El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La noia del tren

Autor/s: 
Editorial: 
La Campana
Traductor: 
Imma Falcó
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2015
Altres dades: 
Traduïda a 44 lengües
Valoració dels usuaris: 
6.9/10
Valora aquest llibre: 
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s’atura en un semàfor vermell i que des d’allà veurà els jardins del darrere d’una renglera de cases.

En una d’aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells.

Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n’hi ha hagut prou.

De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l’oportunitat d’entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat de lluny, i no la pensa deixar escapar. S’ha acabat ser només la noia del tren.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

El llibre enganxa molt perquè conté ingredients com el ritme, les sorpreses, els girs narratius, l’atmosfera misteriosa, etc. que fan la seva lectura ràpida, entretinguda i plaent fins el final. És un llibre que fa lectors.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "La noia del tren"

És un llibre que enganxa.

Manté el misteri fins gairebé el final, al estil de "La veritat sobre el cas de Harry Quebert", encara que no arriba a se tant inquietant, i al men entendre tampoc és tant complexe.

Recomanable pels amants de la novel·la negra i de misteri.

M'ha decebut moltíssim. No sé d'on surt tot el rebombori al voltant d'aquest llibre. És un argument força predecible, amb uns personatges pobres i que si no fos per el tractament que fa l'autora de l'alcoholisme, el trobaria un llibre totalment buit.

De voayeurisme i crims.

La gràcia d’aquesta novel·la rau en els girs que pren la narració i en que un mateix fet s’expliqui a través de la visió de diversos personatges.

L’alcoholisme de la protagonista hi juga també un paper important.  

És prou entretinguda com per recomanar-la a aquells que gaudeixen de les novel·les de misteri. 

A mi també m'ha decebut bastant. Reconec que la pimera meitat del llibre em va enganxar, tot i que el punt de vista, en primera persona, dels personatges femenins em semblava tallat pel mateix patró. Vaig pensar que potser això formava part de la trama, però a mesura que anava avançant en la lectura, la narració em semblava tan redundant com els seus personatges, bastant plans, per cert. Sí que és un llibre que pot entretenir, però no té un gran valor literari.

 

Veig que algú l'ha comparat amb el Harry Quebert i no estic gaire d'acord amb l'apreciació. Aquest em va semblar bastant superior, tant pel que fa a la trama com a la seva qualitat literària.

Míriam C.

Enganxa molt; potser no és un llibre d'una gran qualitat literària, però enganxa i pel meu gust, la història és interessant i està ben construïda. Veus la història des de punts de vista diferents. Recomanable!

Francament, bastant fluxiet. Lectura refrescant per una tarda al costat de la piscina, sense complicacions i sense buscar-hi gaire complexitat. Apte per passar l'estona entretinguts.

És una negra per als no lector de novel-la negra. Senzill, sense complicacions, fluix... en una paraula no m'ha agradat gens ni mica.

No puc viure en un món on tu no hi siguis.

Pos no dixa de ser un tren de Rodalies. Molta propaganda que engantxa i bla...bla... però que vols que us digui.... me l'imatginava millor i per això el vaig publicar quan m'el vaig comprar, però turutut viola. No és un llibre per deixar-l'ho en herència pels fills, de segur que lo ficaré a la venda de segona mà a "Casa del Libro".

 

cool  Sembra melons i colliràs melons; sembra faves i colliràs faves.

Caram sí que l'estan deixant malament la resta de quellegistes! A mi em va tenir enganxadíssima i em va agradar molt. En vaig veure els anuncis als Ferrocarrils de la Generalitat aquest estiu i em va cridar l'atenció (bon màrqueting, és cert) i al final, abans que s'acabessin les vacances me'l vaig acabar comprant i en menys de 48 hores me l'havia polit.

M'agrada el punt de vista de la protagonista borratxa. En part m'ha recordat una mica a la protagonista de Elizabeth ha desaparecido (fitxa del Ql: http://www.quellegeixes.cat/llibres/elizabeth-ha-desaparecido) en què la dona té demència i ens narra el que viu a la seva manera. Són punts de vista fora del normal que ens apropen a dues condicions força comuns. També m'agrada la idea de la viatgera del tren que es fixa en el paisatge de la finestra i es munta la seva història. Bé que ho hem fet tots alguna vegada els que hem anat a la feina amb tren. I m'han agradat els girs. És una novel·la negra, que distreu i que ens porta a Londres, què més volem? És justament el que m'esperava quan la vaig comprar ;)

Molt lluny d'aquí...

A mi aquest llibre all principi em va crear angoixa de pensar que la pobra noia no tenia ningú al seu voltat que li donguès un cop de mà i el gir que fa al final la novela em va diexar enganxada totalment, fins acabar a les tantes de la matinada per saber el final.

Segurament no sóc una experta en novel.la negra, però crec que està ben escrita i que hi ha un moment donat que no pots deixar-la. 

 

Al principi una mica carregós, després engancha una mica més a mesura que avança. Tot i aixó no és per tant veient les crítiques que tenia, llegit amb molt altes expectatives i decebuda al acabar.
Molt fàcil de llegir.

Una història molt moral.

Un llibre bastant senzill i potser també plà, com critiquen molts quellegistes, però la veritat és que a banda de tot això a mi m'ha semblat molt entretingut i interessant per la part de l'alcoholisme sobretot. El que més destacaría és el component moralista que es desprèn de tots els personatges: tots ells, sobretot les tres narradores, fan coses que perfectament se'ls podrien retreure. A la vegada, quan ho veus des del seu punt de vista sembla gairebé natural, resulta fàcil posar-te a la pell seva.

Spoiler: Prem per desplegar
Fins i tot en Tom sembla justificar amb prou èxit l'asassinat de la Megan, aconsegueix posar-se en el paper de víctima al narrar els fets des del seu punt de vista.

D'una banda em sembla molt interessant aquest "donar la volta a tot", però a la vegada m'ha semblat potser un llibre massa idealista, com si es negués a admetre que hi ha persones realment dolentes i que poden ser totalment culpables d'un acte tant horrible com asassinar o maltractar una dona.