El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Fins i tot els morts

Autor/s: 
Editorial: 
Bromera
Traductor: 
Eduard Castaño
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Valoració dels usuaris: 
9/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

En Quirke ha viscut massa temps entre els morts. Últimament, ha patit al·lucinacions i pèrdues de coneixement. La causa sembla ser una antiga ferida d’un cop brutal i, segons el metge, tan sols necessita un descans prolongat. Però en Quirke no està preparat per retirar-se.

 Una nit, durant una onada de calor a Dublín, un cotxe s’estavella contra un arbre i esclata en flames. La policia ho considera un accident o un suïcidi, però en Quirke arriba a una conclusió distinta en examinar el cos. Al mateix temps, la seva filla Phoebe rep la visita d’una coneguda, que està embarassada i tem per la seva vida, però no vol dir per què. Quan la dona desapareix, la Phoebe recorre al seu pare, i en Quirke busca ajuda en el seu amic l’inspector Hackett. En poc de temps es troben enmig d’una cadena perversa de fets, dins d’un món d’ombres, en què un dels personatges més poderosos de la ciutat utilitza la tapadora de la política i la religió per obtenir beneficis obscens.

 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

«El que l’impulsava a ell, n’estava segur, era l’absència de passat.»

La lectura de «Fins i tot els morts» és la meva primera aproximació a l’obra de Benjamin Balck, alter ego de John Banville. Les referències que tenia de l’autor era força bones, com perquè m’hagués cridat l’atenció ja fa temps; he llegit, en més d’una ocasió que John Banville és considerat un dels millors autors contemporanis en llengua anglesa, i només amb això ja n’hi hauria prou per llançar-se de cap a llegir els seus llibres. Però sempre passa el mateix: poc temps, massa llibres acumulats i pendents de ser llegits i massa autors per conèixer.

 

Va ser al Festival Literari de l’Espluga de Francolí, «El vi fa sang» on vaig tenir el plaer d’escoltar a en Benjamin Black i al seu traductor, Eduard Castaño, (a qui, coincidències d’aquesta vida, havia conegut fa molts anys, col·laborant tots dos en una revista de barri). El plaer de sentir-los parlar de l’obra de Black, va fer que no dubtés més i comprés la setena història del patòleg forense, Quirke.

 

L’autor ens presenta a Quirk Griffin, un patòleg alcoholitzat, emprenyat amb el món, que no sap el que vol. Un home , seductor a la seva manera, preocupat en vèncer el mal que envaeix la seva societat. Amb una complicada vida familiar; una  complexa relació amb la seva filla Phoebe; i una desastrosa vida amorosa, encara que en «Fins i tot els morts» el veurem enamorar-se.

Tot i ser forense, el trobarem involucrat en esbrinar com i perquè a mort un jove, Lev Corless, i la posterior desaparició de la, Lisa, la seva xicota. Per fer-ho, comptarà amb l’ajut de l’inspector Hackett.

 

Capbussar-me en la seva lectura i no poder sortir d’ella fins a arribar al final, va ser tot un. Benjamin Black ens atrapa amb la seva prosa elegant i cuidada, que et fa llegir a poc a poc, sense perdre'ns ni una sola paraula, sense oblidar-nos una sola coma, gaudint de la bona escriptura.

L’autor es recrea en els petits detalls tant en la descripció acurada de l’escenari com en les sensacions dels protagonistes: veurem i sentirem caure la pluja, com se’n va la llum... notarem els sentiments a flor de pell dels protagonistes; olorarem les mateixes olors que ells; assaborirem el seu mateix plat, la seva mateixa copa... En definitiva els coneixerem molt més a fons, sabrem com són i com actuen en totes les facetes de la seva vida; i ens farem una idea molt fidedigna de l’època en què es mouen: la Irlanda dels anys 50, de la Guerra Freda.

Recordo que el seu traductor va dir que totes i cadascuna de les paraules que hi ha als llibres de Black, són altament necessàries, que si te'n perds una, segur que ho lamentes en arribar al punt final; no puc estar més d'acord amb ell.

