El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Les darreres paraules

Autor/s: 
Editorial: 
Edicions 62
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Avui per tots els enamorats de la prosa de Carme Riera us presentem la seva darrera obra mereixedora del Premi BBVA Sant Jordi.

Entre la seva extensa bibliografia trobareu moltíssims èxits en que cadascun té la seva particularitat, el seu secret, els seus protagonistes fabulosos i el “ no sé què” de l’autora que ens ha captivat.

A Les darreres paraules li dóna veu i una dimensió holística a Lluís Salvador d’Habsburg Lorena, cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’Emperadriu Elisabet, la famosíssima Sissí.

Un home molt particular al que li agrada la vida, la bona vida i de tant en tant una davallada cap a nivells d’anonimat en els que realment es pot mostrar tal i com és.

A través del manuscrit retrobat coneixerem les seves passions, els seus llocs preferits, allò que li agrada de la vida, el seu problema sexual i tot allò necessari per entendre la personalitat d’un home europeu del segle XX que viu a cavall entre les seves arrels i les seves pròpies conviccions.

Podríem dir que el seu caràcter díscol, aficionat al divertiment i a la dolce vita el varen dur a una localització apartada tant geogràficament com de la història. Ja se sap, de la historia només s’explica allò que es vol des de el bàndol que interessa i potser no era un personatge massa implicat en el seu marc polític.

Podria aquest home haver evitat l’esclat de la Primera Guerra? Donava bons consells? Quin paper jugava a la Monarquia?

Pot un home néixer entre l’or i desitjar desfer-se’n a canvi de la seva llibertat?

El coneixereu de la mà de l’autora amb un rigor impressionant i un bon grapat d’anècdotes i situacions que ens narraran la historia d’aquest home des de la joventut.

Un erudit, naturalista, ecologista i amb idees revolucionaries.

El món estava preparat per un home com ell?

Vinga va, no us volem desvetllar massa coses més doncs realment és una lectura interessantíssima pels amants de la historia, de les descobertes personals i també pels amants de les bones lletres, encara que us deixarem les seves primeres planes per anar fent boca.

Gràcies a Edicions 62 podem aprendre una lliçó d’història de la qual no se’n parla als llibres. És un protagonista a l’ombra del que l’autora en fa un homenatge i ens l’apropa alhora que deixa constància de la seva vida.

Recordeu: La memòria és passat que vol esdevenir ser present. @PetitaLLibreria

http://static0.grup62.cat/llibres_contingut_extra/34/33698_Les_darreres_paraules.pdf

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Les darreres paraules"

Una magnífica composició de na Carme Riera, per la seua trama tan interessant i el seu acurat estil, amerat de sensibilitat, que associe a la literatura romàntica; període històric, d’altra banda, on també se situen els personatges protagonistes de l’obra. Una mirada a la dissortada nissaga dels Habsburg mitjançant la visió d’un dels seus membres menys prototípics, l’arxiduc Lluís Salvador, que visqué captivat per Mallorca i els mallorquins; imperial família que fou delmada pels atemptats soferts a començament del segle XX, en part pel seu autoritarisme en no voler donar una estructura federal al seu aleshores imperi austrohongarès. La seua obstinació a no permetre cap descentralització del poder es va combinar amb d’altres circumstàncies internacionals, que foren l’origen de la guerra del 1914-18, un terrabastall que va portar la desfeta d’aquella monarquia dual de mig segle d’antiguitat.

Una obra sobretot psicològica centrada en les darreres voluntats d’un noble estrafolari, personatge objecte de desig literari de l’autora, el qual havia abusat del poder que li atorgava la seua condició privilegiada per fer realitat els seu capricis. Amb la cura, la tendresa, la humanitat que caracteritza l’escriptura d’aquesta artista de la paraula, retrata la vida d’un esperit massa lliure per l’època; una llibertat, però, que ell podia gaudir gràcies al poder que exercia sobre aquells de condició humil i necessitada que triava --i que es deixaven comprar-- per acompanyar-lo a les seues aventures sexuals i de coneixement arreu del món; gent amb què fantasiejava una estima o adoració tan sols existents a la seua ment, com el temps s’encarregaria de demostrar. La dolcesa de la prosa de na Carme Riera no pot amagar la degradació moral del personatge, tot i la seua disfressa d’un romanticisme tronat, enmig de referències als mites clàssics i a un penediment sincer; immoralitat que venia no pas de les seues preferències sexuals, sinó de l’esclavatge daurat a què sotmetia els seus objectes de desig. Cercant els valors i contravalors morals de la història, trobe positiva la defensa de l’opinió i l’amor lliures; mentre que, per la banda negativa, la confirmació que les desigualtats extremes, l’acumulació de diners i poder que generen, han estat i són una font de dominació i explotació, d’indignitat i submissió de les persones i dels pobles econòmicament empobrits. Per fortuna, els diners no ho poden comprar tot. 

Estimem sempre la natura, nosaltres inclosos.