El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Els orangutans

Autor/s: 
Editorial: 
Males Herbes
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
Reedició en motiu del seu 50 aniversari (1967)
Valoració dels usuaris: 
0/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Políticament incorrecta i decididament gamberra, Els orangutans de Joaquim Carbó, publicada originalment l’any 1967, va ser celebrada per la crítica com la novel·la sobre l’home de barri que mancava a la literatura catalana. Els orangutans narra, en primera persona, un dia en la vida d’un cràpula obsessionat pel sexe, orfe d’un perdedor de la guerra, que se sent obligat a deixar la ciutat per anar a l’enterrament de la seva àvia en un poble de l’interior, on haurà de tenir-se-les amb els seus oncles, triomfadors sota el nou règim. Carbó, en una de les èpoques més arrauxades de la seva carrera, va pintar aquest retrat àcid dels fills del «desarrollisme» franquista, acolorit amb una capacitat d’observació extraordinària. Una sàtira memorable que volem reivindicar amb aquesta edició especial que commemora els 50 anys de l’aparició del llibre.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

El 2016 es va celebrar en gran el 50 aniversari del llibre juvenil més famós de Joaquim Carbó, “La casa sota la sorra”, i enguany la seva primera novel·la per adults ha complerts mig centenni. Per aquest motiu, l’editorial Males Herbes l’ha reeditat el passat mes de setembre amb el genial pròleg de 1980 de Jaume Fuster.

Quan me’n vaig assabentar no vaig dubtar a assistir a la seva presentació durant la Setmana del Llibre en Català 2017 i vaig aconseguir que Joaquim Carbó me’n signés un exemplar (visca!). Per si tot plegat no fes prou especial aquest llibre, he de reconèixer que “Els orangutans” ha superat totes les meves expectatives: essent el gènere realista un dels que menys sovint llegeixo, m’ha agradat més del que em podia imaginar!

M’ha atrapat des de la primera pàgina, literalment, i no he pogut parar de llegir. Tot i que la trama és ben simple (narra bàsicament el viatge d’anada i tornada del protagonista a l’enterrament de la seva àvia en un sol dia) els pensaments, reflexions i records del protagonista es succeeixen i enriqueixen cadascuna de les seves passes. Com va dir el poeta Antoni Clapés a la presentació de la Setmana, la narració és un “martelleig constant” que no dóna un moment de respir al lector: ni tan sols hi ha capítols ni separacions entre els paràgrafs!

És una novel·la irreverent, “políticament incorrecta i decididament gamberra” tal i com diu la sinopsis, carregada d’una crítica social molt àcida i irònica (de vegades alarmantment actual) als rics, els pobres, els corruptes, els defraudadors, els especuladors, els bancs, els immigrants, els revolucionaris, els conservadors... 

[...]

Tot plegat, com heu pogut veure, amanit amb una pila d’expressions catalanes utilitzades amb tanta naturalitat que fa goig de debò! Ja ho deia Joaquim Carbó: “A la meva família, enlloc de deixar-me una casa als afores amb jardí o una cartera plena de valors important, m’han deixat una vocabulari i una manera de parlar”.

La majoria m’han recordat als meus avis i besavis, però també he hagut de preguntar el significat d’altres. De tota manera vull aconsellar a la resta de joves que no deixin que això els tiri cap enrere, al contrari! Amb els llibres de Joaquim Carbó aprendreu més modismes que a qualsevol classe de català i després us divertireu posant a prova els vostres amics i familiars. Al cap i a la fi és una veritable pena que la majoria d’aquest vocabulari hagi caigut en desús!

“Però a veure, què tenen a veure els orangutans amb la Barcelona dels anys 60?” us preguntareu. Si no teniu paciència per descobrir-ho durant la novel·la, el mateix Joaquim Carbó us traurà de dubtes a la “Justificació” del final: 

“Per a aquells lectors que tenen la sort de ser prou joves i que és molt possible que no l’hagin sentit mai, els voldria informat que Els orangutans prové d’una cançó que llavors va estar molt de moda. Parlava d’una parella d’aquests simis que no pensaven altra cosa que menjar i beure, posar i treure, i que s’empaitaven de branca en branca per la jungla. En aquest cas es tracta, naturalment, de la jungla de la ciutat”

Així que per acabar aquesta ressenya, aquí us deixo el vídeo de la famosa cançó que ha inspirat aquesta novel·la absorbent, cínica i polèmica que no us heu de perdre per res del món... Paraula de Mixa!

Sonora Santanera - El Orangután

Mx

Per llegir la ressenya sencera, visiteu el web "Paraula de Mixa"

 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Els orangutans" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!