El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

L'estret camí cap al nord profund

Editorial: 
Raig Verd
Traductor: 
Josefina Caball
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Isbn 978-84-15539-91-9. Premis: The Man Booker Prize for Fiction, Western Australian Premier's Literary Award, Queensland Premier's Literary Award, Australian Prime Minister's Literary Prize. Títol original: The narrow road to the deep north (2013).
Valoració dels usuaris: 
8.5/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

 

Dorrigo Evans recorda les seves vivències com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial. Una tasca que europeus i americans havien definit com a impossible i que el Japó vol acomplir per guanyar la guerra i controlar tota Àsia.

Dorrigo, responsable de la vida de més de mil homes, farà l’impossible per salvar-los del destí gairebé inevitable i acceptarà representar el paper de líder, d’exemple, que tots necessiten però que ell no creu que sigui. En unes condicions infrahumanes, es resigna a sobreviure sense amor. Al camp de presoners intenta que els seus homes resisteixin el còlera, la fam i les tortures fins a l’endemà. Acabada la guerra i convertit en heroi, Dorrigo formarà una família i mirarà d’honorar i recordar els seus companys morts, però res d’això no importa si no pot estar amb l’única persona a qui ha estimat de debò. 

Guardonada amb el Man Booker, el premi més important de la literatura en llengua anglesa, aquesta novel·la de Flanagan és una obra mestra de prosa precisa i fluida on l’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vides dels protagonistes i no sempre en les circumstàncies esperades.

 

 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

 

En aquesta novel·la la trama principal es focalitza durant la segona guerra mundial, essent aquesta el nus amb la construcció del ferrocarril, i la seva postguerra, i amb una subtrama latent des del principi on hi ha amor i idil·li, les quals per mitjà de l’existencialitat i esdeveniments vitals del protagonista ens són desenvolupades i narrades, movent-se entre passat i present. La seva infelicitat personal, social i amorosa es contraposa amb la fama i el reconeixement que li fa la societat com a heroi, un fet amb el qual no es reconeix. La vida al camp de concentració i en la construcció del ferrocarril se’ns mostra amb molta cruesa, amb els traumes, l’horror, el terror... no s’hi recrea però no ens amaga res, la vida de captiveri, el tracte per part dels japonesos i coreans, amb les seves pallisses, les malalties com el còlera, la disenteria, la malària... i els mitjans precaris, materials i físics, per combatre-les, la fam, la higiene, les comunes sobreeixint... Tenim un retrat de les incongruències a que estem sotmesos amb l’empatia, estima, afecte... que es dóna entre els captius, on no saben si alegrar-se o entristir-se, atès que ha mort el company i no ells. Però no només són partícips de la visió dels presoners-esclaus, també se’ns mostra les contradiccions del comportament, pensament, sentiments... dels captors, una dualitat que s’exposa més àmpliament en les parts de la postguerra i que es troba fonamentada en el seu codi de l’honor, els seus rituals, la seva cultura... No falta com afronten, uns i altres, el retorn a la suposada pau, psicològicament i espiritualment. Tota una epopeia sobre el sentit o no de la vida i que ens mostra la aleatorietat del destí, i on, l’autor, no discerneix, en cap moment, entre bons i dolents.

 

 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"L'estret camí cap al nord profund" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!