El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El péndulo de Foucault

Autor/s: 
Editorial: 
Editorial Lumen
Gènere literari: 
Any d'edició: 
1989
Altres dades: 
Traductor Ricardo Potchar revisat per Helena Lozano
Valoració dels usuaris: 
0/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

 

 

 

 

 

 

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Tres intel·lectuals que treballen a una editorial s'atraquen al món de les ciències ocultes i les societats secretes per publicar-ne llibres d'aquesta temàtica. Poc a poc s'hi aniran enganxant fins arribar a inventar un pla secret. Ho fan com una broma però el pla pren vida i se'ls escapa de les seves mans fins que arriben a ser-ne les víctimes.

 

----------------------------------------

 

De jove vaig fer dos intents de llegir Umberto Eco, El nom de la Rosa, empesa per la pel·lícula i El pèndul de Foucault empesa per la primera. El pèndul, però, el vaig abandonar i també vaig deixar de llegir al senyor Eco.  Aquest estiu he rellegit El nom de la Rosa i no m’he pogut estar de seguir amb el Pèndul, aquell gran pendent perquè jo no acostumo a deixar els llibres a mitges i tenia una espina clavada que m’havia de treure.

 

L’he tornat a llegir i l’he acabat i, és més, m’ha agradat.  Potser no n’he gaudit tant com del primer perquè l’Edat mitjana me fascina i, en canvi, m’escarrufa tot aquest misticisme que acaba desembocant en sectes i amb la recerca mal entesa de la “veritat”. Tot i que he de dir que la novel·la no m’ha resultat gens fàcil de llegir, el senyor Eco demostra, com sempre, una gran erudició i te sap conduir dins el món dels templaris, Rosa-Creus, maçons, paulins.... i una llarga llista més per demostrar-te –és el seu punt de vista que comparteixo- que la veritat és molt més senzilla del que ens imaginem. I no conto més per no desvetllar el gran secret que guarda la novel·

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "El péndulo de Foucault"

Jo també vaig fer un  intent de jove, amb El nom de la rosa, i el vaig deixar, tot i que la pel·li em va agradar molt. A veure si em passa com a tu i m'hi reconcilio. Gràcies per la ressenya, Margalida!

Elisenda

Com a tu, em va entusiasmar el Nom de la Rosa i també em va agradar força la pel·lícula. Però vols creure que no recordo si he llegit El Pèndol.? En qualsevol cas gràcies per recordar-me'l i a veure si ho esbrino.

Maria Jesús