El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La vídua

Autor/s: 
Editorial: 
Columna Edicions
Traductor: 
Núria Parés Sellarès
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
6.8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

“En els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber.
Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell.
Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”.
Fiona Barton

 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

La vídua és un thriller psicològic protagonitzat per gent normal en una intriga que es descriu dins les seves cases, és el que actualment es coneix coma a domestic noir.  Es tracte d'una a novel·la de suspens psicològic protagonitzada i escrita per dones, així doncs, també forma part del que s'anomena gènere grip lit. Podríem dir que forma part del gènere negre per la investigació policial fruit d'una desaparició i l'aparició d'un mort. Fiona Barton escriu la novel·la posant tots aquest elements al servei de la presentació de l'altre víctima, la que viu al costat del botxí.

Així doncs, la novel·la s'endinsa en les intimitats d'un matrimoni després que un fet pertorbador desequilibri la parella que fins aleshores vivia en una aparença feliç i estable malgrat els buits i silencis que es respiraven dins la llar. Un thriller que, com sol ser habitual en aquests casos, atrapa al lector des del seu inici, gràcies, sobretot, per la manera directe i fragmentada d'estar escrita -en el temps i les veus narratives- , però també pel realisme del relat, per la boira de secrets i per l'elecció d'uns personatges que fan el paper que se'ls demana.

Jean Taylor, una dona d'aparença fràgil i anodina viu dedicada al marit a qui admira i adora fins que un fet tràgic i lamentable canviarà la seva insípida realitat. En Glen és acusat del segrest de la petita Bella. La desaparició de la nena serà el desencadenant dels dubtes de la dona que si abans justificava certes actituds del marit i les acatava sense més, ara, l'assetjament de la premsa, la investigació policial i la família, li obriran els ulls de tants dubtes ignorats, silencis obligats i actituds reprimides que li faran veure el seu matrimoni d'una altra manera. Anys després del segrest, en Glen mort víctima d'un fatídic accident que lluny de tancar el cas, el reobre. I, ara que pot ser ella mateixa, ha de prendre una decisió: callar, mentir o actuar? I després de tot, trii el que trii, el més important serà que ho triarà ella, la vídua.

Si ell hagués fet res terrible. ella ho sabria... no? Es pregunta l'inspector, la periodista o la mateixa vídua. I és que aquesta és la mirada que la Fiona Barton ens vol mostrar, fruit del que ella es preguntava quan era periodista. La novel·la està narrada, bàsicament, a tres veus en tercera persona tret del cas de la vídua que serà la mateixa Jean Taylor qui ens narri la seva part de la història. Capítols, en general, curts on es van intercalant les narracions dels personatges però també les dues línies temporals del relat, fets que faciliten la lectura tot afegint certa agilitat i suspens al relat. La novel·la comença amb una primera línia narrativa que arranca després de la mort d'en Glen l'any 2010 i es va intercalant amb la del propi seguiment del segrest de la petita Bella produït l'any 2006. Si ell hagués fet res terrible. ella ho sabria... no? Això es el que pretén esbrinar l'inspector, la periodista i la mateixa vídua però no ens quedarà clar fins gairebé el final.

Els tres personatges centrals de la novel·la són estereotips (literaris i prou reals) d'un sector de la societat al qual representen, la vídua que viu dins un matrimoni fred, funcional i poca cosa més, l'inspector obsessionat per la investigació és honrat, legal i de caràcter un tan especial i la periodista que es mostra manipuladora quan va a la recerca de la notícia exclusiva buscant sempre la part més sensacionalista dels fets. En el cas de la vídua però es una mica diferent, la Jean Taylor, al meu entendre, és l'únic personatge capaç d'evolucionar i créixer dins el relat. Ho fa al seu ritme, lent i quasi sense mostrar-se, a base de petits comentaris que de tant en tant va deixant al lector quan ens mostra el seu desacord entre el que diu o fa i el que realment sent o pensa. I recollint aquest moments de sinceritat podem veure com passa d'actuar i pensar com els altres volen a fer el que ella realment vol. Es rebel·la, amb timidesa i certa inseguretat, però al capdavall es reafirma. Ara només li cal aconseguir poder encarrilar la seva vida com vol, mirant de portar el millor que pot l'enorme i feixuc pes del passat que arrossega.

