En ple estiu de l'any 1950, cinc nenes adolescents internes en un col·legi de monjes juguen juntes per últim cop a "ACCIÖ o VERITAT" o, com elles l'anomemen, el joc de les prendes. Dos d'elles, les bessones Viñó, estan a punt de començar una nova vida, plena d'interrogants, lluny d'aquí. L'ocasió és especial i ho saben, però cap espera que aquesta nit es converteixi en un punt d'inflexió per a algú més, i que sense saberho imaginar acabi marcant el seu camí per sempre.
A través de les vides de les cinc amigues al llarg de 30 anys, Care Santos retrata a una generació de dones que van tenir que construir els seus destins a l'Espanya de la Dictadura y la Transició, en un moment en que l'hipocresia d'aquells que volíen mantenir les formes a qualsevol preu s'enfrentà amb noves mirades sobre l'amistat, l'amor i la llibertat.
Un relat elocuent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i sobre la importàcia del perdó.
Tema mol tocat, el dels Col·legis de Frares i Monjes, i la seva educació en els anys 40 i 50. S'ha fet molta literatura, i no deixa en bon lloc als mestres.
Curiosament parles amb alguns alumnes, (els qui la vida ha tractat molt bé), i et diuen que l'educació va ser bona. Especialment la dels Jesuïtes.
Normalment va haver-hi de tot. Posiblement més dolent que bo. El que anomenem El Nacional Catolicismo, va fer estralls a molta gent, i que al pas dels anys els ha fet obrir els ulls en tots els sentits.
Curiosament els Col·legis de Frares i Monjes, són els preferits en materia educativa pels Pares, que en els Instituts Tradicionals, dic jo que serà per alguna cosa.
