El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Noches sin dormir. Último invierno en Nueva York

Autor/s: 
Editorial: 
Seix Barral
Any d'edició: 
2015
Valoració dels usuaris: 
0/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Noches sin dormir. Último invierno en Nueva York és un diari de la popular escriptora i periodista Elvira Lindo, sobre l’últim hivern que va passar a Nova York, una ciutat que coneix bé per haver viscut més de deu hiverns allí amb la seua parella, l’escriptor Antonio Muñoz Molina.

Elvira Lindo ha escrit novel·les, guions per a la ràdio i el cine, i també escriu articles setmanals a El País. És coneguda sobretot per ser l’autora del personatge de Manolito Gafotas, que vaig conéixer gràcies a Almudena, una amiga de la universitat, que li agradava molt i ens contava històries d’ell i del seu germà petit, “el imbécil”.

Aquest diari que acaba de publicar alegra la vida. Acompanyar a l’autora per Nova York és un plaer, pels restaurants i els locals on toquen jazz, i també per les perruqueries, les botigues o les parades de menjar. També està present el fred inhumà de l’hivern d’aquesta ciutat, que malgrat trobar-se a una latitud equiparable a la nostra (Nova York 40º 40’ N; València 39º 28’ N; Barcelona 41º 22’ N), no té els nostres relativament suaus i breus hiverns. El motiu és degut al corrent marítim fred que banya Nova York, el corrent del Labrador, mentre nosaltres sentim els efectes del corrent càlid del Golf. (Sí, ja ho sé, disculpeu-me, no he pogut evitar la nota geogràfica).

La gent, a més de la ciutat i el temps tenim la gent, perquè és el diari d’una persona que gaudeix amb les persones i això se li nota. En una ciutat on tots van a la seua ella parla i somriu, amb la seua assistenta, els dependents, els altres espanyols emigrats, una dona al metro, un catedràtic, un sereno, etc. També parla dels que ja no estan, dels mites que han moblat la ciutat, artistes, músics, escriptors, i dels que només van estar de passada, com a punt de trànsit, com Stefan Zweig, apàtrida, cansat, acompanyat amb la seua dona Lotte, quan el seu món europeu estava destruir-se i ell es plantejava seriosament el suïcidi.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

L’aparició contínua del menjar al diari és divertida, tant el menjar de Nova York com el que la parella cuina casolanament, com si es tractara d’un acte de resistència íntima. Una qüestió aquesta, el menjar, presentíssima en tota quotidianitat i que en la gran literatura i la majoria d’històries sol passar quasi desapercebuda (per exemple: quan menja Obi Wan Kenobi?). Altres elements que apareixen són la llum, la neu, el feminisme, el ioga, els captaires, la música, una música com si d’una banda sonora es tractara. També hi ha fotografies, un bon grapat i molt equilibrades amb el text, amb un toc d’instagram prou evident, i amb uns peus de fotos intel·ligents, com una piulada assenyada. Tot amb una pàtina d’una certa melancolia, però sense perdre el bon humor.

Més informació: https://historiata.wordpress.com/2016/01/26/llibre-noches-sin-dormir-del...

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Noches sin dormir. Último invierno en Nueva York" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!