El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La lluvia amarilla

Editorial: 
Planeta
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2011
Altres dades: 
Edició original en Editorial Seix Barral, S.A., 1988
Valoració dels usuaris: 
0/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Per a sentir la desolació. Aquesta novel·la és el monòleg interior d’Andrés de Casa Sosas, l’últim habitant del poble d’Ainielle. Va representar una fita de la literatura quan es va publicar el 1988 i ha esdevingut la novel·la per excel·lència de l’abandó i la pérdua del món rural.

Ainielle es troba a la comarca aragonesa de l’Alt Gàllego, als Pirineus, a l’est de Biescas i Sabiñánigo, i va existir realment. Sobre l’any 1970 va quedar abandonat.

El protagonista sap que és l’últim habitant, només l’acompanya una gossa, i és conscient que amb ell morirà el seu poble. Tota la novel·la és un relat dirigit cap a aquest final. Els seus records, la lluita per mantenir sa casa i el poble i la seua tremenda solitud és l’eix central de la novel·la. A poc a poc començarà a perdre la raó i veurà aparicions de personatges morts, esperits d’antics habitants del poble, que l’acompanyaran en la seua bogeria final.

No cal oblidar altres protagonistes del relat molt importants: el fred, la neu, la pluja, la boira, la vegetació que ho envaix tot, la molsa, les cases caent-se. L’ambientació és una part fonamental de la novel·la, en especial la pluja groga (la lluvia amarilla), preludi i senyal de l’enrunament d’una vida i d’un poble.

El llenguatge és una de les característiques principals de la novel·la: culte i rústic, elevat fins i tot, però alhora molt fàcil d’entendre, molt pròxim. Aconsegueix que el relat mantinga la tensió malgrat ser un monòleg. Molt poètic i íntim, però també brutalment real, directe i angoixant. Les paraules et toquen dins, ben dins.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

La història és tristíssima, pura desolació, però expressa i dota de paraules el que se sent quan s’observa un despoblat: el desassossec, la solitud, la duresa de l’ambient, les runes, l’abandó, l’estrany sentiment de la vida que ja no està.

MÉS INFORMACIÓ: http://historiata.wordpress.com/2013/01/02/ressenya-julio-llamazares-la-...

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"La lluvia amarilla" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!