El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La dona veloç

Autor/s: 
Editorial: 
Planeta
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2012
Valoració dels usuaris: 
6.1/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

La dona veloç és una original mirada del gran "mal" contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'àmbits de les nostres vides i les dificultats que tenim a distingir allò que és "important" d'allò que és "urgent". La Nes és una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d'una percepció del temps anormalment accelerada. Filla d'un cirurgià pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents. «Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meva germana ho és. La meva àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d'una família on el que no anava prou ràpid era tard o d'hora exterminat (més d'hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s'autoexterminava».

Aquest és el text de la contraportada, aquell que sovint estimula la lectura però que, en aquest cas, després no assoleix les expectatives.

La novel·la comença força bé en la introducció de la protagonista i la seva família, però a cada pàgina va embolicant més la trama, allunyant-se de la realitat, per anar a parar a una situació tan absurda que no es pot resoldre coherentment.

És un llibre que es llegeix ràpid i en alguns moments amb el contagi de l'angoixa de la protagonista, però de mica en mica perd pistonada fins a la decepció. Per a mi és una lectura absolutament obviable.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "La dona veloç"

Bon vespre, Dolors,

Després d'un llarg període en què les circumstàncies han fet impossible la meva participació a Llibres per llegir, em proposava fer un comentari d'un llibre (que faré a continuació) quan he topat amb el teu sobre el llibre de la Imma Monsó. D'entrada felicitats pel comentari, m'ha passat una mica com a tu però amb la diferència que jo no l'he acabat, no n'he tingut ganes.

Esperava amb neguit el moment en què el publicarien ja que tenia la sensació que seria un bon llibre. El vaig comprar ràpidament i el vaig tenir el primer de la muntanya de pendents, fins que va arribar el moment de llegir-lo; quina decepció tan gran, de fet, ara volia comentar un altre que també ha estat una decepció, però amb una diferència de la Imma Monsó n'esperava molt. Després de llegir fa uns anys Un home de paraula (perdoneu si no és exactament així el títol, parlo de memòria i falla...) van arribar les decepcions La tempesta (servei el parèntisi-comentari anterior) i ara La dona veloç. Crec que m'oblidaré de la Imma Monsó escriptora, com a mínim per un temps.

Petonets,

Teresa

Doncs a mi m'ha agradat tot i que em va costar una mica d'entrar-hi, pot ser és que tinc una flaca per la Imma Monsó. Em va interessar el retrat d'una societat sempre apressada on no es disfruta del present perquè ja s'està pensant en el futur i això és el que fa que la protagonista s'equivoqui tant en les seves percepcions.

Aquí teniu el meu comentari al bloc de la biblioteca on treballo: http://bibliotecacambrils.blogspot.com.es/search/label/Imma%20Mons%C3%B3

A mi no em va costar gens entrar en la narració. De fet, tot i estressar-me em va agradar el plantejament. Però conforme anava introduint nous elements anava pensant en un final "de traca" perquè l'embolic arriba a ser considerable. Però quan s'inicia el desenllaç res no és el que semblava i ni tant sols hi ha un raonament possible que no sigui la reducció a l'absurd.

El vaig acabar perquè la lectura era àgil però a cada pàgina m'entraven ganes de llençar el llibre per la finestra perquè tenia la sensació que l'autora m'estava prenent el pèl.

Després quan anava a penjar aquí el comentari, en tornar a veure això de "Premi Ramon Llull" vaig tenir un moment de: aisss!, però quan vaig veure que és un premi que atorga editorial Planeta, ja no vaig dubtar gens. Em sap greu però el seu prestigi els precedeix i em costarà canviar el xip.

dolors

A mi m'ha agradat força aquest llibre, potser és perquè em passa una mica com a la protagonista... Les relacions que tenim els humans, com a éssers racionals que som, amb el temps sempre m'han semblat fascinants. De totes maneres sí que hi ha hagut algun moment en què m'ha costat una mica avançar.