El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Obres púbiques

Editorial: 
Edicions 62
Any d'edició: 
1992
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
7.5/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Una persona arriba a una estació de tren. Som a un poble nord-americà. Encara que d'antuvi sembla que quelcom no "encaixa", com si suràs la sospita d'aguna cosa somniada. El fet és que en l'home es deslliura una activitat sexual gairebé obsessiva. El és jove, però el seu abast ho inclou tot. Tant se val la sogra que la cosina, per posar-ne un cas. Només al final esbrinarem la incògnita.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Mª. Jesús Lleonart ha escrit encertadament sobre Manuel de Pedrolo. El resum d'allò que recorde és que la nostra amiga ens raonava que de Pedrolo ha estat tractat injustament, perquè el món cultural no ha reconegut encara la gran tasca d'aquest escriptor. Mª. Jesús parlava d'una novel·la censurada. Sembla que no va ser l'única d'aquest geni; pot ser un home de lletres gegantí (multidisciplinari professionalment).

Fa uns quants dies, passejant per la secció de préstecs de la Biblioteca Central de València copse diverses obres d'aquest autor. Algunes les havia llegides (fins i tot més d'una vegada) i d'altres no. Vaig deixar a banda els contes (hi tinc dos reculls seus), i atiat per la novel·la negra que us vaig ressenyar fa quinze dies, me n'agafe dos llibres més. Un encara no me l'he mirat, i l'altre és aquesta narració eròtica -fil per randa- inaturable, és a dir, no deixen de practicar sexe de tota mena i a tothora. I és que aquest mestre en la nostra llengua, em sorprén tot al llarg dels anys, de jove i ara de madur. No tan sols gaudeixes amb "El mecanoscrit...", la sèrie negra, els contes esmentats, el teatre, els artícles o la poesia, sinó que a més a més va ser capaç d'escriure aquesta curiositat a l'any 1971. Lògicament no li'l publicaren.

Per enllestir us diré que Manuel de Pedrolo fa servir un català força atractiu, ja que alguna terminologia no és gens ni mica usual. Ah! i també és veu que el nostre narrador no s'havia caigut de la figuera tot just. Li sobrava experiència... 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Obres púbiques"

Gràcies Agustí.

Sí que es veritat que en Pedrolo era multidisciplinar. I jo que m'he quedat tan sols amb El mecanoscrit del segon origen. Però abans de l'estiu esmenaré una mica la situació i en llegiré alguna cosa més. M'estimo,no obstant el que he dit, anar a poc a poc i abans d'envestir amb la novel·la eròtica que ens proposes m'agradaria conèixer una mica més l'autor.

Salutacions!

Margalida

Estem més que davant d’una història eròtica, ja que Obres Púbiques és una novel·la pornogràfica amb tots els ets i uts. De principi a final trobem una successió de coits, fel·lacions, xuclades, vagines, penis, pèls, làbia, cagarades, pixums, tocaments a un ritme atabalador en una trama aparentment sense sentit.

 

Però també estem davant d’una novel·la perfectament calculada. L’autor volia provocar i ho fa. Volia excitar i ho aconsegueix. Volia criticar la falsa moralitat de la societat benestant i ho fa d’una manera molt divertida ficant el dit a la nafra.

 

Obres púbiques és filla del seu temps. Moltes de les coses que s’hi expliquen, sobretot les relacions amb adolescents, avui serien políticament incorrectes i/o delictives. Hem pogut veure tanta pornografia gràcies a internet que ja res sorprèn de debò, però...

 

Segueix sent una novel·la addictiva i actual. D’aquelles que no pots deixar fins al final. I on l’autor fa un ús de l’idioma català exemplar, descobrint al lector tot un munt de paraules que, molt probablement, desconeix.

 

Obres Púbiques s’ha de llegir amb la ment oberta. Disposats a gaudir d’una història sense complexos i mereixedora de tornar a ser reedita com més aviat millor.

 

Moltes gràcies per la recomanació!