El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El crim de mossèn Amaro (revisió)

Editorial: 
Quaderns crema
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2002
Altres dades: 
Traducció de Xavier Pàmies
Valoració dels usuaris: 
8.8/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Eça de Queiros és el més important autor de la narrativa portuguesa del segle XIX, però fins ara no n'havia llegit res fins que vaig trobar el llibre a la biblioteca. Ja la foto de la portada en blanc i negres amb tot de paraigües que indiquen un dia rúfol gris i plujós em va cridar l’atenció i és un exponent d'aquest clima monòton gris i melancòlic adient a la psicologia i la vida a un poble de Portugal . Efectivament , la novel•la que és una mostra del principi del realisme a Portugal no em va decebre gens, m'ha entusiasmat.

La novel•la mostra els costums i la vida quotidiana en un poble de Portugal, dominat per una religió fanàtica i supersticiosa on els capellans i la religió catòlica dominen la situació tot i que els nous temps separen ja la política de la religió. I al costat de la gent que idolatra els capellans trobem els més fervent anticlericals i ao personatges com el Doctor representants de la ciència contra la superstició.

Els protagonistes Amaro i una noia del poble a qui el capellà sedueix, i ella es deixa seduir de bon grat. Podria semblar que és un llibre de bons i dolents, però no, perquè, malgrat la crítica ferotge a la religió supersticiosa i als capellans , també ho és als polítics i a molts anticlericals que es mouen a vegades, més per altres criteris de venjança o de poder que per autèntiques conviccions. I els personatges es mostren en tots els matisos ni blancs ni negres, amb clarobscurs, dubtes, perjudicis, interessos, amor i odi pròpies dels éssers humans. Amb ràfegues de bondat i d'amor, però capaces dels pitjors crims. En realitat, Queirós mostra que les accions i la tragèdia final no són culpa dels protagonistes, sinó que més aviat són víctimes de la societat tant la civil, com de l'estament religiós amb la seva intolerància.

El temps de l'acció , la descripció dels ambients,paisatges i psicologia es mouen al mateix ritme , preparant lentament la tragèdia que es desencadena al final, però amb la dosi adequada que va enganxant el lector al llibre sense adonar-se'n. Si la novel•la al final semblava que el penediment i la "moral" amb la cloenda final de la novel•la, l'autor mostra com l'ésser humà a pesar de les pitjors tragèdies és capaç d'oblidar i retornar a la vida i als mateixos errors. I amb això em recorda una peli de Woody Allen, em sembla que és "Delitos y faltas" on el protagonista després d'haver fet matar a la seva ex amant que li feia xantatge, després d'un breu temps de remordiments recupera la vida tan feliç com si res no hagués passat; trist, però impactant.

Total té tots els ingredients d'allò que en el debat anomenem una bona novel•la. Amb una garantida i impecable traducció al català de Xavier Pàmies

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "El crim de mossèn Amaro (revisió)"

Una dita seva de gran actualitat: "Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint i per el mateix motiu" [extret de vikipedia].

Molt encertat el comentari del llibre efectuat per la Majesus.