El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

El crim del comte Neville

Autor/s: 
Editorial: 
Anagrama
Traductor: 
Ferran Ràfols Gesa
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Valoració dels usuaris: 
10/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.»

En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat?

Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile. El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos...

«Un conte de fades barrejat amb tragèdia grega... Com sempre en Nothomb, la melancolia i les tristors de la infantesa emergeixen sota l’aparent lleugeresa, feta d’humor i elegància, de la novel·lista» (Laurence Houot, Culturebox); «La sageta belga torna a fer diana» (Jérôme Béglé, Le Point).

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

«Ser noble vol dir tenir menys drets que els altres i molts més deures»

Vaig conèixer l’autora ja fa uns anys amb «Estupor i tremolors» on vaig quedar captiva per la seva manera d’escriure, aquest humor tan àcid i aquesta fina ironia que Nothomb treu a passejar tot sovint. Tot i que em vaig prometre que llegiria més coses de l’autora, no ha estat fins ara, quan la meva admirada i estimada Anna Maria Villalonga va dir que l’estava llegint, que he tornat a retrobar-me amb la prosa de Amélie Nothomb.

 

«El Crim del comte Neville» és una divertida i delirant crítica a  la més rància noblesa belga, on les aparences ho són tot; on la premissa: abans morta que senzilla, cobra el més extens sentit de la paraula i cal prendre-ho al peu de la lletra. Cal aparentar el que per naixement i títol s'és encara que això signifiqui morir-se, literalment, de gana o fred.

 

Nothomb ens presenta en aquesta novel·la la història de Neville, un comte arruïnat, a punt de vendre el seu fastuós castell, Pluvier, que cau a trossos, però que es prepara per celebrar la seva garden party anual, una tradició irrenunciable tot i que el seu món s'esfondra, i on han convidat a la crem de la crem de la societat belga.

Amb aquests ingredients, l’autora, crea una perversa i deliciosa tragicomèdia sobre les aparences, els inferns familiars, el pes dels secrets, el dolor de la infància, les incerteses de l'adolescència i els capricis del destí.

 

No podem obviar que «El Crim del comte Neville» està clarament inspirat en l’obra del gran Oscar Wilde «El crim de Lord Arthur Saville». Neville anirà a buscar a la seva filla petita, Sérieuse, a casa d’una pitonissa qui l’anunciarà que durant la festa matarà a un dels seus convidats.

 

La intriga està molt ben servida per Nothomb, que se serveix d’uns diàlegs divertits, intel·ligents i espurnejants. Trobem unes converses entre NevilleSérieuse, la seva estranya i deprimida filla petita, que  voregen l’absurd i el disbarat, i que faran que el lector en gaudeix d’allò més, preguntant-se si al final Neville accedirà a la rocambolesca petició de la seva filla.

 

El final és delirant, brutal, magnífic. Encara que segurament esperat per més d’un lector. Des del principi veus quina és la realitat del vaticini de la pitonissa, i no pas perquè l’autora ho avanci, sinó per pura intuïció, perquè cau pel seu propi pes; i et passes la novel·la dient-li babau a en Neville — veient com perd la son, tontament, pensant en aquest pronòstic i aquí matarà—, per no veure-ho venir.

 

Després d’aquesta delirant i magnifica obra, em declara fan incondicional de l’Amélie Nothomb. Gràcies estimada Anna Maria per fer-me llegir aquesta petita gran maravella.

 

«El que més l’aterria seguia sent que Pluvier caigués en mans d’una cadena de menjar ràpid que arrases les velles parets i el bosc per construir-hi un restaurant, un parquing i un àrea de jocs a la major glòria de Disney» (pàg. 25)

 

Bruixeta

https://magiadellibres.blogspot.com.es/

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"El crim del comte Neville" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!