El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Dos taüts negres i dos de blancs

Dos taüts negres i dos de blancs
Autor/s: 
Editorial: 
Proa
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2013
Valoració dels usuaris: 
8/10
Valora aquest llibre: 
Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

Després d’haver llegit Dos taüts negres i dos de blancs m’ha quedat un regust amarg a la boca i una sensació d’opressió al pit. La ploma de Pep Coll, a qui vaig descobrir amb la seva anterior novel·la “Nius”, sembla una espasa afilada que escriu amb la sang, la suor i les llàgrimes d’un passat enterrat i desconegut que per fi ha sortit a la llum mostrant un crim, que com ell mateix explica, s’assembla massa a la famosa matança de Texas explicada per Truman Capote.

Al poble de Carreu, corria una història de por per a la canalla, una historia d’aquelles que s’explicaven a la vora del foc i que desapareixia de les converses quan hi havia roba estesa. El resultat d’aquell crim fou l’assassinat de tota una família de masovers, el matrimoni format pel Josep i la Margarida, i les seves dues filles, la Maria i la Carme, l’any 1943, una època convulsa on la censura no va deixar passar la noticia més enllà dels pobles veïns del Pallars Jussà.

En Pep Coll, explica a la novel·la la història setanta anys després, una història arrelada a la seva terra i que va marcar en certa manera la seva vida a Pessonada.

Una edició molt acurada de la mà de l’Editorial Proa on el lector podrà conèixer de primera mà molts personatges rellevants de la historia, el poble en sí i les muntanyes, podrà gaudir d’un arxiu fotogràfic i d’una amplia font d’informació. Tant el principi com el tancament de la novel·la són vivències de l’autor, les seves vivències personals i la seva tasca de recerca.

No podem oblidar que no deixa de ser una recreació dels fets ocorreguts, cosa que afegeix elements ficticis, com diàlegs i fins i tot algun personatge com l’aviador anglès, però aquest afegits li donen cos i caràcter a la narració.

Una novel·la que es llegeix amb força dinamisme, enganxa al lector dotant-lo de manera molt curosa i descriptiva de l’ambient de l’època, un ambient marcat pel final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici del Franquisme.

A cada capítol el lector descobrirà un personatge en la seva pròpia veu, com era la seva vida, les relacions que s’anaven establint amb els altres personatges que tindran el seu moment de protagonisme en d’altres capítols i com aquests van viure el crim i com els va afectar.

Crec que aquesta obra és un homenatge a tots ells i a les seves famílies, moltes de les quals han aportat informació de primera mà a l’autor, una manera de fer justícia social, de voluntat d’esclarir els fets i de demostrar les injustícies que va viure casa nostra en el passat.

Quants taüts negres i blanc deuen quedar encara amagats en la memòria dels més grans? De moment ja en podem comptar dos de cada menys. De ben segur que ja poden descansar en pau.

Aquí podreu trobar una entrevista diferent a l'autor:
http://lapetitallibreria.blogspot.com/2013/09/entrevista-pep-coll.html

 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Dos taüts negres i dos de blancs"

Pep Coll és un autor que m'agrada molt. Vaig buscar aquest mou títol a la biblioteca i encara no el tenien. Ja el pensava llegir i ara, gràcies a tu ,reitero la meva voluntat de llegir-lo. El poso a preferits

Maria Jesús

T'agradarà molt maius2, a mi em va captivar i deixar sense alè en més d'un moment.

Hola,

jo, com a fan de novel·la negra que sóc, tinc moltes ganes de llegir-lo. Fa molts anys em vaig llegir, del Pep Coll, Totes les dones es diuen Maria, un llibre de relats. Em va encantar, sobretot perquè, almenys per a mi, els llocs i els ambients  eren totalment propers i reconeixibles. Si amb aquest em passa el mateix ja em donaré per completament satisfeta, perquè això és el que més espero d'una història: creure-me-la.

Elisenda

Una novel.la que m'ha apassionat. L'he acabada avui mateix i m'ha captivat des del principi. Una novel.la inmensa, boníssima, que m'ha deixat esmaperdut. Fa un parell d'estius vaig llegar "Nius" i em va agradar molt. Crec que tenim amb en Pep Coll un escriptor bestial. A la pel.licula "Odessa" es diu una frase que fa així "No hi han pobles bons o dolens, només hi ha gent bona o dolenta". Crec que encaixa aquí també.

Bon any del #SíSí.

M’ha agradat. A part del relat dels fets, prou agres en si mateixos, l’autor dona a conèixer una manera de viure tant dura com el paisatge en que es desenvolupa . La manera d’explicar la història des dels diversos punts de vista dels actors, principals i secundaris, amb les circumstàncies particulars de cadascun dels personatges, fa que l’expectació del lector es mantingui al llarg de tot el relat

   

Feia temps que no m’emocionava tant un llibre.

L’argument de partida ja té el seu interés (assassinats!), però el que fa que aquest llibre siga bellíssim és la manera que té Pep Coll de narrar els fets, i també l’ambientació i els altres temes que hi apareixen. Sense que quasi ens adonem assistim a unes lliçons magistrals d’un munt de coses: la vida a l’interior rural de Catalunya, l’època de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra, el sistemes de conreu i d’explotació del medi natural tradicionals, i per últim, el progressiu abandó dels pobles i masos més aïllats i la desaparició d’aquest tipus de vida tan difícil i dura.

Més informació: http://historiata.wordpress.com/2014/04/05/llibre-pep-coll-dos-tauts-neg...

L'he començat fa poc però, de moment, m'està agradant molt. Estic d'acord amb els comentaris que han fet altres lectors. L'únic que m'extranya és que ningú comenti la quantitat de faltes d'ortografia que hi ha al document. Ignoro de qui és competència aquest tema. Gràcies per tot.

Ja em va entusiasmar amb "Les senyoretes de Lourdes" però amb aquest s'ha guanyat la posteritat. Un grandíssim llibre.

M'ha agradat molt i molt. A més a més l'avi de casa era d'Isona i els noms dels llocs me'l recordaven, segur que ell n'havia sentit a parlar d'aquests fets.

Ssssst! Que no veus que estic llegint!

M'ho he passat molt bé llegint el llibre. M'ha agradat la descripció del marc geogràfic i l'ambientació de l'època, l'estructuració d'un capítol per personatge i m'ha agradat l'estil narratiu de l'autor.

Sí, Núria Sánchez . em va agradar molt fa temps que el vaig llegir. Estic d'acord amb tots els comentaris i crec també, com diu, Jordi Torres que Pep Coll és un dels nostres grans escriptors contemporanis, bestial. Tot el que he llegit de l'autor m'ha semblat molt bo .El salvatge dels Pirineus, Edicions 62 Les senyoretes de LourdesL'abominable crim de l'Alsina Graells, Empúrie

.El vocabulari l'estil, la temàtica, la construcció, la trama, la història. Em sembla un escriptor amb una gran personalitat 

Maria Jesús

Jo fa un dia que l'he acabat i també el recomano molt. M'ha agradat la forma de narrar i de presentar la història, tot i saber en tot moment que es tracta d'un assassinat i qui són els assassins. Molt aconsellable.