El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Stepàntxikovo i els seus habitants

Editorial: 
Proa
Traductor: 
Andreu Nin
Gènere literari: 
Any d'edició: 
1933
Valoració dels usuaris: 
8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Stepàntxikovo i els seus habitants és una novel·la breu de Fiódor Dostoievski (1821-1881). Es va publicar el 1859, quan ja no era jove i havia passat per la presó a Sibèria, però tampoc havia publicat encara les seues obres més reconegudes com Crim i càstic, L’idiota, Els dimonis o Els germans Karamàzov.

L’argument és senzill: ens relata les vicissituds d’una família de terratinents, que conviuen amb un cercle íntim de convidats i de servents, al poble d’Stepàntxikovo, on destaca el personatge de Fomà Fomitx Opiskin, un gran manipulador de les situacions, gràcies a la seua verbositat i a la seua capacitat de fer xantatges emocionals.

No oblidem uns apunts típics: és una novel·la emmarcada dins del realisme rus del segle XIX, i on destaca l’anàlisi psicològica dels personatges.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

A mi m’ha semblat una novel·la exagerada, tan excessiva que més que realista sembla una caricatura pel que té de deformació de la realitat. Però això canvia conforme vas llegint-la i vas familiaritzant-te amb els personatges. Tant et familiaritzes que resulta que la vida real està plena de personatges de Dostoievski, que tots tenim algun cunyat, veí, company de faena, conegut o fins i tot amic que perfectament podria estar a una novel·la com aquesta. La descripció dels caràcters, i sobretot de les seues accions i del que diuen, és un agulló per a mirar al nostre voltant amb un posat més existencialista i, si pot ser, escèptic, sense entrar a jutjar immediatament a tothom. Assumeixes que tots tenim la nostra càrrega de frustracions i de vanitats, i també les nostres fortaleses. No és una qüestió de bovarisme, tan sols es tracta de mirar i gaudir algunes vegades de l’espectacle de les diferents personalitats. Supose que sempre estem envoltats d’aquestes “persones literàries”.

Un altre argument que m’ha animat a llegir aquesta novel·la és la seua raresa. La curiositat se’m feia irresistible. En català només existeix una edició de 1933, publicat durant la Segona República, per l’Editorial Proa, a la col·lecció “A tot vent”. El vaig trobar al web de todocolección, per 9 €. És un exemplar delicat, amb tapa dura, que s’ha conservat prou bé i amb els fulls groguíssims. L’obris i fa una olor dolça, a paper vell i tancat, a antic. La lletra és menuda i costa un poc de llegir. No té index, ni pròleg, ni res d’això: té algunes dades de l’edició, el text i prou. El meu exemplar no té cap anotació, i sembla que no l’ha llegit ningú abans que jo. Sí que té un ex-libris a la primera pàgina, però està raspat i no es pot llegir. De qui seria? Per últim, està traduït directament del rus per Andreu Nin. Sabeu qui és? Sí, el mateix, el del POUM, qui a més de ser un revolucionari amb un tràgic final va ser un reconegut traductor al català dels grans autors russos.

També, vaig arribar a aquest llibre gràcies, una vegada més, a una llista de lectures que n’hi ha al bloc de la serp blanca. Segons Enric Iborra, l’autor d’aquest bloc: “És una de les novel·les més sorprenents de Dostoievski. I una de les millors”.

Per a mi, en aquest cas, el llibre d’Stepàntxikovo i els seus habitants supera la dimensió del llibre-objecte, del simple suport d’un text, i esdevé un tipus de llibre-subjecte, amb una forta càrrega simbòlica i emotiva. Em demostra una vegada més una cosa que em reconforta: que el valor i el preu són dos coses distintes.

Més informació: https://historiata.wordpress.com/2015/07/29/llibre-stepantxikovo/

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Stepàntxikovo i els seus habitants" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!