El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

CONTES PER A LES NITS DE LLUNA PLENA

Editorial: 
Apostroph
Gènere literari: 
Any d'edició: 
2018
Valoració dels usuaris: 
9/10
Sinopsi. Explica'ns l'argument del llibre: 

Homes llop, bruixes, gats negres, ratpenats, fantasmes, princeses, vampirs, dimonis, suïcides, assassins, botxins. Contes per a les nits de lluna plena és un complet inventari de la flor i nata del fantàstic terrorífic més essencial.

En la primera part del llibre predomina un tractament seriós, fosc i amarg. Són històries amb un rerefons de justícia poètica, fins i tot amarat de passió amorosa i d’exaltació de la natura, però no exempt de dolor.                                                                                                                                                                                                                            La segona part, en canvi, representa una paròdia en tota la regla, una desmitificació insolent dels pilars del nostre imaginari.
El fil conductor que lliga les dues parts és que són històries de perdedors, d’outsiders, de losers, de marginats, de caiguts en desgràcia. Els relats són crítics, reivindicatius, desesperançats. Una reflexió de l’Anna Maria Villalonga sobre la complexitat de la naturalesa humana.

Opinió sobre el llibre i/o comentaris: 

«Els contes que llegireu són bàsicament un exercici d’amor(als gèneres, als llocs comuns, al catàleg de monstres, a nosaltres mateixos) i sobre tot un divertiment.»

Tenim entre mans un llibre que és una petita delícia. Un cuqui llibre, tal com el va definir l'autora durant la seva presentació. I és ben cert. Apostroph edicions i propostes culturals, ha creat una petita (per extensió) joia; una edició acurada, treballada i cuidada fins a l'últim detall: de tacte suau, amb una combinació de vermell, blanc i negre; amb un interior esquitxat de petites il·lustracions força representatives i amb l'afegit de ser també un audiollibre —podem accedir a la web o mitjançant el codi QR que hi ha al seu interior — que només fa que rematar un treball excel·lent.

 

La teatralització dels textos, gràcies a la gent d’En Veu Alta, dóna la profunditat i la dimensió d’aquells serials radiofònics que enganxaven a les generacions anteriors —ara entenc per què! És brutal poder sentir tots els efectes i no només imaginar-los: el llamp, el tro, el vent, la pluja, el miol d’una gata...— i et fa sentir al mil per mil cada paraula, cada sensació... posant-te la pell de gallina. Poder escoltar-los al mateix temps que els llegeixes és un plaer.

 

El recull es compon de vint-i-tres contes que l'autora ha anat escrivint al llarg dels anys. Recopilats en dues parts. A la primera trobem històries fosques, crues, inclús diria que alguna d'elles té un deix amarg, per les que desfilen personatges de l'imaginari fantàstic terrorífic de tots nosaltres. És tan tractats de manera seriosa i amb rere fons de justícia poètica, tal com els hi escau. Llegint-los ens adonem que l'autora sent fasciació per aquests éssers marginals, temuts massa vegades, i la seva predilecció per l'home llop queda patent un cop més, els qui la coneixem ho sabem prou bé.

La segona part està tractada amb un to més irònic, humorístic, desmitificant a les pobres criatures de la foscor, actualitzant les seves aventures —lògicament si han sobreviscut en l'imaginari popular al llarg dels anys bé deuen viure situacions prou actuals i conegudes per nosaltres, no? —. I ho fa d'una manera divertida, que arrenca un gran somriure amb la primera de les històries, que componen aquesta segona part, i que ja no ens abandonarà fins al final de llibre. Creieu-me si us dic que en alguna ocasió exclamarem alguna cosa semblant a: ai, pobre!, sense deixar de somriure i inclús riure.

 

Aquesta vegada em costaria molt, per no dir que em seria impossible, dir quins són els relats que més m'han agradat, ja que tots ells m'han captivat. El que si diré són els personatges que m'han enamorat: una bruixa que conviu amb dues gates i una oliva bòrnia negres (crec que, només mirant el bloc, podeu endevinar perquè J), i un petit dimoniet. Són els protagonistes dels quatre primers contes de la segona part i creieu-me que enamoren, tant per com l'Anna Maria ens els presenta com per les divertides (quasi absurdes) situacions que els toca viure.

 

«Fins fa poc temps, tot anava bé. Les gates, la Bòrnia i jo vivíem tranquil·les sense molestar ningú. Però, últimament les coses han canviat molt.» (pàg. 69)

 

Realment són contes per llegir en nits de lluna plena, asseguts al sofà ben tapats amb una manta, la llum més tènue possible i la companyia d'un gat negre, sentit l'udol del vent. Si tot això no és possible, tan és; però, sigui com sigui, gaudiu-los, són realment imprescindibles pels amants dels contes de por. I pels que no ho sou, també.

 

«Vestits de negre, els familiars del finat es van allunyar lentament. Estaven  compungits, però els quedava un consol : havien escampat les seves cendres pel bosc frondós on l’home, cada tardor, anava a caçar bolets.» (pàg.77)

Bruixeta

https://magiadellibres.blogspot.com.es/

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí

Comentaris sobre "CONTES PER A LES NITS DE LLUNA PLENA"

Per a mi ha estat una descoberta i un divertiment.  Aficionat com soc al contes, i aficionat com soc també a allò que trenca esquemes he gaudit molt d’aquesta por “blanca” que aporta aquest treball d’Anna Maria Vilallonga.

Intueixo que l’autora ha gaudit tant en la creació, com jo en la lectura, i els intèrprets de l’audiollibre tant com jo com oient.

Subscric totalment el comentari anterior, i el recomanaria, fins i tot per a llegir en matins assolellats.