El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Kruso

Autor/s: 
Editorial: 
Club editor
Traductor: 
Joan Ferrarons
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
Isbn 978-84-7329-212-2. Notes i postfaci de Joan Ferrarons. Títol original: Kruso (2014)
Valoració dels usuaris: 
9/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

 

Ed Bendler és un estudiant de la RDA que acaba de perdre el gat, l'única cosa que li quedava de la seva companya. Cada dia dubta si saltar o no. Carrega les seves coses en una bossa i fuig a Hiddensee, una illa del Bàltic que acull els pàries de l’Alemanya de l’Est: punks, bluesers, contestataris de tota mena escopits per una societat estricta. Som a l’estiu de 1989. Per Hiddensee passen també els que volen fugir del país per mar, nedant o amb els primers aqua scooters: aquells que s’anomenen els nàufrags i que protegeix Alexander Krusowitsch, l’enigmàtic Kruso, des d’un bar restaurant amb forma de vaixell i aires de secta. Fins que, un bon dia de novembre, cau el Mur...
"M'ho vaig passar molt bé escrivint sobre l’època en què tot s'enfonsava", diu el poeta Lutz Seiler a propòsit de la primera novel·la que publica. Com el Robinson Crusoe del també dissident Daniel Defoe, Kruso és una gran novel·la d’aventures. No hi falten ni els temporals ni les exploracions de l’illa, i l’aïllament també hi propicia una extrema amistat. Seiler hi navega deliciosament entre el surrealisme i la denúncia política, entre l’al·lucinació i la realitat que va viure: l’ensulsiada d’una dictadura i d’un somni, tot d’un plegat. 

Premis: Uwe-Johnson-Preis 2014, Deutscher Buchpreis 2014.

 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

 

En aquesta novel·la, la història, que ens conta, succeeix paral·lela als moments previs, durant i després de la caiguda del mur que separava alemanya, essent aquests només el motiu de situar-nos-hi, la teca principal correspon als personatges de Kruso i Ed, la seva relació i la decadència del món que els envoltava, també és de destacar, l’epíleg final, narrat per Ed, en primera persona, a diferència de la resta amb narrador omniscient, i datat en l’actualitat, d’unes quaranta pàgines, en què assistim al record i la memòria dels desapareguts i morts, encara ara desconeguts i dels quals preval l’anonimat. Amb una escriptura sensible, poètica, difusa, on la realitat no és evident, plena de giragonses descriptives, tant dels personatges com de l’ambient i els paisatges, predominant el to afectiu, sentimental i emotiu, impregnada d’una bellesa colpidora, plena de detalls i indicis per induir allò que s’esdevé, on hem d’apreciar les coses pels sentits, en tot moment presents en el relat, l’autor ens delecta despertant-nos emocions pregones d’alta bellesa i immensa grandesa, i ens contrasta contínuament el trist amb el bell.

 

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Kruso" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!