El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Els Buddenbrook

Autor/s: 
Editorial: 
Edicions 62
Traductor: 
Joan Fontcuberta i Gel
Gènere literari: 
Any d'edició: 
1994
Valoració dels usuaris: 
10/10
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Aquest era l'últim llibre que em quedava per llegir de Thomas Mann i m'ha decepcionat bastant. Aquest llibre narra la història a través de tres generacions de la família Buddenbrook, o el que és el mateix, de l'empresa d'exportació que funda l´avi de la saga i també és la història de la seva decadència. És força absurd pensar que la trajectòria d´una empresa privada i dels seus membres pugui resultar interessant. L'única cosa positiva d´aquest llibre és que l'estil de Thomas Mann crea adicció, i només per això m'ha estat possible acabar-lo, tot i que en cap moment he sentit interès pel destí dels seus protagonistes. A diferència de la resta dels seus llibres, en aquesta novel·la sembla que només hi hagi un perfil superficial del que són els personatges, com si fossin l´esbós que un autor fa dels seus personatges abans de construir-los de veritat. En fi, tenint en compte que va ser escrita amb només 25 anys, s'ha de reconèixer que té un mèrit immens perquè en ella s'apunten ja, o millor seria dir que treuen el cap, tots els temes que tractaria més tard en profunditat, però en aquest cas no aprofundeix en cap, només porta a terme una espècie d'enumeració. Un llibre poc recomanable a no ser que estigueu jubilats o que visqueu de rentes i tingueu tot el temps del món. Thomas Mann es va inspirar en la seva pròpia família, però potser hauria d'haver-la deixat una mica de banda, perquè no se m'ocorre una història més anodina que la seva.

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Els Buddenbrook"

Decadència d'una familia de la societat burgesa alemana del segle XIX. Frustracions i una búsqueda constant de la felicitat.

Història d'uan família, els Buddenbrook, des de el moment  de la seva glòria fins a la seva decadència, tot això en un període molt convuls de la història d'Alemanya com és la meitat del segle XIX.. La filla és el fil conductor de la narració.

El meu primer contacte amb Mann va ser la Montaña Màgica, i això em va fer témer que no estaria a l'alçada. Afortunadament estava equivocat. Fa una mica der por un llibre voluminós com és el cas d'aquest, pero com en molts altres casos això permet que el plaer de la seva lectura s'allargui en el temps.

 

A part de fer una retrat magistral de les diferents generacions d'una família de la burgesia de Lübeck, analitza en profunditat la societat alemanya del moment que era d'una gran complexitat ideològica, social i cultural. Per a mi, és una obra mestra, igual que totes les novel·les que he llegit d'aquest autor.

TAMBÉ PER A MI ÉS UNA OBRA MESTRA. la primera vegada que vaig intentar llegir la muntanya màgica no vaig poder, potser per la traducció, després ho he fet i m'ha entusiasmat, però aquesta penso que essent molt bona és més assequible. Menys simbòlica i més realista, però igualment profunda,. Sempre l'he recomant i segueixo fent-ho

Maria Jesús

Maria Jesús

Em va agradar moltíssim les dercripcions des rituals casolans, i la seva minuciositat per mostrar tot el aixovar doméstic, fins al punt que penso el llibre té dues facetes. La historia humana i la intrahistoria dels objectes adintre de la casa, que es pot veure a la xarxa de Flickr, a la ciutat de Lübeck.

Jo justament l'acabo de llegir i també la recomano sense reserves. Millor llegir-la abans que La muntanya màgica, perquè és molt menys complexa, és "una obra de joventut". Quina joventut, no?

La vaig llegir quan encara era adoslescent i no estava preparada per jutjar-la. Tot i aixi, la recordo com una de les grans epiques de la burgesia europea. Mann ni als 25 anys era capac d'escriure res superficial.