El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

50 ombres d'en Grey

Autor/s: 
Editorial: 
Rosa dels Vents
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2012
Valoració dels usuaris: 
6.3/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Primer de tot dir que ja que no existeix la categoria de literatura eròtica he estat dubtant entre posar-lo a Poti-Poti o Contamporànea, per acabar posant-lo decididament a nyaps. I en segon lloc advertir-vos que he llegit aquest llibre en anglès i que els meus coneixaments en vocabulari eròtico-festiu són molt limitats; em temo que en català també, i que per tant no la jutjo per això.
Per mi 50 Ombres d'en Grey és un d'aquells llibres que de tant dolent enganxa. L'he llegit en e-reader i el temps de lectura no arriba a les 4 hores, això sí, al cap de tres o quatre relacions sexuals, em llegia els passatges eròtics en diagonal, MOLT en diagonal, perquè una mica val, però tant tant em cansava.

El protagonista principal, Christian Grey, és el típic "home perfecte", bilionari (per mèrits propis), guapo, sexy, culte, bon amant, pilot d'avionetes i vaixells, filantrop i tot això a l'edat de 26 anys. I, per si fos poc, no sembla que treballi mai, es passa tota la novel·la, de fet tota la trilogia, anant amunt i avall, tenint sexe a tothora i a tots els racons, quan no està controlant què fa la seva damisela.

Ella, l'Anna, és el contrari. 22 anys, a unes setmanes d'acabar els seus estudis universitaris, i per casualitats de la vida, ha aconseguit arribar-hi sense haver-se emborratxat mai, ni tenir un portàtil, ni un mòbil, amb coneixements més que limitats d'informàtica i/o ofimàtica i verge. I, en el meu entendre, tot i estar acabant els estudis de Literatura, amb un vocabulari més que pobre.

Bé, per casualitats de la vida els protagonistes es coneixen i es senten atrets immediatament l'un per l'altre i comencen una relació que avança, tal i com diria el meu sogre, "de culo y cuesta abajo", degut sobretot a les peculiars inclinacions sexuals d'ell, i a la total inexperiència, ja no solament sexual, sinó vital, d'ella.

Ell es mostra en bona part del llibre incapaç d'estimar i ella es mostra submissa i desitjant agradar-li per sobre de totes les coses d'aquest món. En Grey és un depredador nat i l'Anna la seva presa, ull, per contracte i amb aquesta premisa i donant a entendre que això és acceptable, en nom de l'erotisme, la novel·la va tirant endavant, fins a gairebé el final de tot, on hi ha un petit gir "romàntic", dic jo que per convencer el lector de continuar amb les altres dues.

Hi ha sexe, molt sexe, a cada pàgina gairebé, i al final arriba a cansar.
El vocabulari és molt pobre, no sé si en les traduccions això millora o no, però en la versió original si treiem les repeticions de paraules i d'accions el llibre podria quedar reduït a 50 pàgines. Si el llegiu en anglès i en un ebook amb l'opció de recompte de paraules, per exemple el Kinddle, feu la prova i cerqueu les següents expressions:

  1. roll his/her eyes  : més de 40 vegades
  2. murmur : gairebé 200 vegades
  3. mutter : gairebé 50 vegades
  4. whisper : més de 190 cops  (efectivament, gairebé mai parlen)
  5. grins : 125 vegades
  6. frowns : també 125

I podria seguir, perquè la llista de repeticions és enorme, i, només inclou el primer volum, els altres dos són més del mateix.

A part d'això, els llibres es llegeixen molt ràpid, són entretinguts per si es vol passar una estona sense pensar en res més i si no es para esment en l'estil ni en la manca de vocabulari.

 


Et pot interessar: 

Cinquanta ombres més fosques
Cinquanta ombres alliberades

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "50 ombres d'en Grey"

Sí a mi també m'ha fet molta gràcia! Molt bon anàlisi

Jo vaig baixar pel Kindle l'avançament gratuït (també en anglès) i ja vaig tenir aquesta sensació de que es repetia moltíssim el vocabulari, en especial, en aquell tros, es va repetir molt l'expressió "blushed" (se sonrojó, en castellà, en català..? es va posar vermella?) vaja, que la noia es passa les 30 primeres pàgines posant-se vermella sense parar ^^ una mica pàmfila!

La meva germana se'l va comprar així que és possible que l'acabi llegint ni que sigui per passar l'estona, ja us diré el què

(Per cert Maria com fas al Kindle això del recompte de paraules? no tenia ni idea que es podia fer ;)

Thaïs, suposo que funciona igual amb el Kindle que amb l'app del Kindle per iOS que és com ho vaig fer jo, senzillament es tracta d'anar a búsqueda i posar la paraula que es repeteix continuament o fins i tot la frase, llavors en el resultat de la cerca et diu quantes vegades hi ha la paraula que has buscat.
Espero que m'hagi explicat bé.

