El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Clàssics moderns

Autor/s: 
Editorial: 
Ara Llibres
Gènere literari: 
Any d'edició: 
març 2013
Valoració dels usuaris: 
1/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

 

Clàssics moderns és el darrer títol publicat per la professora Laura Borràs a Ara Llibres, autora d’altres títols com Per què llegir els clàssics, avui o Dos amants com nosaltres, on combina sempre el rigor i la solidesa dels coneixements literaris amb un afany divulgatiu que pel seu entusiasme encomanadís faria llegir les pedres.

El volum que ens ocupa té els seus orígens en el cicle de conferències que la professora Borràs ha dictat recentment en els centres culturals CaixaForum d’arreu del país, amb un èxit multitudinari, i la funció del qual, com l’autora explica, és dur a terme “un exercici de coneixement i divulgació del nostre passat literari per projectar-lo vers el futur”.

L’obra es divideix en cinc capítols. El primer, amb el títol que hem manllevat per a la ressenya, “Clàssics moderns: a favor de la lectura!”, és dedicat a resseguir el concepte de clàssic i la seva vigència, tot contrastant de manera crítica la visió que n’han aportat destacats escriptors i intel·lectuals, per una banda i, per l’altra, a reflexionar sobre la importància de les humanitats i en particular de la lectura literària avui en dia més necessària que mai “davant la glopada de present que tot ho aboleix”, com diu l’autora. En els quatre capítols restants, Laura Borràs ens acompanya i il·lustra en la lectura d’algunes excepcionals obres de la literatura universal, des de “L’Èdip Rei de Sòfocles: una tragèdia del coneixement”, fins a “Franz Kafka: de metamorfosis i transformacions”, passant per l’anàlisi de la figura de l’heroïna stendhaliana de La Cartoixa de Parma, “La duquessa Sanseverina: el retrat d’una dona “guerrera””.

Però Clàssics moderns constitueix també un cànon personal, i en aquest sentit és remarcable i exemplar el darrer capítol, “Les dones de Lot”, on l’autora es refereix metafòricament a “la síndrome de la dona de Lot com una mena de por congènita a girar els ulls vers els nostres clàssics” i ens convida a aquest acte de resistència, de rebel·lia i d’autoafirmació mitjançant un brillant exercici de literatura comparada on analitza la presència de la figura bíblica de la dona innominada i castigada per girar el ulls vers el passat vital que deixa enrera, en els poemes d’Anna Akhmàtova, Maria-Mercè Marçal, Wislawa Szymborska i Mario Benedetti, que mostren aproximacions, lectures, reflexions, interpretacions i reaccions diverses a propòsit del mite.
 

Publicat originalment a Llegir en cas d'incendi http://www.llegirencasdincendi.es/2013/04/classics-moderns-a-favor-de-la...

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

En suma, Clàssics moderns constitueix un llibre de llibres, una incitació a cercar en la lectura i la relectura dels clàssics les claus per mirar d’endreçar el nostre interior i de comprendre la nostra relació amb el món des d’una òptica sempre vigent per la profunditat humana i els valors universals que els clàssics contenen. També, una invitació al gaudi estètic i a trobar en els clàssics, com deia Proust, el perfum d’una rosa que el segles no han evaporat. A “Llegir, llegir, llegir, sempre” ens exhorta Laura Borràs, “perquè els clàssics s’ho valen, perquè nosaltres ho valem. Alimentar-se exclusivament dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà i sempre!”

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Clàssics moderns"

Llegir Laura Borràs és allò que es diu apostar sobre segur. Vaig llegir i recomanar també aquí  Per què llegir els clàssics avui ,a més d'assistir a laguna de les seves conferències sobre Kafka i sobre Madame Bovary i de tot en vaig sortir encisada perquè la Laura Borrà té aquest do de transmetre i comunicar amb rigor, senzillesa, simpatia i passió.

En el llibre que comentes parla, pel que dius ,d'unes poetes excepcionals que m'agraden molt (com sabeu) com Szymborska, Akhmàtova o  Tsvetàieva i la més coneguda a casa nostra Mercè Marçal i ja només per això i per la intepretació que fa Laura Borràs del tòpic de la Dona de Lot valdrà la pena de llegir-lo. Gràcies per recomanar-la. No em puc resistir a copiar la dona de Lot  d'Akhmàtova i la de Szimborska

              La dona de Lot. (Akhmàtova)

I l'home just seguí l'emissari de Déu,

gegantí i resplendent per la muntanya negra.

Una veu de frisança mentre deia a la dona.

No és massa tard encara, encara pots mirar

 

Mira les torres roges de Sodoma on nasquéreu,

la plaça on tu cantaves, l'eixida on vas filar...

Els finestrals deserts de la casa alterosa

on et neixien fills, fruit d'un vincle feliç.

 

Un esguard!- I aglevats per un dolor mortal

els ulls ja no pogueren de sobte mirar més.

El cos esdevenia de cop sal transparent

i les cames lleugeres s'arrelaren a terra.

 

Qui per aquesta dona aixecarà el seu plany

és res de massa fútil per fer-ne una cabòria?

