El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Milions d'ampolles buides

Editorial: 
Sembra Llibres
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
nº 29
Valoració dels usuaris: 
8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Barcelona, any 1968. El moviment antifranquista multiplica les accions en tots els fronts. El règim es defensa ampliant la repressió. En aquest context convuls i perillós, una organització revolucionària debat sobre l’ús de la violència. Després de llargues discussions, uns quants militants decideixen orquestrar un atracament per finançar la compra d’armes. Una acció planificada fins a l’últim detall que els portarà a una situació límit.

Milions d’ampolles buides, Manuel de Pedrolo conjuga el suspens de la millor novel·la negra amb les intrigues de les lluites polítiques de l’època. El resultat és una obra que ens atrapa amb tot l’arsenal narratiu del gènere policíac, però que es teixeix amb les reflexions d’uns personatges que ho arrisquen tot per les seves idees. Però, també, és un retrat excel·lent d’un moment històric de mobilització popular, així com dels anhels dels seus protagonistes. Tota una obra clàssica, censurada pel règim, d’un dels grans escriptors de les nostres lletres que es va caracteritzar pel seu insubornable compromís. Perquè, com remarca Jaume Cabré al pròleg d’aquesta edició, «el país no va morir escanyat per la pastanaga que ens volia fer empassar l’estat espanyol gràcies a la resistència tenaç i valenta d’una colla de pedrolos».

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Aquesta obra recobrada per cortesia de Sembla Llibres ens demostra una vegada més que en Pedrolo, el nostre impertèrrit i infatigable narrador, no tenia pels a la llengua per a parlar de política a les seues novel·les, i ho feia en ple franquisme, que li les censurava o no les hi deixava publicar. Feina dura i agosarada la d’en Pedrolo en novel·lar sobre la resistència contra el feixisme durant el propi feixisme. Si en “Acte de violència” (la seua anterior publicada per Sembra) ens mostrava un acte col·lectiu de desobediència civil, en aquesta d’ara relata els avatars d’una colla marxista catalanista que es prepara per defensar-se de la violència policial i judicial d'aquell Estat terrorista, que d'una forma obsessiva i persistent castigava qualsevol dissidència envers el règim, amb la persecució, la reclusió i, fins i tot, la mort dels responsables. Pedrolo ens hi mostra en diversos plànols, uns reals i d’altres inventats, però versemblants, aquesta repressió constant, especialment al capítols que encapçala amb “Notes del viure civil”. Hi mostra els dubtes ètics dels activistes per haver de defensar-se de la violència institucionalitzada emprant més violència: com podien acceptar-la anant en contra dels seus mateixos principis, amb la fi justificant els mitjans. Això s’entén si comprenem que aleshores hom vivia en una guerra constant, disfressada, però guerra al capdavall. En un context com aquest, violent i de fort adoctrinament espanyolista i masclista, que envaïa fins i tot les avantguardes de la lluita antifranquista, és d’admirar la seua defensa d’un marxisme crític, arrelat a la terra, lliure d’imperialismes, i de la incorporació de la dona a la lluita en igualtat de condicions que l’home. De fet, el paper més resolut a la novel·la, en haver de prendre una decisió i executar-la en circumstàncies dramàtiques, li l’atorga a una dona. Ella i els seus companys militants formaven una colla audaç dins d’una munió d’”ampolles buides”.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Milions d'ampolles buides" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!