El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Versos per recordar

 

 

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol 

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Títol del vers: Primavera
Publicat per: Mixa_Llapis

Papallona encisadora, 
escriptora i dibuixant,
com que ets tan bona lectora,
passes pàgines volant.

Amb ta ploma enrotlladora
suques tinta en tantes flors...
El teu llibre m'enamora,
poetessa dels meus horts. 

Títol del vers: Papallona
Publicat per: Mixa_Llapis

 

 

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol 

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Títol del vers: Primavera
Publicat per: Mixa_Boli

 

 

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol 

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

Títol del vers: Primavera
Publicat per: Mixa_Boli

"Esperar...una clapa del teu mar, un bri, pres dels teus ulls, amb una serenitat perpètua, fins... el darrer alé".

Títol del vers: "Esperar..."
Publicat per: Salud Pla Girbés
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
 
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
 
( Del llibre "L'ambit de tots els ambits")
Títol del vers: ARA MATEIX
Publicat per: bruixeta's
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert i els anys passen de pressa.
 
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
 
( Del llibre "L'ambit de tots els ambits")
Títol del vers: ARA MATEIX
Publicat per: bruixeta's

Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.

Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza

i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.

 

Els de casa a la cuina prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena

i els recullen les plomes i ja enyoren demà.

 

 

Demà posats a la taula oblidarem els pobres

- i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora dels postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Títol del vers: Nadal
Publicat per: Vigatana
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
      que són passats per sempre.
Títol del vers: Cementiri a Sinera
Publicat per: Rigoletta
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
      que són passats per sempre.
Títol del vers: Cementiri a Sinera
Publicat per: Rigoletta
A l'atzar agraeixo tres dons:
 
haver nascut dona,
 
de classe baixa i nació oprimida.
 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
 
Títol del vers: Divisa
Publicat per: Rigoletta
A l'atzar agraeixo tres dons:
 
haver nascut dona,
 
de classe baixa i nació oprimida.
 
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
 
Títol del vers: Divisa
Publicat per: Rigoletta
Molt he estimat i molt estimo encara.
 
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
 
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
 
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Títol del vers: Estimada Marta
Publicat per: Rigoletta
Molt he estimat i molt estimo encara.
 
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
 
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
 
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Títol del vers: Estimada Marta
Publicat per: Rigoletta
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
 
No comprenem l'amor com un costum amable,
 
Títol del vers: Els amants
Publicat per: Rigoletta
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
 
No comprenem l'amor com un costum amable,
 
Títol del vers: Els amants
Publicat per: Rigoletta

 

 

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

 

Títol del vers: Els llibres
Publicat per: Estrella

 

 

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que et donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

 

Títol del vers: Els llibres
Publicat per: Estrella

No vull trencar

l’instant que els nostres ulls

ens han regalat

moment  inesperat…

 

No vull trencar

l’aire de llum radiant

que el destí ens ha preparat,

el nostre somriure

vestit de complicitat.

 

No vull trencar

l’esperit màgic

que dintre del nostre cor hi ha,

instant de felicitat

somni... o realitat...?

                                                                                                                                 Mar R.

 

Títol del vers: No vull trencar
Publicat per: Mar R.

No vull trencar

l’instant que els nostres ulls

ens han regalat

moment  inesperat…

 

No vull trencar

l’aire de llum radiant

que el destí ens ha preparat,

el nostre somriure

vestit de complicitat.

 

No vull trencar

l’esperit màgic

que dintre del nostre cor hi ha,

instant de felicitat

somni... o realitat...?

                                                                                                                                 Mar R.

 

Títol del vers: No vull trencar
Publicat per: Mar R.