El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

L'assassí que estimava els llibres

Editorial: 
Proa
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
Col·lecció "A tot vent", nº 674.
Valoració dels usuaris: 
9/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Guillem Gual, un crític literari inflexible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el filòsof J. F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

En aquesta darrera novel·la, Martí Domínguez, a més d’emprar amb força mestria una conformació clàssica del gènere negre --la recerca d’un assassí en sèrie per part de la policia, com a element superficial de la trama, que es complementa amb una visió més profunda de la societat corrupta que ho genera--, fa una caricatura de la societat valenciana, sobretot del món periodístic i literari del cap i casal, amb les seues capelletes, enveges i ressentiments, sota l’oblit, quan no el menyspreu, de les classes més acomodades, que tan sols atenen una subcultura “coenta” i forana. Com en les altres novel·les anteriors, l'autor demostra el coneixement del tema que hi tracta i el domini de la paraula per a transmetre-nos-el. Ha estat una delícia poder-lo llegir una altra vegada.

A part de la presència sovintejada de l’inspector i el seu ajudant, tret distintiu dels productes del gènere, Martí Domínguez compon una obra coral, amb personatges que s’assemblen als que podem trobar al món cultural de la classe mitjana i alta valenciana, farcida de cites i referències literàries, que ens obrin una finestra a les seues vides, als seus desitjos –d’estima, de sexe, de reconeixement--, dèries, infidelitats i misèries; en una visió respectuosa i alhora crítica –autocrítica podríem dir-ne; ja que l’autor forma part del gremi periodístic i literari--, però més aviat desesperançada, a causa de l’egoisme del gènere humà i d’una influència massa decisiva de la societat de l’espectacle en què vivim. M’agradaria destacar especialment la defensa que fa, per boca d’alguns personatges lletraferits, del vertader intel·lectual, el que ajuda a fer el seu poble més savi i és incòmode al poder. Observe també un esforç de l’autor per a donar un aire de “normalitat” cultural a la ciutat de València, en el sentit de bandejar la presència de l’antivalencianisme/ anticatalanisme, que encara entrebanca l’avanç social, atiat pels neofranquistes amb intencions clarament alienadores i disgregadores. Endevine, a més, una quasi imperceptible al·lusió a la possible i perillosa influència d’una educació religiosa massa integrista en l’equilibri mental del personal i sobretot de qui finalment n’esdevindrà l’assassí. 

La cita de l’Herzog d’en Bellow que encapçala el text --on ve a dir-nos que cadascú és un món i no hi ha dues persones iguals; cosa ben certa-- marca un predomini de la visió psicològica front a la sociològica; una presència massa tènue i indirecta de la lliçó moral, més d’acord amb el tipus de literatura que ara s’estila, massa poc compromesa, que no m’acaba de fer el pes –potser per massa interpretable; si bé, també la podem entendre com una tria de la llibertat de pensament front a l’adoctrinament. Deixant de banda aquestes subtileses, l’obra no m’ha decebut pas; a més a més, he d’agrair-li el fet d’haver-me acompanyat durant els darrers dies atziacs soferts pel poble català.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "L'assassí que estimava els llibres"

Tenim entre mans una novel·la que sota el tint de negre es presenta com una obra molt colorista que ens vol obrir la ment i reflexionar sobre el valor de la cultura i la lectura d’avui en dia.

No negarem que la trama principal de L’assassí que estimava els llibres és l’assassinat d’un crític literari amb l’obra “L’assassinat entès com una de les belles arts” ben a prop seu.

Però més enllà del seu caire detectivesc és una clara declaració d’intencions per tal que reflexionen sobre el paper de la cultura en el nostre context social.

És conegut que el mestre de les lletres Martí Domínguez és reconegut per obres de grans pensadors i personatges com Goethe, Voltaire, Buffon i un llarg etcètera i alhora també destina bona part de la seva tinta a presentar-nos escenaris en un temps real històric com a les muntanyes de Maestrat i l’Alcalatén.

Sempre amb una gran tasca de documentació ens apropa fets i personatges per tal de fer-nos-els més familiars i propers d’una manera àgil, amena i molt interessant.

Ara toca una critica sobre nosaltres mateixos. No som erudits i potser ni ho pretenem però cal mirar enrere per aprendre i als costats per comprendre el món i viure amb una mica més de pau i coneixement sobre allò que ens passa.

L’assassinat és l’excusa perfecta per tal que els personatges ens mostrin la naturalesa humana i el teixit social d’avui en dia.

Enveges, traïcions, egòlatres i presumptuosos es donen cita en aquesta novel·la que és una obra mestra i és una manera perfecta de conèixer el treball de l’autor.

En Martí Domínguez fa molt temps que és un indispensable a les nostres prestatgeries però per qui encara l’ha de descobrir és una carta de presentació perfecta.

Amb els ingredients justos i necessaris coneixerem el segell particular de l’autor i tindrem la necessitat d’investigar sobre la seva bibliografia anterior.

De la mà de Proa i la seva nova aposta literària situarem el món de les lletres valencianes en el nostre mapa i ens aproparem a un autor que val la pena seguir d’a prop.

Us resistireu a aquest misteri ple de critica?

Crec que és un bon pla, desgranar-lo, reflexionar i crear un nou horitzó.

Vinga va! Anem a la caça de l’assassí i de tots aquells que trepitgen la cultura!