pell aliena.

Pell boja de carícies

pell de fosca,

pell de somnis,

pell de follia

pell ardent.

Pell cansada,

pell presa,

pell donada,

però pell viva, encara.

Pell estimada...

acaronada amb timidesa.

Pell teva, nostra,

meva... per uns instants.

Títol del vers: SENSACIONS (primer vers del poemari JO EM DESPULLO) Rúbrica Editorial
Publicat per: Maria Rosa Juan

No vaig trobar-te, viarany secret

cap alds cims insegurs, coberts de boira,

del sentiment, sols entrevistos lluny.

 

Atret només per ells, però mancant-me

les fortes ales que demana un vol

inusitat, tan sols per apropar-s'hi,

em vaig quedar fent via per carenes

inacabables de muntanyes tristes,

inhabitable solitud de l'erm

 

Títol del vers: L'INACCESSIBLE -III part DESTÍ, dins de LES HORES TROBADES-
Publicat per: Maria Rosa Juan

Furgant per les llivanyes i juntures

d'aquesta pert seca, entre mac

i mac d'oblit, entre les pedres dures, 

et sé. I sabver-te em dóna terra, arrel.

Et sé. I em sé, en el mirall fidel

del teu poema, aferrissadament

clivellar pedra de silenci opac

-dona rèptil, dona monstre, dona drac,

com el cactus, com tu, supervivent.

Títol del vers: FURGANT PER LES LLIVANYES I JUNTURES (Inspirat en un poema de Maria Antònia Salvà. En homenatge
Publicat per: Maria Rosa Juan

Com rèptil monstruós de pell clapada,

d'entranya llefiscosa, era ajocat

al seu recó bebent la solellada.

De sobte, sa malícia desvetllada,

enrevisclant-se va esquerdar el test.

Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,

dalt d'una paret seca fou llançat,

i al cap de temps, damunt les pedres dures,

furgant per les llivanyes i juntures,

troví el vell drac encara aferrissat.

Títol del vers: D'UN CACTUS
Publicat per: Maria Rosa Juan

Com rèptil monstruós de pell clapada,

d'entranya llefiscosa, era ajocat

al seu recó bebent la solellada.

De sobte, sa malícia desvetllada,

enrevisclant-se va esquerdar el test.

Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,

dalt d'una paret seca fou llançat,

i al cap de temps, damunt les pedres dures,

furgant per les llivanyes i juntures,

troví el vell drac encara aferrissat.

Títol del vers: D'UN CACTUS
Publicat per: Maria Rosa Juan

Des del principi no ha estat moneda fàcil

el teu riure.  Quin pop

te n'ofegà l'esclat en el bressol?

Les guerres, ja ho sé prou, no són alegres.

I potser no he sabut, en terra de ningú,

plantar jardins oberts per als teus ulls...

Ni treva, ni quarters,

ni mapes coneguts, ni l'enemic amb rostre...

I tu menges, dissolta

en el meu pa, la guerra,

liquada en els meus ossos

i fosa dins la sang

que s'agleva en amor

difícil cap a tu.

 

Títol del vers: MATERNITAT
Publicat per: Maria Rosa Juan

Des del principi no ha estat moneda fàcil

el teu riure.  Quin pop

te n'ofegà l'esclat en el bressol?

Les guerres, ja ho sé prou, no són alegres.

I potser no he sabut, en terra de ningú,

plantar jardins oberts per als teus ulls...

Ni treva, ni quarters,

ni mapes coneguts, ni l'enemic amb rostre...

I tu menges, dissolta

en el meu pa, la guerra,

liquada en els meus ossos

i fosa dins la sang

que s'agleva en amor

difícil cap a tu.

 

Títol del vers: MATERNITAT
Publicat per: Maria Rosa Juan

El poema

es un arma

de dos filos.

Uno suave

y el otro

como un grito cortante

como un rayo

incisivo.

 

Ah poeta dulcísimo!

 

No olvides

esta parte

del poema.

El castigo

es morir por la espalda

degollado

por el segundo

filo.

 

Títol del vers: ARMA DE DOS FILOS (del poemari: Palabras para Julia)
Publicat per: Maria Rosa Juan

El poema

es un arma

de dos filos.

Uno suave

y el otro

como un grito cortante

como un rayo

incisivo.

 

Ah poeta dulcísimo!

 

No olvides

esta parte

del poema.

El castigo

es morir por la espalda

degollado

por el segundo

filo.

 

Títol del vers: ARMA DE DOS FILOS (del poemari: Palabras para Julia)
Publicat per: Maria Rosa Juan