El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Diàspores. Paraules i geografies d'exili.

Autor/s: 
Editorial: 
Bromera
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2017
Altres dades: 
Col·lecció "Textures", nº 28
Valoració dels usuaris: 
8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Tot ésser humà és un exiliat en algun moment de la vida. Diversos creadors han sentit l’alé de la persecució, de la pèrdua, de la diàspora a la seua pell o sota la seua creació en algun moment. Els refugiats formen part del present, passat i futur de la història de la humanitat. El desterrament no sols afecta d’una manera física, i la política sempre hi té a veure.

 Aquest llibre –finalista del Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta– es converteix en una crida contra la desmemòria, un recorregut a través dels creadors perseguits, dels refugiats i dels exiliats, passats i presents. La inactivitat política davant de l’actual crisi dels refugiats sirians provoca la crispació entre molts ciutadans que es pregunten si som part d’una societat amnèsica o si la humanitat s’ha tornat cega davant d’un nou drama humà. Textos com aquest són una porta oberta a l’esperança.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

L’exili, interior i/ o exterior, és un tema, una “música” infausta i melangiosa amb què tothom sintonitzem d’una o altra manera, en algun període o durant tota la nostra vida conscient. Fins i tot, hi ha qui pensa que sempre ens trobem en una guerra o altra, declarada o amagada, o, si tenim molta sort, en postguerra. A les guerres tots hi perdem, per bé que els vençuts més que els altres: diàspora, exilis, rancúnies, vides dissortades, les recialles dels quals s’arrosseguen anys i panys. Quan els que ho pateixen són ments preclares i creatives, de la seua inspiració brollen obres d’art, de denúncia, de testimoniatge, d’autoteràpia, per tal de traure el que porten a dins i oferir-ho al món, amb l’esperança que el seu drama no es torne a repetir mai més. Precisament, en aquest llibre d’assaig que comente, en Josep Ballester ens n’ofereix una mostra ben servida. Es tracta d’un recull de vint-i-vuit articles que tenen l’exili com a leitmotiv. Els protagonistes que ha triat són molt diversos, així com l’origen dels seus desterraments forçats; però fonamentalment es tracta d’escriptors d’origen europeu foragitats per la creació política més monstruosa que mai ha eixit de les ments i les societats humanes: els feixismes i altres totalitarismes ultrancers, que, per a més vergonya, encara perduren, fins i tot a l’Estat en què ens ha tocat viure. Un calidoscopi de geografies i paraules d’exili que paga la pena de repassar per a gaudir-ne i no oblidar mai que cal evitar a totes passades aquests tipus d’estigmes, aquesta injusta i infamant degradació a què de vegades sotmetem els altres companys humans i que malauradament se’ns presenta tan actual. Així siga.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

"Diàspores. Paraules i geografies d'exili." encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!