El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

La ciència de la llarga vida

Editorial: 
Columna
Traductor: 
Jeroni Rubió
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
0/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Els temps estan canviant i tots ens n’hem adonat. La humanitat està guanyant la batalla demogràfica: en la societat actual una persona de 40 anys és vista com un jove. A La ciència de la llarga vida descobrirem que l’edat és només un número i encara que no puguem actuar sobre la nostra edat cronològica, la bona notícia és que sí que podem fer-ho sobre la nostra edat biològica. Els autors s’endinsen en els misteris de la llarga vida i ens donen les claus científiques per viuré bé el màxim d’anys possible.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Una magnífica síntesi del que la ciència sap fins ara sobre l’envelliment i les recomanacions que se’n deriven per aconseguir una vida llarga i saludable. Una esplèndida tasca de simplificació per a acostar, sense trair les conclusions científiques, les darreres troballes en biomedicina a qualsevol públic interessat i que no tinga una formació prèvia en la matèria. Una admirable obra divulgativa i d’autoajuda, escrita en un llenguatge clar i entenedor, fruit de l’expertesa, la mestria i la sinergia del seus autors, un metge i investigador, i un altre periodista, tots dos de renom ben merescut (sense oblidar el notable treball del traductor). Tot i ser un tema menor, que no lleva importància a l’obra, la introducció la vaig trobar una mica massa triomfalista, entre el “coaching” i la “tecnolatria”, una confiança excessiva en la tecnociència. Més endavant, al capítol “De la piràmide al gratacel”, i tot i que se’n fa disculpa tot seguit, es fa una defensa de l’endarreriment de l’edat de jubilació, en base a les conseqüències econòmiques de l’allargament de l’esperança de vida, amb la qual no hi estic d’acord. És clar que, si la piràmide poblacional esdevé un prisma o gratacel, la gent gran ha de col·laborar més al manteniment de la societat, cadascú amb les seues possibilitats i preferències; però això no vol dir que s’haja d’allargar el període actiu de cotització. Per altra banda, quan es parla del valor de la comunitat i l’ajuda mútua, així com de reduir l’estrès crònic, per a millorar la longevitat, m’hauria agradat que s’esmentassen com a exemples negatius tant el tema dels anuncis de retallades en les pensions de jubilació, és a dir, la por que posen al cos de la gent els poders polítics (actuant al servei dels econòmics i en contra de l’interès general), com de l’insà estrès crònic que provoca la feina assalariada en general, pel treball esclau d’horaris, de la pressa, dels menjars escombraria, de la manca o excés d’exercici físic..., pel sotmetiment a la voluntat dels comandaments... Trobe a faltar aquests exemples tan aclaridors, tot i que no siguen políticament correctes. Obra molt recomanable.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"La ciència de la llarga vida" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!