El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Ensaïmades

Dades de l'obra
Autor: 
Maria Jesús Lleonart
Valoracio usuaris obra: 
4.8/5
Valora aquesta obra: 
Comentaris de l'autor: 

           Aquest text formava part del concurs imatge i poesia de LLibresperllegir de fa uns anys.

 

Text de l'obra: 

Ensaïmades
Sortíem del teatre a trenc d’alba, amb la son tèbia a les parpelles que, enlluernades pel primer dit de claror, lluitaven per no cloure’s encara excitades pel darrer bull d’emocions.     Sords al badall de la campana de Santa Maria del Mar que ens anunciava l'hora de tornar a casa i guiats per la reconfortant aroma de la llard, enfilàvem en fervorosa processó aquell carreró del Born cap al sagrat obrador on rebíem de mans del seu propi creador el blanc i estimulant manà. Les ensaïmades, acabades de sortir del forn, ens cremaven les mans i ens enllaminien els desitjos preludiant d’altres plaers més pertorbadors .
Mentre que, amb innocència d’infants terribles, esperàvem que s’obrís una escletxa per penetrar en el santuari de l’èxit, l’amor i la democràcia, una porta al darrere del Forn deixava entreveure als desvagats noctàmbuls com nosaltres les delícies que s'amagaven entre fums i vapors en aquell paradís de conte.
Flairàvem com malalts enfebrats la neu blanca del sucre llustre per on lliscava la llengua, lassa ja de tantes paraules buides vessades en assemblees interminables; Després, afamats d'escenari i de vida, ens empassàvem la temptadora comunió, xuclant les estalactites ensucrades que penjaven dels nostres llavis golafres
Si teníem sort, anàvem a dormir acompanyats d’una solitud compartida, disfressant la xafogor dels cossos amb frases prenyades de mots impronunciables; massa cansats per abraçades apassionades, massa impacients per carícies maldestres .
Ara que els records es fonen com el sucre dins el foc roent de la memòria recerco aquells rastres esfilagarsats de sabors i olors per esborrar les petjades del temps, i retrobar els amics diluïts ja dins les àcides cendres de la mort.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Ensaïmades "

M'agrada! un text ple de poesia que té la màgia de transportar al lector a l'espai-temps que narra i fer-lo partícep de la vivència.

Gràcies. Molt contenta que hagi agradat i que hagi comunicat les sensacions i el record d'aquell temps a una poeta que ha publicat ja diversos llibres. Només sóc una amateur molt amateur que només escriu en ocasions especials per algun esdeveniment concret i quan en tinc ganes. Res a veure amb la disciplina diària, ni amb el talrent, ni l'ofici d'escriure

Maria Jesús

Al meu veure el comentari de Fe Ferré és força encertat. Vull afegir-hi a les seues coordenades d'espai, temps i emocions, la flaire a poesia que traspua el text de Mª. Jesús. Així com l'excel·lent domini del català, ric, simbòlic i nostàlgic. Estic d'acord que cal viure totes les èpoques i gaudir-les, però la dècada dels 70' hi conté, potser, el millor d'alguns de nosaltres. Sentir la revolució quan tot és aprendre, esdevé inoblidable, i ens amara d'un sentiment d'empatia. Nits, matinada, ressopó (ensaïmades tot just fetes. Amb una xocolata...) I, sobretot, esperances. Com diria Bertrand Tavernier amb el títol d'una meravellosa pel·lícula: "La vida i res més". Agustí.

Moltes gràcies, Agustí. Vaig veure "la vida i res més" Ja que me la recordes la tornaré a veure en DVD per al·lusions 🙂 Només vull afegir que indrependenment del valor que pugui o no tenir "ensaÏmades" el vaig treballar molt. Com va dir ara no recordo quin pintor , potser Picasso, per si de cas ve la Musa que t'agafi treballant. Una recomanació que crec molt encertada i que no paro de dir al meu fill. Tu i la Fe sou molt ambles per haver llegit el text i valorar-lo. Us ho agraeixo molt.

Maria Jesús

Fantàstic text, Maria Jesús! M'acabes de transportar a un record que guardava al fons d'un calaix de la memòria que ha grinyolat mentre s'obria. Aquesta situació, tal i com la descrius la vaig viure fa... -Uff! Quin mal!- Fa trenta anys! a Palma de Mallorca. Encara em ve a la memòria l'olor i el contacte de l'ensaïmada calenta entre les mans. Gràcies!

dolors

Gràcies també a tu per una resposta tan poètica. I parlant de records guardats al calaix, te l'agraeixo amb aquesta cançó de l'escalenc Josep Tero. " Vaig pensar tant el lloc on posar-la volia perquè de llit estant cada nit jo veiés el somriure tan dolç d'un amor que tenia, ... i se m'ha esgrogueït al calaix dels secrets. Em neguitejaria haver de tenir cura, que mai cap mot el to de lo veu no em traís si em demanaven res de la fotografia, sempre he estat molt covard quan l'amor m'ha colpit. l he amagat el seu nom al fons de la memòria, i també les cançons que em parlen del seus ulls; no fos cas que ningú les sentís, si les canto, quan les nits se'm fan llargues i enyoro els seus rulls. Quan perquè tingui son i es calmi la meva ȧnsia, refaig el joc dels nostres llavis humits, i m'amanyago el cos, i veig el seu vinclant-se mentre llisca una música ardent pel meu pit. Per l'he tret de calaix on el temps l'envellia, i em fa costat a on sempre havia volgut; no em neguitejo pas que algú, qualsevol dia, em pregunti qui ės i com l'he conegut. Tant em neguitejava haver de tenir cura, perquè cap mot el to de la veu no em traís, i em demanaven res de la fotografia... Sempre he estat molt covard quan l'amor m'ha colpit. <iframe src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify:track:1mMaQcOV2mdQzVCsbb4xvL" frameborder="0" allowtransparency="true" width="300" height="80"></iframe> I ja que som en terreny nostàlgic i transportdes dins el túnel del temps " Une meche de cheveux de l'Adamo: "Au fond de mon grenier blotti dans un tiroir" http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=X7q35mHkuok

Maria Jesús

😀

dolors

Fantàstic text, M. Jesús. Mentre el llegia pensava ( a banda de coses semblants a la que han dit la Dolros i companyia) que el text estava molt treballat. Més endavant he llegit com tu ho apuntaves. Dius que no et dediques a escriure però prou que podries dedicar-t'hi , noia. Felicitats!

Gràcies, Eulàlia. Però ja saps que una flor o dos no fan estiu. Però sí, està molt treballat.

Maria Jesús

L'he llegit i m'ha agradat molt. Trobo que el vocabulari que has utilitzat fa que el lector es pugui transportar millor al lloc i moment. Sense aquests adjectius i paraules, qualsevol es podria imaginar el moment molt diferent del que és.