El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Criadas y Señoras

Editorial: 
EM BOLSILLO
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2012
Valoració dels usuaris: 
7.8/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Jackson, Misisipi, 1962. Tras acabar los estudios, la joven Skeeter regresa a casa, sin la menor ilusión por buscarse un marido como pretende su madre; Skeeter sueña con una vida diferente, dedicada a la literatura.

Aibeleen, una criada negra, está volcada en la educación de la niña que tiene a au cargo, para olvidar la muerte de su hijo. Su mejor amiga, Minny, conocida por su rebeldía, encuentra trabajo en casa de una familia recién llegada que aún no conoce su fama.

Cuando Skeeter conoce las historias de Aibeleen y Minny empieza a imaginar un proyecto clandestino y liberador. Estas tres mujeres unirán sus esfuerzos para rebelarse contra un orden social injusto y los prejuicios de una pequeña ciudad.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

El llibre m'ha agradat molt. Mostra la divisió d'una societat en blancs i en negres. Com les senyores blanques tracten les seves minyones. Mostra també tots els perjudicis de la societat americana de Mississipi del 1962, sobretot en una petita ciutat de provincies. Tracta també de la lluita de 3 dones per no sucumbir a aquestos prejudicis. Unes perquè són negres i l'altre perque és dona i s'hauria de casar. 

El llibre tracta aquestos temas amb molt d'humor i sense perdre en cap moment aquest punt de crítica.

No he vist la peli, però si és la meitat de bona que el llibre, pot estar força bé.

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "Criadas y Señoras"

Hola, jo primer vaig veure la pel·li i em va agradar molt. Després una amiga em va deixar el llibre i, cosa rara, em va agradar molt llegir-lo, tot i que ja sabia de què anava perquè la pel·li és exactament igual. També em va agradar la novel·la, molt ràpida de llegir, això que és un totxo.

Elisenda

Molt recomanable per enfocar el racisme i el masclisme des del punt de vista femení. Sovint oblidem que les dones també són racistes i també masclistes.

El toc d'humor ajuda a pair el vergonyós tracte dels blancs als negres i la visió de la dona de casa americana perfecta, que inclús arriba a rebutjar els propis fills quan aquests no són tan perfectes com voldríem.

Vivim de mort i no ens és grat,

morim d'amor i no s'hi pensa.

                           Carles Riba

Molt entretingut. Me'l van regalar quan encara no es parlava de fer-ne la pel·lícula i era un llibre més força desconegut. Aleshores jo no en sabia res i no sabia què esperar-ne. El vaig trobar distret, lleuger malgrat el tema que tracta i fàcil de llegir, que no és precisament una mala cosa!

A trossos em va fer riure (o somriure). La lleugeresa amb què descriu les escenes fa que sembli pura ficció i no una d'aquelles obres que podrien haver passat.

Una lectura semblant és La vida secreta de les abelles (no traduïda al català), de Sue Monk Kidd.

Molt lluny d'aquí...

Ostres, jo vaig veure la pel·lícula fa temps i em va encantar! No podia parar de riure i la crítica social era tremenda! Si dieu que és força semblant i entretingut potser m’animo a afegir-lo a la llista de lectures pendents!yes

Una abraçada,

Mx

En el llibre petit hi ha la bona sentència