El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Allà on els arbres canten

Autor/s: 
Editorial: 
Cruïlla
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2011
Valoració dels usuaris: 
8.8/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Si voleu passar uns dies entre princeses, cavallers i bàrbars, si us voleu envoltar de llegendes i d'històries d'amor, si voleu passar una bona estona i emocionar-vos (fins i tot plorar d'emoció!) amb aventures al voltant d'un bosc amb certa màgia, no us perdeu "Allà on els arbres canten" de Laura Gallego.

Està classificada com a novel·la juvenil i recorda una mica El nom del vent de Rothfuss però tingueu l'edat que tingueu i, tant si us heu llegit El nom del vent com si no, relaxeu-vos amb aquesta novel·la d'aventures. Us enamorareu d'alguns dels seus personatges. A més, l'edició és molt bonica perquè inclou alguns dibuixos i detalls que fan que les pàgines i les primeres paraules dels capítols resultin més maques.

Noia, t'explicaré una cosa: el món està ple d'històries. Totes les persones i tots els objectes tenen històries per contar. A algunes s'hi arriba a través de gent com jo, que les relata perquè no s'oblidin. Altres, en canvi... es viuen. Ho entens?

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Allà on els arbres canten"

Poc es pot afegir d'aquest llibre que pràcticament frega la prefecció; ho té gairebé tot. És un llibre situat en l'època medieval que parla de temes com el feminisme, la valentia, el poder de les dones, l'amor superior a tot, que més val "maña que fuerza", les llegendes i la fantasia... M'ha encantat en general i són moltes les coses que fan especial i màgic aquest llibre; començant per la portada (em sembla que és la més bonica entre totes les que tinc actualment), el nom dels capítols (amb la tipografia característica de l'època, títols escrits en aquell estils i que avancen esdeveniments); i acabant pel final perfecte (com pocs llibres que he llegit tenen). 

Però hi ha molt més que explicar; m'ha agradat la relació que establia la protagonista amb la Dorea (com si fossin mare i filla), que en Llop explica com va perdre l'orella (cada història és diferent) i que cada vegada aprenia dues coses;

Spoiler: Prem per desplegar
tot i que acaba explicant la veritable i totes les coses que va aprendre finalment, 

com l'Oki explica històries que fascinen a tothom i van més enllà, ja que són metàfores de la vida, que ens faci 5 cèntims de com vivien les dones de l'època i que complicat per elles era ser realment feliç, com la Viana va ensenyant a l'Uri i es veu una evolució 

Spoiler: Prem per desplegar
finalment descobreix el seu vertader origen

... 

Spoiler: Prem per desplegar
Si hi ha algun però que s'hagi de posar en aquest llibre és que no m'ha agradat que s'utilitzés la mateixa declaració d'amor que al clàssic llibre català Tirant lo Blanc. 

Com he dit anteriorment, el final és perfecte, ja que ens mostra que l'amor és superior a totes les coses. També, m'ha encantat saber a l'epíleg que els hi passava a les generacions posteriors a la Viana i l'Uri, sabent que ells perduren allà. 

Definitivament, un llibre increïbles que ho té tot, gairebé insuperable; per no parlar del seu títol, que apareix al llibre, com a mi m'agrada. 

9'8/10

Molts llibres i bons moments. 

Cunado Einsten conoció a Charlotte le dijo:
<Te admiro, haces reír a todo el mundo y te endienden aunque no hables>
Charlotte les respondió:
<Yo también, porque todo el mundo me admira y aún así, nadie te entiende>

El meu blog:
lesjoietresdelamaria.blogs

Aquest llibre me'l vaig llegr a l'estiu i em va agradar moltíssim. Ara és un dels meus llibres preferits.