El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El grito de la gabiota

Editorial: 
Seix Barral
Traductor: 
María José Buxó-Dulce Montesinos
Any d'edició: 
1999
Altres dades: 
No traduït al català. Idioma original: francès.
Valoració dels usuaris: 
10/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

El grito de la gaviota és el testimoni d'una jove que, als 22 anys, ja ha conegut la societat absoluta, el dubte i la desesperació, però també aquesta, la solidaritat i la glòria. Inicialment incomunicada amb el món exterior a causa de la seva condició de sorda, als 7 anys Emmanuelle Laborit va descobrir el llenguatge de signes. Tanmateix, durant l'adolescència la seva vida semblava trontollar: al desassossec propi de l'edat se li afegí la rebel·lió contra el fet que es negadava als sords la seva identitat, ja que el llenguatge de signes a França estava prohibit a causa de la teoria que els sords podien aprendre a llegir els llavis i a parlar. L'adolescència i la primera juventut d'EMmanuelle són la història d'una lluita per subsistir en un món "diferent" i pel reconeixement dels drets dels 3 milions de francesos sords, fins aconseguir que, el 1991, per fi s'ensenyi en llengua de signes als centres d'educació per a sords. Amb aquest triomf col·lectiu i el personal, però no menys emblemàtic, del seu èxit com a actriu teatral, El grito de la gabiota tanca singificativament un itinerari personal ta breu com intens, la profunda significació humana de la qual ens remet al cas relatat a El milagro de Ana Sullivan i, fins i tot més enllà de la seva dimensió específica, il·lustra de forma commovedora l'impuls cap al reconeixement de la diferència i les minories, ja sigui en l'àmbit dels minusvàlids com en qualsevol altre grup humà precisat de reconeixement i solidaritat.

El grito de la gaviota és una autobiografia escrita per la mateixa Emmanuelle, una dona sorda de naixement que, gràcies a aquesta condició, té una concepció del món i un creixement molt diferent als dels oients.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

És un llibre colpidor i molt interessant de llegir. T'ajuda a entendre característiques de la cultura sorda i t'obre els ulls davant les necessitats i condicions que els sords tenen. Amb aquest llibre, Emmanuelle et fa sentir més pròxim a ells o, com a mínim, a tenir unes ganes immenses de ser-ho. Et fa veure i entendre la seva realitat de petita, d'adolescent i ja de més gran, i veus com, simplement perquè el sistema no està adaptat als i les sordes i perquè no se'ls té en compte, envelleixen molt més ràpidament: experimenten, viuen i maduren a la velocitat de la llum.

Emmanuelle no va aprendre llengua de signes fins als 7 anys perquè estava prohibida. No va tenir identitat fins aleshores. I des de llavors ha estudiat, ha fet de comunicadora, ha estat la primera persona sorda en aconseguir un premi francès com és el Molière per la seva interpretació del personatge de Sarah a Les enfants du silence i ara ha esdevenigut la primera sorda europea autora del seu propi llibre.

Etiquetes: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "El grito de la gabiota"

Em sembla una història de superació preciosa, Òliba! Moltes gràcies per la recomanació!!! heart

És una pena que encara avui en dia hi hagi molts prejudicis sobre la gent amb discapacitats! A través d’un dels seus llibres de ficció, Rick Riordan, em va fer reflexionar sobre aquest tema. Un dels protagonistes de la seva saga sobre mitologia nòrdica (Magnus Chase) és un elf que va néixer sord i té un passat molt dur. El seu pare el tractava com un ninot defectuós i l’obligava a escriure en una pissarra enlloc de fer servir la llengua de signes. Però tot i així aconsegueix superar-se a ell mateix i demostrar el que val!

Gràcies a aquest personatge molts fans de Riodan fins i tot han començat a aprendre el llenguatge de signes! A que és genial? enlightened

Mx

Sí, Mixa! De debò que us el recomano moltíssim!

De fet, és un llibre poc conegut. Me'l va recomanar la meva professora de LSC, i és que precisament n'he començat a estudiar aquest any. De totes maneres, després de llegir-te aquest llibre t'adonaràs que en absolut la sordesa és una discapacitat, sinó ben al contrari!

M'alegro que t'hagis fixat en aquesta resenya perquè realment val molt la pena!