 

 El ritme pausat, a vegades lent, de la lectura ens pot dur a pensar que durant tota la novel·la no passa res, o si més no, que no passen grans coses. Ans al contrari. Hi passa de tot: a través de les investigacions d’en Quirke i en Hackett ens veurem immersos en trames criminals organitzades; sabrem del immens  poder que arriba a tenir l’església. Observarem com evolucionen les relacions personals dels personatges, moltes vegades amb frases contundents, devastadores.

«La Phoebe sabia què era la por, sabia què era estar espantada i sola.» (pàg.39)

«Per què no sentia una fúria permanent contra aquell home que s’havia comportat d’una manera tan vergonyant envers ella, que li havia robat l’infantesa que podria haver tingut per dret?» (pàg. 85)

Jo diria, què el que veiem transcorre en la novel·la de Benjamin Black, és essencialment la vida.

 

No cal dir que després d'aquesta lectura, les anteriors novel·les de Black, protagonitzades per Quirke, ja són a la llista de lectures pendents.

«Però hauria pogut tractar amb els vius?Tal com anaven les coses, fins i tot els morts eren massa per ell.»(pàg. 75)

 

Bruixeta

http://magiadellibres.blogspot.com.es/

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Fins i tot els morts"

Estic d'acord amb la ressenya de vosté. Humilment jo començaria a llegir-lo des de "El secret de Christine Falls", "L'altre nom de Laura", etc. Si li és possible bo i seguint aquest ordre cronològic. 

Possiblement una de les vegades en què més ràbia m'ha donat no saber anglés, ha estat amb aquest autor, tant el vessant Black com el Banville. Per a mi no es pot qualificar (com es sol fer comercialment, l'entenc) aquest mestre d'escriptor de gènere negre. El gènere és meravellós, però Banville és per damunt de gèneres. Difícilment es troba un escriptor/a avui que faça servir la sintaxi i el lèxic com ell. A banda de l'estil disseminat, gòtic de vegades. Per a mi és literatura amb tots els ets i els uts. Salutacions.

Us sona el nom de Quirke? Vinga va, segur que si! Ja sigui per les novel·les o la sèrie de la BBC basada en aquest personatge segur heu gaudit de la seva personalitat i els casos en que es veu immers.

Avui us presentem Fins i tot els morts, en aquest nou cas de Quirke us trobareu amb la ploma afinada d’en Benjamin Black, pseudònim del gran autor John Banville del que podem desgranar la seva novel·la i conèixer una mica més al seu enigmàtic protagonista.

Si bé ja coneixem a investigadors professionals com l’Hèrcules Poirot, el comissari Montalbano i en Brunetti avui us presentem qui és en Quirke i quines trames l’envolten.

Ell es dedica a la patologia forense i realment sembla que estar tant temps entre morts tractant d’entendre que els va passar li està passant factura doncs pateix al·lucinacions i no està en el seu millor moment ni psíquic ni emocional.

El seu metge li recepta repòs però sembla un plaer negat per ell.

En aquest volum que tenim entre mans gracies a la traducció d’Eduard Castanyo ens endinsarem en el seu món gris i ple de dubtes.

En el Dublín de fa unes quantes dècades només respira el fum de tabac sense saber gairebé de qui pot refiar-se ni a on està allò que li agrada. Ell mateix esdevé una ombra trista del que ha sigut.

Un cotxe que s’estavella contra un arbre i s’incendia encendrà de nou la seva intriga i interrogants que al ritme d’una prosa pausada ens emmarcarà un nou cas per investigar sense precedent del que de cada interrogant se’n poden extreure molts i molts més.

Com a fet afegit la seva filla Phoebe rebrà la visita d’una coneguda seva que està embarassada i té la certesa de que està en el punt de mira i la seva vida perilla però no explica massa més.

Ambdós fets fan que en Quirke es posi les piles i comenci a buscar sospitosos, culpables i a accentuar el seu sisè sentit que poques vegades falla.

Ell i el seu amic Hackett  ja tenen feina investigant el fet de l’incendi i l’enigma de la jove.

Tenen alguna motivació en comú ambdós fets?

Fets entregirats, moviments erràtics i una gran investigació l’obligaran a lluitar i fer front als propis dimonis.

El voleu ajudar en aquest cas?

Gràcies a l’aposta de Bromera que ens apropa les lletres estrangeres d’aquest geni de la novel·la negra podrem gaudir d’una de les histories d’aquesta tardor.

És una cita que val molt la pena! No el deixeu escapar!