El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El misteri del bressol buit

Autor/s: 
Editorial: 
pagès editors
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2015
Valoració dels usuaris: 
2.5/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Una parella és assassinada a la ciutat de Lleida alhora que un nadó desapareix del seu domicili. Sense pistes, sense senyals... només amb la por que el petit esdevingui la tercera víctima del cas, l’Anna Grimm, sergent del Cos dels Mossos d’Esquadra, haurà d’investigar uns crims que desvetllaran la part més obscura de l’ésser humà i que, fi ns i tot, posaran en perill la seua pròpia vida

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Tornem a trobar-nos amb la sergent Anna Grimm i el seu equip davant un cas d’assassinat. Aquesta vegada és un doble homicidi, a Lleida, amb l’agreujant de la desaparició d’un nadó.
Tal com ens té acostumats, la Grimm, no escatimarà ni hores ni recursos per tal d'esbrinar qui és l’assassí i on és el petitó. Farà cas al seu instint, que poques vegades li falla, deixant de banda les elucubracions del seu nou company, en Sergi Magrinyà, encaparrat que el culpable és una persona concreta i que no cal obrir més línies d’investigació.

L’equip és el mateix que vàrem conèixer a l'anterior llibre, amb l’excepció del caporal Magrinyà substitut d’en Boades. En principi veurem com aquest nou personatge vol imposar el seu criteri, però aviat es donarà compte de què les coses no funcionen així a l'equip de la Grimm.

El personatge principal segueix prenent cos, cada cop més ben definit i treballat. Aquesta vegada deixarem una mica de costat la seva faceta privada, no tindrà tant pes com a la primera entrega, encara que les pinzellades que la Montse ens mostra són suficients per veure com creix el personatge de l’Anna, per conèixer-la encara una mica més.
Amb gran encert, l’autora, ens cola uns quants capítols escrits en primera persona, en forma de diari. Al que en principi a mi em va semblar una trama paral·lela — un diari escrit, en un temps passat que anirà avançat fons el present, per algú que en principi desconeixem — veurem com es va integrant a la trama principal deixant-nos petites pistes del que ha succeït, tan petites que ben bé fins al final no ho veurem clar del tot. Una jugada mestra per part de l’autora. Ha sabut jugar a l’engany amb el lector d’una manera brutal.

La Montse Sanjuan segueix presentant-nos uns personatges reals, creïbles al cent per cent. Gent que té les seves pròpies cabòries fora de la feina, que va al gimnàs, que fa una aprada per dinar o s’asseu a un banc del passeig per poder pensar. Uns personatges treballats, del primer al últim, que ajuden a fer que entris encara més en la història.
Seguim passejant per Lleida com si tal ment estiguéssim al bell mig de la ciutat, les descripcions són molt acurades, no pers cap detall.
Un llenguatge planer, senzill, sense fer servir tecnicismes que ens podríem fer perdre el fil. Un narrador en tercera persona amb una focalització variable encara que la major part del temps estigui focalitzat en la sergent Grimm.

Dividida en uns capítols curts i escrit amb un ritme trepidant ens enganxarà des del pròleg fins a l’epíleg passant per tots i cada uns dels capítols. Poca palla i trobarem, directe al gra, sense girs inesperats, però amb recursos, per despistar al lector, molt ben treballats.

Espero poder seguir gaudint de la meva mosso preferida moltes més vegades.
I una recomanació: és preferible començar per la primera entrega, així entendrem molt més bé el tarannà de la sergent i el seu equip

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"El misteri del bressol buit" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!