El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Quan érem feliços

Autor/s: 
Editorial: 
Edicions Destino
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2012
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
6/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

 

Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotza germans a la Catalunya de postguerra. Aquesta és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca em primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

 

El Premi Josep Pla 2012 és una obra on la riquesa de vocabulari i la qualitat del llenguatge en són el pilar fonamental. Rafel Nadal narra amb traça la seva infantesa, construint una crònica dolça i enyorada de la seva vida quan era nen. L'autor sap descriure amb destresa, creant escenaris molt propers als lectors catalans nascuts als anys 50. No obstant això, l'obra peca d'una història potent i no és res més que l'autobiografia encoberta de l'escriptor. Els paisatges gironins configuren l'atmosfera de l'obra, on la familiaritat dels protagonistes i les anècdotes domèstiques són la part més rellevant d'una obra que, més enllà de l'estil, és poc interessant.

 

També ho pots trobar a: http://racoperllegir.wordpress.com/

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Quan érem feliços"

Com molt bé dius Núria, més enllà de l'estil és poc interessant. El vaig començar a llegir per curiositat. Sóc palamosina i visc a prop de La Fosca, així que vaig pensar que difícilment una història que passa en racons que coneixes desgrada. Però quina decepció. Perquè la cosa és que no hi ha història, no passa res, i només es dedica a descriure la seva vida fins a punts que em sembla fins i tot pedant o exagerat. En conclusió, cap a la meitat del llibre el vaig haver de deixar perquè no simpatitzava gens amb l'autor i se'm feia pesat. Una pena...

algú que l'ha llegida també m'han manifestat la seva decepció. I és que això dels premis, a vegades...

 

Maria Jesús

El tinc pendent. I els vostres comentaris no me n'han fet desdir, de moment ;) : m'agraden els llibres on no passa res. I els autobiogràfics també m'atrauen molt, últimament.

 

Quan l'hagi llegit ja us en diré alguna cosa.I , si cal, us donaré la raó ;)

El vaig començar a llegir amb molta il·lusió perquè també sóc d'una família nombrosa i esperava una gran història. El vaig deixar perquè se'm feia pesat, no hi havia diàleg, el vaig trobar profundament avorrit... una llàstima.

 

Aquest llibre, diria que és fluixet però mirant la part positiva, ideal per moments frescos com l'estiu, per llegir a estones ,àgil i per distreure't.

hi ha per cert, molta gent que segueix aquest autor... no m'Ha dit gran cosa.

Maff