Maria

No podria estar més d'acord amb la Maria, ja us ho he comentat al Facebook. Tot el llibre és un nyap: tots els tòpics de la novel·la rosa (noia innocent, verge...) i home experimentat, etc. L'he llegit en català i en referència al text he quedat fins al capdamunt de la "deessa interior" de la protagonista i d'una adjectivació nefasta i repetitiva; respecte a la història a part de tòpica és un pas enrera respecte a la llibertat femenina i un insult a la nostra intel·ligència.

En resum emprenya més que excita!

Tens tota la raó, jo crec que la deesa interior deu ser alguna mala traducció d'alguna paraula anglesa, pero n'hi ha moltes mes de paraules repetitives que cansen molt.

 

Totalment d'acord amb la Maria!

Personalment he trobat aquesta primera part molt fluixeta. Les escenes de sexe m'han resultat força repetitives i poc eròtiques (massa explícites pel meu gust). I els personatges protagonistes són absolutament plans. De fet, li he agafat mania a l'Anastasia perquè contínuament repeteix els mateixos gestos. A cada pàgina pots llegir aquestes dues expressions : "fruncir el ceño" i mossegar-se el llavi. És que aquesta noieta no sap fer res més?

 
Reconec que m'ha agradat quan els dos protagonistes s'envien correus electrònics, perquè és l'únic moment en el que l'Anastasia li planta cara al seu "amo" i els diàlegs resulten enginyosos. I també és cert que és una lectura àgil i que enganxa força, tot i que no crec que llegeixi les altres dues parts. Si us agraden les novel·les "pujadetes de to" crec que és molt més interessant Las edades de Lulú de l'Almudena Grandes, la veritat.

I bé, us he de fer saber que estic en disposició de comentar els altres dos volums de la trilogia, tot i que em fa certa mandrota. Els he llegit per una juguesca-càstig "literari" i gairebé m'avergonyeixo de reconeixer que m'els he llegit en un tres i no res i que ara em llegiria voluntariament un quart. Tinc la mateixa sensació que quan menjo Ruffles Jamón, sé que no poden ser bones i que amb prou feines deuen ser patates, i començo per menjar-ne dues "i prou" i quan he acabat la bossa em queixo perquè anava mig buida...

Maria

Maria, entenc la teva sensació. Jo les he llegides i tenia la sensació de pèrdua de temps, peró... i si un dia en trobessis un de Grey? Fora tant estrany com un gos verd pero fora molt xulo, no?

Llegir és aixó, imaginar vides que saps segur que son inventades.

Si voleu bona literatura busqueu un eltre cosa, si fa temps que no llegiu i voleu passar el temps, llegiu-lo, "el que no mata engreixa".

 

Fa escassament una hora l’he comprat a la llibreria, traduït al català. Veient els vostres comentaris no sé ben bé si he fet una bona elecció. En tot cas, em comprometo a fer el meu comentari tant bon punt l’hagi llegit

Aquesta és una novel·la romàntica per sobre de tot. Això sí, amb unes expressions de l’amor i el desamor força peculiars, ja que la relació és basa, a priori,  en la submissió i la dominació. Es podria qualificar com a novel·la eròtica si la finalitat de l’autora hagués estat tant sol estimular la libido del lector. Penso que no és el cas.
Els personatges parteixen de realitats diferenciades, tant socialment com pel que fa a les seves habilitats sexuals, però l’atracció física els imposa un apropament que sembla més aviat una cursa d’obstacles que no pas un joc de seducció, o potser no.
S’ha escrit molta literatura, amb més o menys encert, sobre pràctiques sexuals extremes, perversions i jocs prohibits. L’autora aborda aquest tema amb molta cura i elegància, fugint de la sordidesa de la pornografia i creant una atmosfera glamourosa.
Insisteixo en dir que m’ha semblat més una història d’amor que no pas un relat amb pràctiques sexuals.
Em deleixo per llegir-ne la segona part, publicada amb el nom de Cinquanta Ombres més fosques
Adjunto un dels passatges musicals a una de les escenes del llibre Espem in alium

Hola!

Tot just el vaig començar ahir, malgrat (o a causa de) les pèssimes crítiques que havia llegit. Em moria de curiositat de saber de què anava aquest llibre que tenia tants seguidors i detractors alhora.

De moment no m'ha decebut, potser perquè encara ni tan sols he arribat a la primera escena de sexe (de les moltes que dieu que hi ha), però ja em va fer com ràbia que el fantàstic, meravellós i súper guapo Grey tingués només 27 anys. Trobo que aquí s'han passat. Si m'haguessin dit que el Grey tenia quaranta i pocs, o fins i tot cinquanta i pocs, m'ho hagués cregut, però 27? Va home va!

Seguiré llegint. Quan l'acabi (que serà ràpid, pel què dieu), tornaré a passar per aquí a deixar la meva opinió.

Acabat! Efectivament, és molt dolent!!!!

El Grey és un maltractador, no físic, que això ho fa amb consentiment (se suposa) sinó psicològic. Un paio que et regala una Blackberry només per poder-te tenir controlada tot el dia i que li contestis els mails al minut és un assetjador en tota regla. I l'Anastasia és una pàmfila, a part de que el personatge no és creïble. Bé, no són creïbles cap dels dos. 

