El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El Retorn

Autor/s: 
Editorial: 
Amsterdam
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2012
Altres dades: 
Traducció Maria Rosich
Valoració dels usuaris: 
7.3/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Toni Morrison, pseudònim de Chloe Anthony Wofford, (Lorain, EUA 1931) és una escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1993. Entre

 les seves obres més  conegudes destaquen Beloved o Jazz.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Estats Units. Anys 50. Frank Money acaba de tornar de la guerra de Corea. S ’ha convertit en un home una mica autista, aturat, turmentat i traumatitzat pels fets de la guerra que no poden fer oblidar ni canviar l’enamorament ni la convivència amb una dona, però que sí ho farà un altre classe d’amor, el de la seva germana que per uns estranys motius ha d’anar a socórrer i tornar al poble on pensava i desitjava no tornar mai. La germana provocarà en ell el desig de sincerar-se , de veure-hi clar i la confessió que, com una mena de catarsi, l’alliberarà  dels dimonis de la guerra.

Tony Morrison és una escriptora que tracta sempre dels problemes racials i universals, però estretament agombolada amb la psicologia individual i les contradiccions de la condició humana. Les seves novel·les  tenen un caràcter molt personal i resulten molt colpidores per la nuesa de les emocions i situacions que s’hi narren. Jo he llegit Jazz i Beloved, (on una mare mata la fila per deslliurar-la de l’esclavitud, considerada potser el cim de la seva carrera).

El Retorn, l’última novel·la i molt més curta està a la mateixa alçada segons se’ns diu en la coberta. “ és la pedra de Rossetta, evocadora i esvelta, de tota l’obra de Toni Morrison” No m’ha decebut gens ni mica, tot al contrari, potser encara m’ha agradat més.

La novel· la  comença en el passat amb una escena que contemplen amagats els protagonista i la seva germana quan són nens i acaba en el present quan Frank Money culmina el que per ell és un deure i tanca el cercle del passat. Endarrere i endavant en el temps, un narrador en tercera persona avança i retrocedeix en el temps, en s explica la història en tercera persona, però sovint deixa la veu als personatges, especialment al protagonista Frank Money, en una espècie de monòleg interior.  El llibre s’estructura, doncs, com un trencaclosques on  cada peça i cada capítol anirà adquirint  forma i sentit i mantindrà l’interès del lector fins la revelació o revelacions. Perquè el lector, poc a poc, i gràcies a aquesta estructura magistral anirà completant la imatge tant dels personatges com de la història.

Si l’estructura és rodona, la temàtica ─el racisme en els Estats units―, no per haver estat molt tractada resulta cap déjà vu ni cap tema trillat.  Frank Money (nom que té les connotacions que suggereix) i tots els negres que han servit a la guerra de Corea o de Vietnam es troben amb la desagradable sorpresa que el racisme fora de l’escenari de la guerra té la mateixa cara que abans. I aquesta cara a vegades es mostra fins i tot amable i educada, tot i amagant la pitjor de les crueltats.   

Però aquesta denúncia no seria el més important si, com ja he dit, no anés acompanyada de la psicologia del personatge a qui la guerra fa treure la part més fosca , però també la més solidària.

Morrison fa una incisió en l’ànima del protagonista per que contemplem com som capaços de deformar i tergiversar els records més dolorosos, els que reflecteixen la nostra pitjor imatge, i,  com la madrastra de la Blancaneus, trobar-los sinó bells, tolerables. Ara bé, la pau només es trobarà en l’enfrontament amb la veritat.

L’estil de frases curtes i nues pigmentades de poesia subtil de l’autora i la seva destresa en compondre la història i els personatges a petits glops, a petits detalls, a petites ombres que a poc a s’aniran aclarint, aconsegueix que el llibre mai perdi l’interès, ens deixi petja i que resulti una “petita obra d’orfebreria·

Com la defineixen els crítics: “Una història de punyent esperança sobre la possibilitat de sobreviure.”

The Washington Post

Fes-ne un tast

http://issuu.com/arallibres/docs/elretorn/3?e=0

 

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"El Retorn" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!