El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Hachiko el gos que esperava

Hachiko el gos que esperava.
Autor/s: 
Editorial: 
laGalera
Il·lustrador: 
Zuzanna Celej
Gènere literari: 
Any d'edició: 
març de 2015
Valoració dels usuaris: 
9/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Parla d'una història real que li va passar un gos anomenat Hachiko. crying

Aquí us escric el resum de la contraportada:

El professor Ueno, de la universitat de Tòkio, és un home íntegre, d'horaris i costums inflexibles. Fins que coneix l'Hachifo, un cadell que farà molt més que trencar-li l'ordre i la disclipina. Li farà descobrir la bellesa del món i el valor de l'amistat.

 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Encara que sigui trista l'història, crec que aquest llibre és mereix que el llegiu, perqué sapigueu l'història de Hachiko.yes

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Hachiko el gos que esperava"

Quan em van recomanar “Hachiko”, l’última cosa que m’esperava era que l’autor fos un català, ni més ni menys. Això, junt amb el fet que havia estat guardonat amb el Premi Josep M. Floch i Torres 2014 em va fer decidir-me a donar-li una ullada. Quan vaig llegir la sinopsis “Una novel·la emotiva basada en una història real que va captivar el món” encara em vaig quedar més encuriosida. Però el que finalment em va empènyer a llegir-lo fou la seva disponibilitat a la meva biblioteca, Vapor Vell.

I vaig començar a llegir. Dos dies més tard tancava el llibre alhora que em mocava el nas sorollosament i els kleenex envaïen el meu escriptori. Quina història més emotiva i inspiradora! Una història que sens dubte es mereixia ser explicada amb tanta tendresa i encert de la mà de l’autor. La preciosa narració poètica és una delícia pel lector, l’acurada recerca històrica i la detallada ambientació fan possible sentir-se ben bé al lloc dels fets, i els tocs d’humor que amenitzen la trama no podrien ser més encertats. A més a més, he gaudit d’allò més amb les il·lustracions de Zuzanna Celej i m’he quedat amb ganes de més!

A què espereu per pujar al tren d’aquesta sorprenent novel·la? No importa la edat que tingueu ni si heu comprat bitllet, el viatge us portarà a llocs tan meravellosos que el final de línia només el decidireu vosaltres. Paraula de Mixa! ^^

Estàtua de bronze erigida a l'estació de Shibuya en honor a Hachiko

Estàtua de bronze erigida a l'estació de Shibuya en honor a Hachiko

 

Llegiu la ressenya sencera a Paraula de Mixa...

http://paraulademixa.jimdo.com/2016/04/11/hachiko-el-gos-que-esperava/

Sumeu-vos a la proposta de Lectura Compartida aquí...

http://www.quellegeixes.cat/lectura-colectiva/propostes-de-nova-lectura-compartida#comment-263140

Mx

 

 Mai n'havia sentit parlar. Mai havia sentit parlar d'aquest llibre, Hachiko, fins que per fer un treball de 1r de la ESO, vaig haver d'escollir un llibre. Com que tenia (i tinc) molts llibres, no sabia quin escollir, i preferia llegir-ne un de nou, que repetir-ne un altre. Els de l'institut ens recomanaven diversos llibres, entre ells Hachiko.

La meva mare, ja s'havia llegit el llibre i havia vist la pel·lícula, de manera que ja sabia de què anava i me'l va recomanar. Em va dir que era força trist, però igualment el vaig voler llegir.

Em va agradar molt: la història, els personatges,... i em va ser molt fàcil de llegir.

És una història força trista, però a la vegada em va agradar molt. Em va encantar l'argument, ja que que un gos es preocupi tant pel seu amo (i al revès) es molt maco.

Així doncs, recomano aquest llibre a tothom que no se'l hagi llegit i espero que els agradi (i que no el trobin massa trist).

Estic totalment d’acord amb tu, MarionaJX! Encara que la trama sigui bastant trista, la història de l’Hachiko és molt bonica i admirable! No passa res per plorar... És una plorera de les que et fan sentir millor i et fan acabar amb un somriure al llavis. De fet, la meva mare em va haver de donar una abraçada, i quan ella se’l va llegir després vaig ser jo la que la va haver d’abraçar!heart

Mx

Mixa, Hola!
Tens tota la raó, jo també em vaig quedar molt parada després d'acabar el llibre!

Jo ara sempre que puc miro de recomanar-lo! yes A més a més vaig conèixer el seu autor i també és molt simpàtic i agradable! Crec que ara ha publicar una altra novel·la, “Merrick. La veritable i meravellosa història de l’home elefant”. Aquesta és la sinopsis:

Leicester, hivern del 1862. La Mary Jane Potterton cau sota les potes d’un elefant durant la cavalcada del Circ Wombwell. L’incident li provoca un mal pressentiment: el fill que creix a les seves entranyes quedarà marcat per tota la vida. El petit Joseph neix, i mentre una estranya malaltia el comença a deformar sense pietat, la seva mare el bressola i l’embolcalla amb l’antídot més fort que hi ha contra la crueltat humana: l’amor.

Així va començar a forjar-se la increïble llegenda d’un home sensacional, Joseph Carey Merrick, un cavaller d’una intel·ligència superior, educat i sensible, que va revolucionar la societat anglesa del segle XIX amb una lliçó de coratge, bondat i humanitat.

«Fill —va mormolar la Mary Jane—, en aquesta vida et trobaràs tota mena de gent. N’hi haurà que sentiran pena per tu, a molts els pots arribar a fer fàstic. D’altres fugiran i alguns, pocs, t’estimaran. La gent a vegades riu; sovint plora; amb freqüència pateix; per desgràcia enveja; si pateix implora; quan no sap què fer resa; sovint renega; poc sovint perdona, i a voltes és cruel. A tots, sents? Es portin com es portin i facin el que facin vull que els tractis com si fossin jo mateixa. Mai deixis que la rancúnia faci un niu dins el teu cor».

Tinc moltes ganes de llegir-lo perquè també està basat en una història real! Mariona, tu has sentit a parlar de l’home elefant?

Mx