El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La muntanya màgica

Autor/s: 
Editorial: 
Proa
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2005
Valoració dels usuaris: 
9/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

He fet el cim.

No sé per què fa anys vaig tirar la tovallola i vaig fer una cosa que no acostumo a fer, abandonar un llibre. Potser era culpa de la traducció? Misteris. La qüestió és que he acabat l’assignatura pendent i que no descobreixo res quan dic que és un dels pics més alts de la literatura universal.
 

M’he encomanat ràpidament de la seva atmosfera decadent onírica malaltissa (que ja des del principi m’ha recordat molt a Mort a Venècia) l  que, com els d’allà dalt, m’ha semblat que a vegades em faltava l’aire i que no podia respirar . Una novel·la d’iniciació   (Bilgsroman) d’un jove, Hans Castorp, que aprèn de la mà de dos personatges oposats, Naphta i Settembrini, que el volen portar al seu molí. Un representa la idea del progrés de la llibertat,  l’altre la de la repressió i el conservadorisme. Escoltant i participant de les discussions d’aquests personatges el noi, que ha anat a veure el seu cosí Joaquim, i que acaba quedant-s’hi com a malalt, madura i es planteja moltes qüestions de caire polític, filosòfic i moral, i que totes les coses i les idees tenen moltes cares i no són del tot blanques ni negres.
 

Però també aprèn a conviure amb la mort com la cosa més quotidiana, tot i que no se’n parli gaire. I descobreix l’amor, que és la raó i el motor perquè no vulgui abandonar el sanatori.
Es crea un microcosmos molt especial on els malalts viuen unes vides completament diferents a les que duien allà baix, quan estaven sans, potser a excepció d’un dels personatges més vitals i enèrgics i estrambòtics de la novel·la,  entre els molts tipus homes i dones, estrafolaris, començant pel doctor (que també és un malalt) que es mouen per el balneari i que porta i convida a tothom a portar un ritme frenètic de festa amb menjar, joc i beguda constant.

Un estil literari i una narració perfectes, que,  a vegades, es pot fer feixuc per les disquisicions del narrador i de les discussions dels dos personatges, però que aconsegueix allò que fan els bons llibres impregnar-te de les seves preocupacions de les seves idees, passions, de les seves melangies de les seves pors.
 

Quina atracció fatal o quin misteri rau en aquest balneari perquè els que hi vagin de visita s’hi vulguin quedar o perquè els que estaven sans es converteixin en malalts? Suposo que es tracta d’algun simbolisme com ara que, de fet,   tots estem o som mallats en potència  psíquicament o que el segle estava malalt i els personatges  i les ideologies, podrides , com es va demostrar en els esdeveniments inenarrables de la segona guerra mundial; però això ja és collita meva.  

Una obra per damunt de la qual s’ha vessat molta tinta i de què es va fer un debat al fòrum fa temps, però que jo no he volgut llegir per tenir primer de tot la meva impressió personal. Ara és quan m’informaré.
 

En resum, crec que no ha de fer tanta por escalar la Muntanya màgica; això sí,  sense córrer, prenent aire a intervals per descansat i, si fos el cas, saltar algunes pendents massa pronunciades.

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "La muntanya màgica"

Fantàstic, Maria Jesús! Estic totalment d'acord amb tot el que dius. Mai més veuràs una manta sense pensar en el Sanatori! wink

Ester F. Matalí

La Muntanya! Conec gent que la llegeix cada estiu. Jo no arribo a tant, ni molt menys, però si no tingués una llista tan gran de pendents, tampoc no m'importaria anar-la relegint. Aquest estiu, per exemple, l'he començat de nou (arran d'una tertúlia que s'organitzava) , però em vaig quedar enrere i vaig desistir de pujar el cim. I el que més recordo d'aquesta tercera lectura (primers capítols) és el tractament que fan els personatges  del temps, el pas del temps: de les hores, els dies,  els mesos...I les diferències del temps "d'allà dalt" i del "de baix".   Em vaig anotar algunes frases per comentar-les però ara no les tinc a mà.

Molt d'acord amb el que ha dit la M. Jesús. I amb el que diu l'Ester, també. 😉

Tens raó, Eulàlia. Jo només l'he llegida un cop, no em va costar fer-ho perquè estava engrescada per la lectura conjunta a la UOC, però sí que tenia la sensació que em perdia moltes coses. I és que per entendre aquests grans llibres, crec jo, es necessita una base cultural que servidora no té. Potser quan em faci velleta? 🙂

Ester F. Matalí

Despres de llegir La muntanya magica no he estat mai la mateixa. Es un monstre. Original, desigual, inclassificable i inoblidable.

Per a llegir sense pressa. Reflexions i coneixements ben diversos ambientats a començament del s. xx. El món es redueix a l'espai d'un sanatori elitiste.

Una llarga lectura amb la qual poder passar m oltes hores de plaer intel.lectual.

[img]http://img16.imageshack.us/img16/6869/firmaclint.jpg[/img]

Una de les lectures imprescindibles de la literatura universal. El procés de creixement personal del protagonista convertit en una veritable aventura del coneixement.