El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El clan de l'ós de les cavernes

Autor/s: 
Editorial: 
la butxaca
Gènere literari: 
Any d'edició: 
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
7.1/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

 

Primera part de la història, vaig començar a llegir-la sense saber de que anava i va atrapar-me.
 
La descripció dels paisatges, maltractament a la diversitat. Al mateix temps l'explicació dels costums era molt acurada.
Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "El clan de l'ós de les cavernes"

Una meravellosa manera d'aprendre com era la pre-història. Al marge que l'escriptora hagui pogut barrejar i encreuar neardenthalensis i sapiens i fer-los tenir descendència... la novel·la ens diposita dins aquesta etapa històrica: flora, fauna i societat.

Molt recomanable, malgrat Aila sigui una súper heroïna inversemblant per la súpercapacitat de fer-ho tot.

No hi ha gaire novel·la històrica de la prehistòria i aquesta saga Els fills de la terra és molt recomanable, sobretot el primer llibre i el tercer. Ens presenta la teoria que l'home de Cromanyó i el  de neandertal van conviure junts i les dificultats que això suposava... Molt entretingut.

Aprofitant l'avinentesa per comentar la saga sencera, dir que em van agradar molt els dos primers (El clan de l'ós de les cavernes i La vall dels cavalls) força el tercer (Els caçadors de mamuts) i d'aqui anar decreixent (Les planes misterioses i Els refugis de pedra) fins quedar del tot decebut amb el darrer (La terra de les coves pintades).

És veritat que per tema, època i personatges enganxa de seguida, i no està absent de certa intriga que també empeny a seguir llegint. Compte però amb el tractament de les característiques que els hi suposa als neanderthals, puig per bé que quedin força bé i animin el relat, no tenen en general cap base antropològica ni arqueològica i adhuc resulten del tot fantasioses, fregant el paranormal. Tanmateix, es una llicència de l'autora que no desllueix per a res la història que explica. A mi no em molesta, per històrica que pretengui ser, és abans de tot nove·la, i ja està bé animar-la una mica.

Si amb es tres primeres vaig gaudir d'un retrat viu i engrescador d'una prehistòria que se'ns feia més propera, la quarta em va semblar una mica massa d'aventures fantasioses, bastant deslligada de les altres. La cinquena era ja una novel·la de safareix, massa llarga per les coses noves que volia explicar, i la sisena un culebrot, repetint-se constantment, sense al·licients, i de la que em vaig quedar amb la desagradable sensació que tant sols havien omplert les pàgines necessàries per vendre un nou volum i fer el negoci, prescindint del contingut. Tot plegat però només és la meva opinió. M'agradarà saber si algú la comparteix.

Sap greu que la saga, que tant bé i espectacularment va començar, quedi tancada d'aquesta manera, amb tantes coses com quedaven per explicar i que molts esperavem. Tot i així, sense masses expectatives, són llibres que es llegeixen força bé, i fins i tot els darrers entreteniran als amants dels embolics de familia i històries de gelosia. Recomanables.