El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La dama de blanc

Autor/s: 
Editorial: 
Columna
Gènere literari: 
Any d'edició: 
1860
Valoració dels usuaris: 
7.7/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

 

El llibre que acabo de llegir es " La dama de blanc". No m'havia llegit res d'aquest autor i la novel·la m'agrada't força. Es la una història victoriana intrigant, plena de misteri, d'amor i personatges subggerents. “La dama de blanc” és la novel·la més popular de Wilkie Collins, un llibre romàntic que va aparèixer per entregues en “Household Words”, publicació setmanal creada por el seu amic y excel·lent escriptor, Charles Dickens.

Amb una original narració estructurada des de diferents punt de vista, crea un clima d'intriga i suspens absorbent que atrapa des de la primera pàgina i un atractiu dibuix psicològic, brillant amb llum pròpia del Conde Fosco, excel·lent i encantador personatge, i el magnífic retrat femení de Marian Halcombe, dona marcada per la intel·ligència i la confiança en si mateixa.

 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "La dama de blanc"

Bon dia,

 

Mª. Carme, quan jo vaig llegir el llibre de la teua referència (com a tu m'agradà força) s'hi escaigué que la mateixa persona que m'ho va deixar, també tenia "La pedra lunar" del mateix autor. Aquest darrer encara en va agradar més perquè és el primer llibre que presenta un investigador modern o detectiu.

Una petita opinió: si has gaudit amb "La dama de blanc" ..."La pedra lunar" t'apassionarà. És un Collins complex i modern (distints punts de vista).

Cordialment, Agustí.

Gràcies, Agustí. Demà aniré a la biblioteca. De fet, aquest autor m'ha sorprès, tant per la seva narrativa com l'argument, pensant que estem en el any 1850-1860.

 

MªCarme

 

Jo el vaig llegir fa temps, i també em va agradar em sembla un llibre molt fàcil de llegir, potser no em va entusiasmar tant com a la persona que me'l va recomanar. I faré cas de la teva recomanació, Agustí.

Una vegada més la coberta reproducció d'in quadre famós: Monet, la senyora Monet i el seu fill

Vaig llegir les dues novel·les quan era una adolescent i recordo que em van encantar. Sempre he pensat que les hauria de rellegir de nou, però és que hi ha tantes altres que m'esperen que sempre cauen de la llista de prioritats. Potser quan sigui iaiona trobo el temps per gaudir-les de nou! Ji JI JI

Petonets

jajaja, confeso que em passa el mateix, tinc llista d'espera per llegir, però definitivament aquest me l'he de llegir!

Salutacions,

Fani

La veritat és que estem davant d'un llibre molt interessant. Pot-ser no és el millor Collins (tinc una preferència personal per Armadale), però fa de molt ben llegir i no ha d'espantar el tamany.