Definitivament, no perdré el temps amb els altres dos llibres. Per mi, el final del primer ja està bé com està, no vull saber què passa després. 

El llenguatge és molt repetitiu i a partir del cinqué clau tots s'assemblen, tot i que hauria de ser més variat tractant com tracta del BDSM, perque potser l'autora es va reprimir a l'hora de parlar més específicament del tema.Ni idea. Com han dit ja, tota l'estona és un constant diàleg de llavi mossegat i ulls en blanc. Una mica està bé, però quan ja és reiteratiu, cansa. Tot i això, enganxa un munt. Més que un munt, enganxa massa! Al final me'ls he llegit els tres. I a diferència d'algú que ha dit que "no sé per que m'enganxa tant si és tan dolent", jo si que ho sé. Perque és la història que moltes voldriem viure. Trobar algú que creiem impossible per a nosaltres, i captivar-lo i "dominar-lo" a la nostra voluntat tot i ser nosaltres la part sumisa. A més, que sigui algú que pugui fer tots els teus somnis realitats per que és ric i poderós, i protegir-te de tot mal. Algú que a més, estigui tan bo que totes les ties s'enamorin d'ell al seu pas. I que tingui un cantó tendre, romàntic i hipersensible, tot i tenir un passat terrible, i que ens faci sentir com si fossim la "salvadora" de tots els seus mals.  I que tingui una familia de puta mare que ens valori per salvar el seu fill. I que en el sexe sigui el millor amant del món i a sobre li agradin les perversions.

És fàcil deixar-se endur per aquesta lectura, i enganxar-s'hi, perque totes, fins i tot les que ho neguen, ho voldrien viure. Jo la primera! Perque els llibres que et fan enamorar-te de nou, enamorar-te d'un desconegut, t'omplen d'emocions que potser fa temps que no sents, com amb la saga Crepuscle. És cert que les pelis són caca, però els llibres enganxaven un munt i me'ls vaig llegir encara amb més fruició que les 50 ombres d'en Grey.

Sí, la repetició és la tònica del llibre. Repeteix masses situacions idèntiques: que si els reflex color daurat del cabell, que si els pantalons i els malucs, que si em fico vermella...
Deixant de banda això, el fil conductor del llibre és molt previsible. Saps perfectament que acabarà passant.
De moment només m’he llegit el primer, però ja tinc reservat el segon a la biblioteca. Tanmateix, ja m’han avisat que continua sent previsible. Tot i així, per vàries raons pròpies que ara no venen a compte, m’acabaré aquesta trilogia.

Totalment d'acord amb la Maria, jo no l'he llegit. Una amiga meva està gairebe obsessionada amb aquesta trilogia, i me'n parla sovint.. que si el Grey això... o el Grey alló. No sé, em fa una mica de mandra llegir-la.

Maribel

Hahahaha. M'he rigut molt amb el comentari de la Maria. Si, jo sóc una de les que s'han llegit la trilogia. El primer perquè tothom en parlava, el segon per veure com continuava, i el tercer encara no sé perquè.

Marieta de l'Ull Viu

Jo els tinc baixats al e-book però cada vegada llegeixo més comentaris que em fan repensar si llegir-los o no.  Casi que els guardi per l'estiu, per passar l'estona a la platja smiley

Amics, vaig comprar la primera part a cegues i per equivocació. La vaig llegir d'una tirada i sense poder-m'en estar, darrera van seguir els altres dos.

Feia molt temps que no llegia per gust i a partir d'en Grey (novembre-desembre) n'he llegit uns 30. D'aquesta temàtica (ai, ai... més... més...) se n'han publicat d'altres trilogies que he començat i no he pogut continuar, La recomano, és com menjar xocolata d'amagat. Et deixa una bona mala conciència.

El primer em va xocar molt per les escenes que insinua (el sado és molt fluixet) i vaig pensar que era un pas enrere pel que considerava un maltractament. Ara penso que és una novela romàntica més i que en una parella tot el que sigui consentit i compartir no és dolent de cap manera.

Pel que fa al Grey, no el critiqueu... no voldrieu tenir al vostre costat un paio com aquest?  A més, l'edat no és problema... jo el vaig imaginar més de la meva edat (és que quasi podria tenir un nét de vint-i-pocs)

 

Finalment em trobo amb gent que no em fa sentir com un bitxo estrany. Jo vaig "llegir" (em vaig saltar molts paràgrafs i pàgines) el primer en anglès.

Tothom en parlava tant, i el que em tenia més que encuriosida és que gent que no llegeix mai (i vull dir mai) em deien que no havien pogut deixar-lo, que em vaig gastar deu dòlars (uns sis euros) en comprar-ne una edició de butxaca. Quin greu pels diners!

A mi em va semblar avorridissim, mira que em costa deixar un llibre, però amb aquest no vaig poder. Boníssims els comentaris amb el recompte de paraules, crec que explica perquè és tan dolent.

Gràcies per fer-me sentir "normal" per no agradar-me el llibre! :-)