El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Perfums

Editorial: 
La Magrana
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2013
Altres dades: 
Traducció excel·lent de Jordi Martín Lloret
Valoració dels usuaris: 
8.4/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

 Per seguir amb  la tònica retro de llibres dedicats, m'ha semblat adient  recomanar aquesta filigrana de prosa i poesia especialment a la Dolors, perquè sé que li entusiasma Claudel, i a la Margarida perquè, si li agrada Proust ,de ben segur que Perfums li entusiasmarà. Però també a la Rosa Maria i el Tarsís per l'olor dels avelleners i la natura morta en forma de cuc d'un passeig per Ripoll, a L'Eva per l'olor de taronja que m'impregna la dutxa, a l'Ester, L'Eulàlia, l'Agustí, la Fe, la Mone, la Maria, la Chantal i a totes les persones que vulguin enriquir la seva sensibilitat i ensumar  aquest estrany i olorós perfum de la vida per on sovint transitem com adormits, sense ser capaços de contemplar, aprehendre i reservar(com un tresor) tot allò que ens ofereix, encara que soni a sermonet moral.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Me’ l van regalar (quan em voltaven somnis dels meus... anys encara adolescentsJ) perdoneu, se m'ha escapat. Però sí, me’l van regalar aquest abril, pel meu aniversari, persones que sabien els meus gustos que coincidien amb el seus pel que fa a l’escriptor Philippe Claudel, després que els l'hagués fet conèixer.  I és que les que posem els dits en l'escriptura dePhilip Claudel ens hi quedem enganxades per sempre.

De què va aquest llibre ? És ben fàcil, el nom ho diu tot: Perfums. Però aquests perfums són molt més a prop de Proust i de Baudelaire que no pas de Patrick Süskind perquè el mateix autor ens ensenya les seves cartes referencials explícitament i implícita prenent el relleu del seu alè en totes les seves pàgines.

El llibre s’estructura a través de capítols, que es poden llegir i rellegir independentment i sense ordre (tot i que suposo hi ha el que ens proposa l’autor per algun raó especial) perquè cada cadascun té el nom d’una flaire que  ens obra la porta  a un fragment de la vida del narrador. N’hi ha de tot tipus, des dels més casolans com la canyella, als més il·lícits com el cànnabis; des dels més originals com el quitrà, als més autèntics com els fems; dels  més frescos com els del llençols,  als impregnats de  suor del gimnàs; dels més personals com el pul·lòver d’un ésser estimat, als més transcendents com el cementiri o la mort.

  Perfums és podria considerar com una autobiografia dels records ensumats a través dels perfums sinestèsics que ens hi transporten. Fragments de la infantesa, de la joventut del passat més llunyà o del present immediat, del camp, de les amistats, de la festa, de les cases i de la ciutat... que en definitiva són retalls de vida, recreats a través de sensacions encadenades, saltant d’una a l’altra amb una exuberància d’adjecetius impressionant.

No penseu pas que només ens parla de records i perfums  íntims o lírics,  perquè són elaborats de matèria humana, on la bellesa o la fragància de vida es troba tant en l’olor de carbó o de fenc com en la del sexe femení o en la carronya.

Claudel capta fins el més petit detall objectes, gustos, tactes, olors...sensacions que no només embolcallen els record sinó que són part d’aquesta matèria sinestèsica de la vida.

Parlem d’un mag de la prosa que en aquest llibre, ben diferent dels anteriors, es revela també com un grandíssim poeta . Amb una extraordinària sensibilitat, tant en la temàtica com de vocabulari, destil·la aquestes essències en mil i una partícules lèxiques i  flairants, fins que ens emborratxa de sensualitat i de poesia. Una poesia que, com ja he dit, no embafa com els perfums barats, sinó que, més aviat penetra suaument, però amb intensitat dins els porus de la pell amb una prosa fluïda, despullada de falsos pudors i escarafalls. Com un prodigiós alquimista converteix  la senzillesa i naturalitat en art.

 Una narració feta d’allò que deia Shakespeare de la més autèntica matèria humana, teixida amb gotes de naturalesa, delicadesa, quotidianitat, profunditat i cruesa a parts iguals, per aconseguir que l'essència aromàtica es conservi  se'ns adhereixi durant molt de temps en el nostre interior.

 Claudel ens fa un embriagador regal amb aquesta capseta de música de paraules perfumades, on es guarden tot aquests tresors sensorials que podem col·locar a la tauleta de nit per tenir-lo a mà quan ens sentim afeixugats per la mediocritat, per l’avorriment o per el ritme trepidant.

