El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

A punt d'estrena

Editorial: 
Columna
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
9.5/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Avui us presento A punt d’estrena, sí, ja ho sé... vaig tard! Però m’ha deixat tant bon gust de boca i m’ha arribat tant a l’ànima que no vull escriure res que no li faci la justícia necessària i que es mereix.

Podria començar a escriure una llista d’adjectius qualificatius en positiu i no acabar així que els resumiré en els punts més destacats i desitjo que a partir d’aquestes idees us desperti l’interès per aquesta joia literària.

El primer tret a destacar és la manera de narrar la historia de la Maria Carme Roca, crec que és un talent innat barrejat amb un profund amor per les lletres i un gran respecte per els seus referents literaris.

No es fa pesat, sempre et manté la intriga i l’interès gràcies a uns personatges tant treballats que et fan sentir part de la historia.

En un segon punt he de destacar l’acurada ambientació en el barri gòtic de Barcelona tot i que també fem alguna passejada per Manresa. Els meus avis i la meva mare van viure allà des dels volts dels anys quaranta fins als inicis dels anys seixanta i he sentit mil històries de Can Jorba, de les Galeries Maldà, de la roba que es lluïa i la manera de viure... Realment m’ha sorprès molt doncs m’ha semblat en molts moments sentir a la meva àvia amb les seves histories i l’autora ha sabut ambientar-nos en un lloc únic en una època passada que contextualitza amb petits detalls i gairebé sense que te n’adonis.

El tercer puntal de l’autora és els increïbles personatges que crea i em refereixo en especial a la Eulàlia, una noia amb una vida un tant desordenada o a la deriva que troba de nou un itinerari certer de la mà de la seva àvia revivint el seu propi somni oblidat.

Perseguint el seu somni va a treballar a Can Jorba i poc a poc comença a desfilar en la passarel·la de moda que mostra les creacions de tan prestigiosa casa. La seva actitud i la seva elegància captiva a tots els creadors i des d’aquí podem dir que neix un mite.

En aquests punt he resumit molt tot el que m’ha transmès i també destaco l’ample ventall de sentiments en que l’Eulàlia es veu arrossegada.

Un matrimoni que no funciona, una separació i un somni ocult seran el detonant d’una historia magnífica que per mi ha estat plaent i màgica.

De la mà de Columna podem gaudir de la novel·la que sense cap mena de dubte jo he regalat i recomanaré a tort i a dret!

És el més trendy d’aquesta primavera! @PetitaLlibreria

http://static0.grup62.cat/llibres_contingut_extra/32/31599_A_punt_d_estrena.pdf

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "A punt d'estrena"

També em va agradar molt i em va tenir enganxada fins al final. Me'l vaig autoregalar per St Jordi i va ser un encert.

Molt recomanable.

Jo també vaig tard... Però coincideixo plenament en la bona crítica de les dues. I és que aquest estiu l'he devorat!

Amb un llenguatge exquisit i un context històric excel·lentment documentat, ens explica la història de l’Eulàlia, una noia ingènua i delicada que anirà madurant amb el lector. De rerefons hi ha la història de Barcelona i de la postguerra, on tothom pretenia aparentar el que no era: estatus social, ideologia... I es procurava no fer escàndols pel “què diran”.

L’Eulàlia... Ai l’Eulàlia! De nena tenia un somni: ser maniquí. I la seva carrera professional passarà de ser dependenta a Can Jorba a treballar per dissenyadors com Manuel Pertegaz.

Maria Carme Roca fa un repàs per la història dels carrers de la capital catalana i de les seves botigues emblemàtiques. No és gens casual, doncs, el paper que hi juga Can Jorba, les anades i vingudes de la família Rovira entre Barcelona i Manresa, i el paper del món rural com a desconnexió, però niu de xafarderies i contraban, que a la novel·la serveix com a indret de fugida.

Entremig uns personatges peculiars però comuns de l’època, entre els anys 40 i 50, com en Tomàs, en Jaume o en Miquel. Joves de diverses ideologies i classes socials però amb uns ideals més comuns del què es pensen.

A punt d’estrena és un homenatge al món de la costura, no només de l’alta costura, sinó de la costura prêt-à-porter, i d’aquelles mares i àvies que cosien com els àngels i ens van intentar transmetre els seus coneixements de labors i ens insistien en que compréssim roba de qualitat, d’aquella que dura i dura, i només s’han de desfer o allargar vores segons anem creixent.

A punt d’estrena és un llibre amb uns personatges que creixeren de la mà del lector; un llibre que anirà passant de generació en generació per transmetre uns coneixements històrics que, a vegades, ens queden massa lluny, com el món de les labors i de Can Jorba.

 

He gaudit moltíssim llegint aquest llibre, m'agrada la costura, així que ja pel tema m'engaxava i la història em va agradar molt. Em va enganxar des de l'inici.

"Hi ha dues coses que son infinites: l'Univers i la estupidesa humana. De l'Univers no n'estic tan segur"
Albert Einstein.