El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

EL SOROLL I LA FÚRIA (revisió)

Editorial: 
Proa: Clàssics Universals
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2002
Valoració dels usuaris: 
7.3/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Si Ulisses és difícil, quan comences aquest llibre de Faulkner penses que això si que és absolutament inintel·ligible, encara que és  molt més emotiva perquè no és el dia a dia de la quotidianitat, sinó que embolcalla un drama".  Però gràcies al pròleg  de l'enyorat (a la uoc) i extraordinari Sam Abrams, avances amb fe perquè Sam ja ha explicat les dificultats i l'estructura de la novel·la, narrada en cada capítol per un personatge diferent en una data d'un dia diferent sense ordre cronològic, i  en dos escenaris diferents, i com a mesura que avances cap al final i, sobretot, en l'últim capítol narrat per un narrador omniscient des del punt de vista d'una criada negra, es va aclarint l'espessa boira.
Faulkner també va ser un innovador i un investigador del gènere novel·la trencant els arquetips, .  Com diu Abrams :”Seguint el pensador francès Henry Bergson , Faulkner no creia en el temps lineal i uniforme on cada moment té el mateix pes específic que un altre” Però jo crec que la forma turbulenta està al servei de la història i de la psicologia dels personatges. En el primer, per exemple, el narrador és un dels germans de la família, Benij, deficient  mental de 33 anys, en el segon un adolescent problemàtic que , com ja ens avisa, Sam, es suïcida, el tercer un germà cruel i egoista , amb alguns motius per ser-ho i, finalment recompons la novel·la, que no obstant requereix d'una altra relectura,  la psicologia dels personatges, la història  i el drama. Quan vaig acabar de llegir-lo vaig pensar: "És brutal" de tan  bona, "Es una  gran obra de la literatura". Per la forma, per l’estil, ple de poesia, (diu Sam Abrams que Faulkner finalment ha realitzat el seu potencial com a poeta).  Pel fons, per l'estructura, per la tensió, per la poesia per l'atmosfera, per la habilitat de Faulkner d'endinsar-se en la psicologia dels personatges des del monòleg interior" Per la descripció de la societat plena de perjudicis i de racisme, en un petit poble d'Amèrica que es veu de rerefons,  És molt més emotiva que l’Ulisses, perquè no és el dia a dia de la quotidianitat, sinó que embolcalla un drama".

Tendresa, crueltat, masclisme, amor, dolor, depressió , amor , mort. Tot amb una elegant sobrietat.
Si no teniu por dels eculls, super recomanable. A mi m’ha agradat molt i com heu vist són essencials les aportacions d’en Sam.

“Les rodes eren com dues teranyines. Sota el ventrell de la calessa, els cascos, ràpis i precisos recordaven els moviments d’una dama que broda, minvant sense avançar com una figura sobre un teló giratori quan es lleva ràpidament de l’escenari”
“Dins el mirall ella corria abans que jo sabés què passava. Tan de pressa amb la cua recollida sobre el braç va desaparèixer del mirall com un núvol, el vel voleiant-li en llargues llampades els talons fràgils i àgils arrapant-se el vestit a l’espatlla  amb l’altra mà, fugint del mirall les flaires roses roses la veu que va sospirar al Paradís”
“Jo les vaig donar a la menuda. Els seus ditets es van cloure, humits i càlids, com uns petits cuquets.”
“És com ballar  assegut has ballat mai asseguda? Sentíem el soroll de la pluja, una rata dins la menjadora, l’estable buit orfe de cavalls. Com t’agafes per ballar t’agafes així”
OH
“Jo solia agafar-me així tu et pensaves que no era prou fort no és cert”

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "EL SOROLL I LA FÚRIA (revisió)"

Tota una provocació, Mª Jesús. Ja saps que a mi m'agraden els reptes wink. I si en feiem una lectura conjunta ? devil

Salutacions!

Margalida

Ui, Margalida,
seria molt interessant, però d'aquí res començaran les Pacs i jo esatré missin o gairebé. De tota manera , m'agradaria més fer la de Proust, per contrastar. També m'agradaria que fos un debat més debat, vull dir amb algun expert que fes preguntes i ens esperonés per endinasar-nos dins del món ple de sensibiltat proustià.
No vull dir amb això que no hagi estat bé l'experiència d'Ulisses, ans al contrari, però ara preferiria el que t'acabo de dir.És molt més curta que Ulisses. Només quatre capítols i crec que val la pena l'esforç inicial, parlo per mi, eh?
I em sembla que per tu això no suposaria res.També m'agradaria saber la teva opinió i la de qui l'hagi llegit o la llegeixi, esclar.
I ja et dic la vull rellegir abans de tornar-la a la biblioteca.

Fins ara

Maria Jesús

D'acord, t'entenc perfectament. Jo també entraré en PAC's d'aquí a res i el meu ritme de lectures no obligatòries disminuirà sensiblement. Faré el que dius, el llegiré tota sola (més endavant) i mentrestant tu ves pensant amb Proust. Sense obligacions, eh? La meva és una proposta entre interessada,devertida i un poc malintencionada (és a dir, amb ganes de provocar i riure).

Sort a les noves PAC's !

Salutacions!

Margalida

Ja que Majesus demana un comentari de qui l'hagi llegit, aqui el teniu: es una novel.la que marca una fita, d'aquelles que trenquen motllos i obren un capitol nou a la historia de la narrativa; un tour de force de veus, personatges i punts de vista narratius juxtaposats. Ja us imaginareu que no es una lectura facil, sobre tot una de les seccions en que esta dividida; ajuda tenir una pauta com la que vaig tenir jo d'algu que la conegui a fons. No es tracta de que se'ns imposin criteris ni opinions; es mes aviat com seguir un guia que va obrint cami en una selva, en aquest cas, de paraules. Es una de les grans, sens dubte.