El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Campanades de boda

Autor/s: 
Editorial: 
Edicions 62
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2016
Altres dades: 
Valoració dels usuaris: 
8.5/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Una ciutat en crisi i plena de turistes que està a punt de convertir-se en l’escenari perfecte del casament d’una rica hereva de Manhattan amb un jove metge de Puigcerdà.
Uns mesos abans, els glamurosos pares de la núvia arriben a Barcelona amb el seu jet privat per conèixer els consogres. Però durant la visita un d’ells mor enverinat. Les connexions del Borja amb la jet set fan que ell i l’Eduard acabin involucrats en la investigació del cas.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Que tenen a veure uns bessons —que quasi ningú sap que ho són— que juguen a ser detectius amb un multimilionari americà, cassat amb una model i amb una filla a punt de casar-se amb un oncòleg fills d’uns carnissers de Puigcerdà; el president de la Generalitat i  Don Benito i els seus fills, ficats en el món de la droga i els camells més perillosos? Doncs aparentment res, però si llegim “Campanades de Boda” veurem que si tenen a veure, i molt.

 

Malgrat que els dos protagonistes ja surten a  tres obres que precedeixen a “ Campanades de Boda[1] podem llegir aquesta sense necessitat d’haver llegit les anteriors. Ja que només comença el llibre ens trobem amb un prefaci que ens posa en antecedents de qui són i com han arribat a exercir aquesta feina sis anys enrere.

 

Els dos bessons són tan diferents com la nit i el dia. Mentre que l’Eduard és una persona honesta i assenyada — casat amb la Montse amb qui té tres fills i a qui ajuda en les tasques de la casa quan ella és treballant un  Centre de Teràpies Alternatives— i que intenta amagar els seus embolics de feina a la família.

El Borja Masdéu-Canals Sáez de Astorga, que és en realitat el Josep Martínez Estivill, —  surt amb una dona casada, la Merche, molt ben situada socialment i econòmicament al mateix temps que amb la cunyada del seu germà, la Lola —, és un calavera amb deliris de grandesa que sap embolicar la troca i mentir, tal com calgui, per tal d’ aparentar el que no és.

«He d’aclarir que tot i ser bessons, el meu germà i jo no ens assemblem gens, ni físicament ni en els gustos, la qual cosa facilita l’engany .» (pag.10)

 

Narrat en primera persona, amb una senzillesa poc usual, com si no l’hagués escrit un escriptor, i és que és així, qui escriu és l’Eduard un dels bessons protagonistes, i així ens ho fa saber en el prefaci signat per ell mateix.

«Com que el meu ofici no és el d’escriptor i les subtileses del llenguatge literari se m’escapen, demano paciència al lector si de vegades ensopega amb paraules o expressions que considera incorrectes o poc afortunades» (pag.11)

 

Una lectura, que precisament per aquesta senzillesa, per uns diàlegs àgils i uns personatges molt creïbles: l’Eduard ben bé podria ser el nostre veí, o la Lola i tots coneixem una senyora com La Joana inclús un fantasma amb vocació d’aristòcrata com en Borja.

Precisament aquest dibuix perfecte que ens fa de tots els personatges, no només dels protagonistes, fa que els podem visualitzar fàcilment i ens puguem sentir identificats amb molts d’ells.

Amb el retrat dels dos germans l’autora fa una picada d’ull a la situació política actual a Catalunya.

 

A mesura que avancem la novel·la veurem com els bessons sense tenir els mitjans per fer-ho, per no tenir no tenen ni un despatx on rebre els clients, aconseguiran esbrinar que hi ha darrere la mort, per enverinament amb Poloni 210, d’en Pere Pasqual.

 

 

La Teresa Solana ens fa passejar per Barcelona i els diferents ambients de la ciutat —des d’ un elegant hotel ciutat situa a primera línia de mar, fins al bar més tronat de Sant Adrià, passant pel barri de Gràcia o la part alta de la Diagonal.

També ens dóna petites pinzellades del que està passant actualment al país i ho fa  a través de la manera tan diferent que tenen de pensar els dos bessons: mentre que l’Eduard és d’esquerres, independentista, i té una visió crítica de la societat, en  Borja és la part oposada.

 

Bruixeta

http://magiadellibres.blogspot.com.es/

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Campanades de boda"

Tan divertit com la resta de la sèrie. Ràpid de llegir, amè, amb les aventures i desventures dels germans bessons que es mouen per Barcelona amb taxi, com si el transport públic de la ciutat fos inexistent. Pallisses, pistoles de mentida, drogues, avenures amoroses, ruptures, l'FBI i el president de la Generalitat, gent pija i gent que no ho és tant... Un gran merder, vaja.

S'endevinen canvis per a futurs llibres de la sèrie. Uns canvis que a mi m'agraden i que prometen mantenir l'humor i la sàtira característiques d'aquestes històries. Més, senyora Solana, escrigui'n més!

Molt lluny d'aquí...