De cap manera  es tracta  d’una pseudo poesia tipus; A qué huelen las nubes, res de de cursi, ni de llocs comuns,  sinó justament el contrari ; per alguna cosa Claudel es passeja per les pàgines flairant les pàgines de Proust i de Baudelaire

Cada capítol es mereixeria un comentari especial, però per això potser caldria fer-ne una lectura col·lectiva.

Després de tanta xerrameca, un copio un tast tan saborós que si no us desperten les ganes de sortir corrents a la biblioteca o llibreria a  buscar el llibre per llegir i regalar a qui en sigui digne és que jo m’he begut l’enteniment  el gust i el perfum :)

Sexe femení.

“Fer pudor de nena” es converteix en un insult per a nosaltres, i difonem brometes que mai no hem sentit corroborar sobre el parentiu olfactiu del seu sexe amb olor de marisc, de peix poc fresc, de gamba o de llagostí.. Fàstic ostentat i esgrimit, sobretot quan ens assabentem, sense acabar-ho d’entendre, que de tant l’entrecuix se’ls taca amb una sang espessa que els raja d’aquella clivella de la qual només conservem un record molt vague.

(...)

Dedico anys a descobrir el sexe de les dones (...) per meravellar-me amb els seus matisos de forma, suavitat i d’olor. Perquè cap sexe no és igual a un altre, ni s’embelleix amb les mateixes fragàncies. i els petons que s’hi dipositen, talment com si fossin ofrenes  o consols, intenten amansir la bonica adormida que sembla que hi viu, agombolada per un perfum persistent que, segons la dona, recorda un bosc de cedres, el pa que es torra, la feble acidesa del poncem, el mesc d’algunes pells salvatges, la llet, el malt i el caramel, però tot això enmig duna atenuació de notes menors, un xiuxiueig d’olors que, per ésser percebudes  i celebrades , demanen que t’hi acostis tant com puguis, que hi posis els narius i els llavis, que el besis amb els ulls tancats i la humilitat agenollada de l’orant a la deessa. Els dits i els llavis que acuden a somiar damunt del sexe de les dones conserven  molt i molt de temps el record del seu perfum, com si aquest no volgués morir, de la mateixa manera que nosaltres, potser, no volem morir si no ha de ser, com en el somni més bonic, entre les seves cuixes

Casa d’infantesa.

“Una aspiradora que sembla que s’avorreix ocupa tota ella el saló. La casa sembla un mort que han rentat a mitges i després han abandonat així, sense cap motiu de pes”

Canyella

. (...)  Fins i tot un vi negre normal(...) es converteix gràcies a la canyella en un diable encisador que crema les mans al voltant del got en el qual es serveix, que escalfa boca i gola, aboca el foc a l’estómac, fa néixer rialles i llums a la cua dels ulls i a les galtes felices que el fred de fora ha envermellit. Les llengües es disposen a teixir contes i fantasmagories. Es remenen els records com si fossin cartes, els de la vida, els de la història i els de les novel·les; i tot d’una ens posem a parlar de minaret, de tundra  i de princeses recloses.

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Perfums"

A preferits!

Ah, quan els llibres són recomanats per tu, Maius, sabem del cert que no seran cursis.

 

 

Salutacions!

Margalida

Estaria molt contenta de saber-ne la vostra imprescindible opinió quan el llegiu. M'agradaria molt que coincidíssim i si no és així, també és clar.

Maria Jesús

De moment ja el tinc comenat. Crec, però, que no el podré llegir fins que estigui lliure de PAC's

Salutacions!

Margalida

El vaig acabar de llegir ahir. Gràcies Maria Jesús, una altra vegada, per la teva recomanació. He gaudit moltíssim amb aquest recull de contes, petit en el format i discret en l’expressió de sentiments però gran, molt gran pel que fa a les sensacions que t’aporta quan el llegeixes.

No he pogut evitar –tampoc he volgut en cap moment- de ser transportada a la meva infància. Perquè d’això es tracta, de retalls de la infància de l’autor però també dels propis moments. Perquè si l’autor es val dels perfums per recordar, jo m’he valgut dels seus relats per retornar a aquells moments tan íntims i tan estimats que tots portem a dins.

No coneixia a Claudel però ara ja en soc una addicta  no compulsiva però sí conscient i tenaç i si qualque vegada en fem una lectura conjunta compteu des d'ara mateix amb meva participació.

Salutacions!

Margalida

Estic encantada de llegir aquest comentari tan rodó i tan encertat, perquè em fa molt contenta compartir els sentiments i sensacions dels amics de paper amb els amics virtuals.

Doncs a veure si qualque dia fem una lectura compartida de Claudel que per cert també ha escrit el guió i dirigit pel·lícules com Il y a longtemps que je t'aime i Tous les soleils que no he vist, però les buscaré. Potser el nostre amic Agustí ens en podria dir alguna cosa.

Una abraçada

 

Maria Jesús