La novel·la, més enllà de la mateixa trama, ens fa un repàs de determinades conductes de la societat actual en un ventall de situacions i decisions on les febleses humanes poden mostrar-se en múltiples cares: la resignació, la manipulació o l'obsessió. La manipulació i sensacionalisme de determinats mitjans de comunicació, la xacra de la pornografia infantil i la pederàstia, el masclisme en la seva faceta silenciosa i íntima dins de casa, la crueltat dels rumors que poden fer perdre la feina, la seguretat de l'anonimat en les xarxes socials, la infelicitat reprimida en forma de felicitat encoberta, la imatge pública i la realitat privada, les obsessions en diferents facetes... en definitiva, un relat prou realista que pretén ser una mena de recull de les experiències que la Fiona Barton ha viscut com a periodista i que ens descriuen una societat que es pot arribar a presentar vulnerable i manipuladora alhora.

Se l'ha arribat a comparar a La noia del tren per la seva lectura addictiva i pel plantejament fragmentat de la seva estructura i, encara que les trames no tenen res a veure hi trobem trets compartits. Personalment, el personatge de la vídua l'he trobat més treballat i m'ha agradat més que el de la Raquel. Es tracte, sens dubte, d'una novel·la engrescadora i entretinguda de llegir adreçada a un ventall molt ampli de públic. Una bona lectura.

 

Carme

http://quaderndemots.cat/la-vidua-fiona-barton/

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "La vídua"

En aquesta novel·la debut de la autora anglesa Fiona Barton trobem la essència de l’ésser humà i el que és capaç de fer per amor.

Com si fos un tamboret de tres potes aquesta novel·la s’estructura des de tres punts de vista que sustenten un mateix cas a investigar.

Un home i un gran secret que s’ha endut a la tomba. Què hi podem fer ara?

La primera pota d’aquesta investigació és en Bob Sparkes, un policia obsessionat en un rocambolesc cas d’homicidi que fa que tot apunti a un home tan vulgar i corrent con en Glen Taylor.

La segona pota d’aquest gran interrogant és la part més mediàtica protagonitzada per la Kate Waters, periodista del Daily Post que es debat entre els seus principis i aconseguir posar llum i desvetllar el que seria una exclusiva que faria que la seva carrera es catapultes fins al més alt.

La tercera pota és la vídua d’aquest bon home al que tots acusen d’un crim horrible.

Aquí és on mirarem cara a cara a la veritat, a l’amor, la confiança i el sentit del matrimoni.

El seu marit era l’assassí? Què sabia? I ella... què sap? Té dubtes? L’encobrirà o no hi ha res a amagar?

Òbviament no us desvetllarem res d’aquesta novel·la que ens ha tingut més d’una nit en blanc, el millor és que la desgraneu poc a poc vosaltres mateixos fent de detectius i alhora veient com sentiments i la veritat i la mentida es donen la mà de manera constant.

Ningú es refia de ningú i qui hauria de parlar ja no te veu. Què podem fer en aquests casos?

De la mà de Columna i la seva aposta per aquest èxit internacional ens qüestionarem moltes coses sobre la condició humana alhora que ens enganxarà en una trama policial en que cada protagonista vol una cosa diferent a un preu diferent.

Òbviament, la vídua té la última paraula!

Voleu saber quina és?

Doncs no teniu més remei que acompanyar-nos en aquesta gran aventura.

Com sovint em passa amb llibres molt recomenats, no em va agradar tan com m'esperava. No està malament la forma de pensar de la vídua i la reflexió que en podem fer de les diferents situacions que ha de viure una persona i com reacciona en cada una d'elles, però tampoc és un llibre que m'hagi enganxat excesivament.

"Hi ha dues coses que son infinites: l'Univers i la estupidesa humana. De l'Univers no n'estic tan segur"
Albert Einstein.