Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjan segle XIX, L'ànima de l'assassí teixeix una trama entre la resolució d'un crim esdevingut en el si d'una família benestant barcelonina i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el científic Mariano Cubí i Soler mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l'hora de resoldre l'autoria de l'assassinat mitjançant l'estudi de la "propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig" dels éssers humans, o el que és el mateix: "l'instint assassí dels criminals".
"Les passions animals i les qualitats superiors de l'home són imperfectes, susceptibles de traspassar un cert límit, el qual es diu temprança, just-mig, moderació o llei moral; l'esfera d'acció del qual ha d'estar subjecta a la raó. Si es translimiten aquests termes, es produeix un mal; i, si és voluntàriament, constitueix un crim" (Mariano Cubí)
Malgrat que, d'inici, L'ànima de l'assassí pot semblar una novel·la negra (o una novel·la històrica-negra) circumscrita a la resolució d'un crim, de seguida et condueix a uns terrenys diferents dels de la simple investigació policíaca. L'aparició del frenòleg Cubí, amb una "posada en escena" molt seductora, t'arrossega a conèixer la seva vida i obra i es converteix en el veritable protagonista.
Avalat pel premi de narrativa Ribera d'Ebre, el meticulós procés de documentació històric de l'autor es fa evident en cada capítol i et permet situar-te en la realitat social, filosòfica i científica de Barcelona, Catalunya i Espanya de mitjans del segle XIX. En especial en relació a la "Ciència de la Frenologia", una ciència que afirma que "el cervell és l'òrgan de l'ànima" i que l'estudi del cap de les persones permet conèixer les seves bondats i las seves maldats... i distinguir els criminals dels que no ho són. A mesura que la lectura avança descobreixes que no hi ha res previsible. El capítol del "refutador" és deliciós i l'entrevista del comisari amb el frenòleg encara més. I, a sobre, la Santa Inquisició es fica pel mig. I quan et sembla que tot està resolt, et trobes que no és així. El desenllaç és genial! I fa que pensar! Crec que paga la pena ser llegida. Ja em direu la vostra opinió.
El llibre va molt més enllà d