El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

No està escrit a les estrelles

Autor/s: 
Editorial: 
Grup 62
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2012
Valoració dels usuaris: 
9.1/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

No està escrit a les estrelles (The Fault in our Stars) és la història de Hazel Grace, una noia de setze anys amb càncer terminal a qui els seus pares obliguen anar a un grup de suport, on coneix i s'enamora d'Augustus Waters, un ex-jugador de bàsquet amb una cama amputada. 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

No està escrit a les estrelles és una obra mestra, i no només per joves. Et fa riure, et fa plorar, et fa pensar, i tot amb una lectura molt amena gràcies a la capacitat increïble de transmetre de John Green.

No us en penedireu mai d'haver pogut viure l'aventura de la Hazel Grace.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "No està escrit a les estrelles"

El vaig comprar per el noiet de casa, i com acostumo a fer, també me'l vaig llegir jo. És un tipus de “Polseres vermelles” en llibre.

El meu fill de 14 anys quan va començar a llegir-lo em va dir que era la mare més cruel del món per comprar-li una lectura d'estiu tant dura. Però no el va deixar de llegir, diria que el va devorar.

 

Crec que és un bon llibre per el jovent (i no tant jovent), que fa venir ganes d'aprofitar cada moment i de valorar el que es té. Una bona lectura.

És el millor llibre que he llegit mai fins ara. 

“Sometimes, you read a book and it fills you with this weird evangelical zeal, and you become convinced that the shattered world will never be put back together unless and until all living humans read the book.” John Green, The fault in our stars

No està escrit a les estrelles és un drama de proporcions èpiques, una profunda visió de l’amor juvenil on els seus protagonistes tenen el destí marcat per l’espasa de Dàmocles i on l’esperança es substituïda per la brutal realitat.

 

Una història publicada pel segell juvenil Fanbooks, però que jo recomano a tots els públics degut a la seva profunditat i riquesa.

Els nostres protagonistes són la Hazel, una noia de setze anys, realista, lluitadora, bonica, sensible, forta i adulta que pateix una malaltia terminal, sap que li depara el futur, el que no sap és quin dia serà el seu últim dia bo.

Afortunadament el seu primer dia bo d’uns quants en venir és el dia que topa amb l’Augustus, un noi de disset anys que assisteix al mateix grup de suport per a joves amb càncer.

L’Augustus li mostra un món diferent, on el seu amor fa que les penes siguin menys i cada segon que passen junts valgui com a mínim per dos. Junts formen una parella que es complementa, que es compren i que per desgracia pateixen tant físicament com anímicament.

Però no seriem justos amb la historia si no recordéssim l’Isaac, un supervivent que queda cec i complementa a la perfecció a la parella protagonista, amb ell en escena es mostra l’amistat sincera i real.

Aquesta novel·la està escrita amb el cor, tots aquells que hem tingut alguna experiència propera amb aquesta maleïda malaltia, veurem una cara que potser en el seu moment no vàrem veure, la nostra. Nosaltres som les persones que quedem darrera, que sobrevivim i que hem de continuar amb la vida encara que el dolor ens trenqui per dins.

John Green obre els ulls a molts lectors sobre el fet que mentre hi ha vida s’ha de viure, que els somnis per petits que siguin s’han d’intentar aconseguir i que si som vius i no aprofitem els moments de felicitat no tenim perdó.

M’havia promès a mi mateixa no veure la pel·lícula, ja que amb la novel·la ja tenia els ulls prou inflats i vermells de bramar, intueixes com serà el final però tot i així, no pots deixar de llegir, però la curiositat de descobrir com molts acabaran recordant la Hazel i l’Augustus m’intrigava.

Em quedo amb la novel·la, les seves descripcions són suficientment detallades com per crear imatges mentals del espais i dels personatges, és una novel·la intima, d’aquelles que llegeixes amb tranquil·litat, un bon te a la mà i un mocador ben a prop.

Jo em vull quedar amb la lliçó que l’amor pot aparèixer en tot moment i és un motor que ens regala felicitat i algú amb qui compartir els bons moments i amb qui fer-nos forts en els dolents.

Per desgracia, avui en dia, hi ha massa Hazel i Augustus, no tots tenen la sort de trobar-se, però tots son lluitadors i afortunadament molts d’ells li claven una puntada de peu al cul a la malaltia. Ells són realment l’esperança i un exemple per una societat on la salut només es valora quan s’ha perdut.

http://static0.grup62.cat/llibres_contingut_extra/29/28594_No_esta_escrit_a_les_estrelles.pdf

És un llibre que em va captivar des del principi. Per cada pàgina que llegia, en volia llegir una altra... és una història d'amor que t'ensenya que, tot i tenir una malaltia greu, amb la millor companyia pots oblidar els mals durant instants. Fa reflexionar molt perquè cada moment compta i l'hem de gaudir mentre puguem.

És un llibre que et fa reflexionar. Només començar-lo ja comença molt potent, crec que et fa adonar-te de la importància de disfrutar de la vida, ja que en cualsevol moment pot passar algo que ho canvïi tot. També t'ensenya la importància de que encara que ho estiguis passant molt malament, si estàs envoltat per gent que t'estima i et fa ser feliç, hi ha moments que t'oblides de tots els mals i problemes que et preocupen. A molta gent li fa "cosa" parlar de la mort o el càncer, aquest llibre et demostra que el càncer és algo que ens envolta avui en dia, és a dir que hi ha gent del nostre voltant que pot patir aquesta malaltia. Evidentment és molt dur, en aquest llibre, just pel principi, hi ha una frase del llibre que a mi personalment m'agrada molt. Aquesta és: Quan llegeixes una web o llibre que et parla sobre el càncer, sempre diuen que la depressió és un dels efectes secundaris del càncer. Però en realitat, la depressió no és un efecte secundari del càncer. La depressió és un efecte secundari d'estar-se morint.