El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Devocionari domèstic

Autor/s: 
Editorial: 
Adesiara
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2014
Valoració dels usuaris: 
0/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Bertolt Brecht (1898-1956), va ser un autor del corrent literari expressionista alemany, de la complicada època d’entreguerres. També és conegut com el pare del Verfremdung, l’efecte dramàtic de l’estranyament o distanciament, que mostra les contradiccions de la vida quotidiana, per a que el públic del teatre jutge el que passa a l’escenari sense l’ajuda de l’autor, almenys en teoria.

A més de teatre va escriure relats breus i poesia. Dels relats breus li tinc una estima especial a Històries del senyor Keuner, un llibre d’aforismes i situacions exemplars que em va regalar el meu germà Amand quan vaig complir els divuit anys, i que m’agrada molt rellegir.

Respecte a la seua poesia, no havia llegit res d’ell fins que fa uns dies va arribar a les meues mans Devocionari domèstic, recomanat per Enric Iborra al seu bloc la serp blanca. És el primer llibre de poemes que va publicar, al 1927, amb el títol original de Hauspostille. L’experiència de la seua lectura ha sigut “estranya”, que és una manera de dir que no sé si m’ha agradat o no. Com sol passar en un llibre de poemes: alguns m’han agradat molt, d’altres menys, i n’hi ha molts que encara no he entés, però, això sí, en aquest cas cap m’ha deixat indiferent. L’editorial Adesiara ha publicat aquesta primera edició bilingüe, en català i en alemany, traduïda per Feliu Formosa, i amb la “Guia per a l’ús de les diverses lliçons” del mateix autor i que comença d’una manera ben directa:

“Aquest Devocionari domèstic és destinat a l’ús dels lectors. No ha de ser devorat sense discerniment.”

El llibre s’estructura en aquestes lliçons que porten títols tan suggeridors com “Rogatives”, “Exercicis espirituals”, “Cròniques” o “Els petits precs quotidians dels difunts”. Respecte a la forma reproduisc un text ben il·lustratiu de Walter Benjamin, que Enric Iborra ha compartit a la serp blanca:

“Com va assenyalar Walter Benjamin, Brecht recorre a les formes poètiques més del gust de la classe burgesa per desemmascarar els mecanismes amb què exerceix el poder: «el coral, amb què es pretén edificar la comunitat de creients; la cançó popular, amb què es vol fer callar el poble; la balada patriòtica, que acompanya el soldat a l’escorxador; la cançó amorosa, que promet el consol més barat».”

Així, els seus poemes són un joc entre una forma que reprodueix la solemnitat lírica de gust burgés i un contingut amb forta crítica social, concisa i descarnada.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

El que més m’ha agradat del Brecht poeta és que els seus poemes no són artificiosos, sinó que amb paraules d’ús corrent construeix poemes gens previsibles. L’efectisme barat o la retòrica buida m’avorreix molt. Bertolt Brecht pot resultar aspre, diferent, mordaç, i per això mateix ens captiva, almenys a mi. La lectura d’aquest llibre ha sigut una experiència intensa, agradable, i que m’ha servit per alliberar-me durant unes estones de la quotidianitat, sempre tan aclaparadora.

Més informació: https://historiata.wordpress.com/2015/05/20/bertolt_brecht_devocionari_d...

 

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Devocionari domèstic"

Sempre m'ha agradat Brecht, especialment el seu teatre, però em permeto recomanar-te una altre joia que també parla de poesia. S'anomena "Poemes i cançons" i va ser publicat per Ed. 62-Empúries (1998).

Et transcric un dels poemes que més m'ha agradat des de fa una bona colla d'anys:

Plaers 

El primer esguard per la finestra al matí

El vell llibre retrobat

Rostres plens d'entusiasme

Neu, el canvi de les estacions

El diari

El gos

La dialèctica

Dutxar-se, nedar

Música antiga

Sabets còmodes

Comprendre

Música nova

Escriure, plantar

Viatjar

Cantar

Ser amable.

 

Salutacions,