El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Els Miserables (revisió)

Els Miserables
Autor/s: 
Editorial: 
Club Editor
Gènere literari: 
Any d'edició: 
1998
Altres dades: 
Traducció: Maria Bohigas i Sales
Valoració dels usuaris: 
8.5/10
Valora aquest llibre: 
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Fa temps companyes i companys del fòrum llibres per llegir en van parlar amb entusiasme i no n'hi havia per menys.Cal treure's el barret davant d'obres com aquesta que també podria haver posat en la carpeta de romàntics, històrics, aventures i tot el que vulgueu.Víctor Hugo mestre dels mestres va escriure aquesta novel·la on no hi falta res. He de confessar que a més de gaudir línia per línia i paraula per paraula, he somrigut i he plorat com feia temps no em passava llegint un llibre.

Quin domini dels estats emotius de la intriga, de creació de personatges tan fantàstics com el vailet , quina descripció dels dubtes, dels estats psicològics, del vocabulari, de l'argot (va ser el primer que el va considerar com a part de la llengua i de la societat, quanta reflexió político-social, quanta història...

Us asseguro que no hi ha cap pagina de la qual no puguis extreure unes quantes frases per recordar

A vegades el llibre surt del corrent d'esdeveniments i dels personatges per formar meandres i disquisicions sobre el diví i l'humà sobre temes tan allunyats com la batalla de Waterloo o sobre les cloaques. Bé , si la descripció de batalles o de les cloaques de París es pot fer pesada per a qui no l' interessi, es pot saltar, tot i que realment també és una meravella.Un llibre que conjumina les reflexions filosòfiques i històriques amb la història més romàntica fregant el fulletó, però sense arribar a ser-ho mai per la gran categoria de l'autor.Havia vist els miserables musical a Londres (del de Madrid val més no parlar-ne) i la pel·lícula que realment són molt bones en el seu llenguatges i fins i tot superen en algun moment l'emotivitat dels personatges, per exemple Marius quan parla dels seus amics morts, com a fantasmes, excel·lentment condensat en la cançó, però qui només es quedi amb aquestes versions es quedarà coix i es perdrà una de les millors novel·les de la història i, em sembla, que la millor del romanticisme.

Víctor Hugo, encara que els disculpa, critica moltes actituds dels revolucionaris amb personatges com Marius heroi de les barricades, per inèrcia i empès per la desesperació, però curt de mires i intransigent amb els que han violat la llei. Com el mateix narrador diu Marius encara no sap distingir entre la llei dels humans i la de Déu.

Així mateix exposa les contradiccions humanes amb personatges com Valjan aquest formidable personatge capaç de les sobre-humanes heroïcitats, generositats i bondats no queda al marge quan ell i Víctor Hugo ens mostra quina barreja d'amor té cap a Cosette:dona, amant, filla germana... O com Éponine que, enamorada de Marius, fa trampes per allunyar-lo de Cosette , però posa la mà que atura la bala destinada a Marius, morint per amor.Ara bé, els més entranyables son personatges com Gabroche com el més optimista, original, intel·ligent, astut, desprès, generós, amb el seu argot, les seves cançons i el seu tarannà vital contra totes les adversitats. O com Mabeuf que prefereix passar misèria a vendre els seus llibres però que ven l'ultim per medecines de la seva minyona.

M'ha sortit molt llarga aquesta opinió, sensació etc, però encara n'hi ha per més.

Chapeau!

Majesus

 

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Els Miserables (revisió)"

Que bé que t'hagi agradat tant, Mª Jesús!! a mi em va encantar, igual que "Notre Dame de Paris", una altra novel·la imprescindible. Són novel·les que poden agradar a qualsevol perquè hi ha literalment de tot. Junt amb Balzac i Stendhal, Victor Hugo és una aposta més que segura...de fet, qualsevol clàssic ho és wink 

Jo ara tinc Dickens esperant-me...hauré de triar entre continuar amb els japonesos o tornar a la vella Europa cheeky (passant pel McEwan que acabo de començar).

Hola Rosamari,

respecte la teva menció de Dickens, per si t'interessa. Jo vaig llegir Grans Esperances fa molts anys, quan estudiava.  No em van quedar ganes de repetir. El vaig trobar molt depriment. És clar que les coses no es veuen igual als 20 que als 40 anys. Hi ha algun clàssic que m'he tornat a llegir i que m'ha agradat molt més que quan l'havia llegit de jove. I de fet Els miserables tampoc és gaire alegre, no?

Elisenda

A mi el que he llegit de McEwan no m'entusiasma. Vaig llegir expiació i amor perdurable. No ho recordo gaire, però em sembla que em faltva alguna cosa.

Ja ens diràs què en llegeixes i què.

Maria Jesús

Doncs estic llegint "Solar", que em sembla que serà prescindible, pel que me m'han dit...

Sóc seguidora de l'obra de McEwan però com avança la Rosa Maria "Solar" és totalment prescindible; per mi una gran decepció.

Excel·lent comentari, Maria Jesús, m'has encomenat la il·lusió de llegir el llibre i això sempre és d'agrair.

Salutacions!

Salutacions!

Margalida

Dic igual que la Margalida. Excel·lent comentari. Passió per la lectura.

Gràcies!

Ester F. Matalí

Hola a tothom !

M'heu fet venir ganes de llegir-lo. Aquesta tarda però, m'he acostat a una llibreria, l'he fullejat una mica i he notat que el llenguatge, milllor dit la traducció catalana era una mica feixuga i amb molts arcaismes. Què en penseu?

Gràcies

LLuís

Estudiant humanitats UOC

 

Hola Lluís,

a mi no m'ho ha semblat gens. Evidentment un clàssic no pot tenir un llenguatge col·loquial.

Jo el vaig llegir en els dos volums de l'editorial club editor i la col·lecció el club dels novel·listes: biblioteca catalana de novel·la.  Amb traducció de Maria Bohigas i Sales. I encara et diré més no el vaig comprar el vaig demanar a la biblioteca, ja saps que ara te'l porten de qualsevol altra biblioteca.

Anima't a llegir-lo. Si hi ha algun tros feixuc te'l saltes.

Et copio dues frases:

 

MaJesús

perdó, m'he oblidat de copiar-les.

"L'home té un tirà, la ignorància. (...) Ell ha engendrat la monarquia, que és l'autoritat undada en la falsedat, mentra que la ciència és l'autoritat fundada en la veritat."

"La consciència és la quantitat de ciència innata que duem a dins."

"Les estàtues, nus i blanques sota els arbres, duien vestits d'ombra foredats de claror. El sol esparracava aquelles deesses, de tots cantons els penjaven fils de llum"

Majesus

 

Hola a tothom. Després de llegir el comentari de la Majesús, m'estan entran ganes de reprendre la lectura d'Els miserables. El tinc començat fa molt temps, bé, des que van fer la pel·lícula, que per cert no he vist però com que a tothom li v agrdaar tant. .. La veritat és que a mi els clàssics em fan una mica de mandra. Suposo que és qüestió de posar-s'hi.

Salutacions.

Elisenda