El meu cor tanmateix ell sol  no oblidarà

la qui donà la vida tan sols per un esguard

 

LA DONA DE LOT (Szymborska)

Em vaig girar segurament per curiositat.

Però, a més de la curiositat, vaig poder tenir altres motius.

Em vaig girar per recança d’una gibrella de plata.

Per descuit, mentre em cordava la corretja de la sandàlia.

Per no haver de continuar mirant el clatell virtuós

del meu marit, Lot.

Per la certesa sobtada que, si moria,

ell ni tan sols s’hauria aturat.

Per la desobediència dels submisos.

En parar l’orella i sentir que ens empaitaven.

Sobtada pel silenci, amb l’esperança que Déu s’havia repensat.

Les nostres dues filles desapareixien ja darrere el cim del turó.

Vaig notar el pes de la vellesa. De l’allunyament.

De la vanitat d’una vida errant. De la somnolència.

Em vaig girar en deixar el farcell a terra.

Em vaig girar per la por de no saber on posar el peu.

En el meu camí havien aparegut escurçons,

aranyes, rates de camp i pollets de voltor.

Allò ja no era ni bo ni dolent: senzillament, tota cuca viva

s’arrossegava i saltava en una munió que feia pànic.

Em vaig girar per una sensació de solitud.

Per la vergonya de fugir d’amagat.

Pel desig de cridar, de tornar.

O potser tot just quan es va aixecar un vent

que em va desfer els cabells i em va tirar la roba amunt.

Em va fer la impressió que ho veien des de les muralles de Sodoma

i esclafien, una vegada i una altra, un riure sonor.

Em vaig girar de la ràbia.

Per sadollar-me de la seua enorme ruïna.

Em vaig girar per tots els motius suara esmentats.

Em vaig girar no pas per pròpia voluntat.

Va ser un roc que va caure, sorollant sota meu.

Va ser una escletxa, que em va barrar el pas de sobte,

arran de la qual saltironava una llebre, dreçada sobre les anques.

I en aquell moment totes dues vam mirar cap enrere.

No, no. Jo no vaig deixar de córrer,

d’arrossegar-me, de giravoltar,

fins que una foscor no es va desplomar del cel,

i amb ella una sorrera calenta i un plujam d’aus mortes.

Per la manca d’alè, em vaig cabdellar moltes vegades.

Si algú m’hagués vist, hauria cregut que ballava.

No està exclòs que no tingués els ulls oberts.

És possible que caigués de cara a la ciutat.

 

Maria Jesús

Un magnífic comentari, magnífic poemes de grans poetesses, Maius! 

Gràcies, com sempre, per la teva gentilesa!

La veritat és que ja fa temps que tenia ganes de llegir alguna obra de la Directora de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes) Laura Borràs, i gràcies al xec regal en llibres que vaig guanyar amb el concurs #LaMevaBiblioteca no em vaig poder resistir a fer-me amb “Clàssics moderns”. Que si he gaudit de la lectura? Moltíssim més del que m’hauria pogut arribar a imaginar!

He reflexionat sobre literatura, he descobert un munt de curiositats sobre música (que inclús com a estudiant de la matèria desconeixia), he aprés noves cites i poemes, he fet un viatge pel món de l’art, he contrastat opinions, he aprofundit en fets molt interessants sobre autors, m’he emocionat amb històries de dones sense nom, he viatjat en el temps, m’he remuntat als inicis de la filosofia i m’he abocat a la forja de la creació de civilitzacions i mites, però per sobre de tot he pogut contemplar un pedaç pur de l’ànima de Borràs, com la que posa en totes les coses que fa.

I precisament per tot això no podria descriure-la de cap altra manera de com ho fa ella mateixa:

p.49 “Per a mi fer, fer de professora de literatura, com escriure aquest llibres, és, sempre, fer de Xahrazad. Estic convençuda que cada conte, cada història, cada text necessita la seva, i aquesta hauria de ser la missió de professors i crítics: fer de mediadors entre els estudiants, els públic, i els textos. Heus aquí el que he intentat fer sempre: aspirar a ser Xahrazad, a viure i aprendre de la vida i, alhora, jugar a enganyar la mort tot explicant històries, tot llegint-les.”

Per a mi, certament Borràs s’ha convertit en la Xahrazad catalana, una de les poques persones capaces de submergir-se infinites vegades en els clàssics, per llavors apropar-los a la gent i transmetre tot el seu significat amb una claredat increïble. Si els clàssics són importants, jo crec que encara ho és més poder comptar amb persones així, que fan de la lectura un art encara més màgic.

En fi, si d’entre les desenes d’anotacions que he pres sobre “Clàssics moderns” m’hagués de quedar solament amb una que representés l’esperit del llibre, aquesta seria l’últim paràgraf de la primera part, doncs trobo que les seves paraules ben bé podrien simbolitzar l’himne de tots els lectors del món:

“Per què cal llegir els clàssics? Cal llegir per plaer, per aprendre, pes desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-te a tu mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, llegir, sempre. Perquè els clàssics s’ho valen, perquè nosaltres ho valem. Alimentar-se exclusivament dels productes de la temporada provoca anèmia cultural, per això ens calen els clàssics, avui, demà i sempre!”

Mx

En el llibre petit hi ha la bona sentència