El teu espai per compartir llibres i literatura | Versió 2.0

Carta a Joana Raspall

Sobre l'entrevistat...

 

El dia de l'aniversari de Joana Raspall molts quellegistes vam voler felicitar-la i recitar-li el nostre poema preferit de tots els que ha escrit. Quan tots els quellegistes van haver participat, li vam fer arribar en forma de carta les preguntes i les felicitacions que vàreu anar posant al fòrum, i li va fer molta il·lusió. Aquí teniu la foto del moment en què llegia les preguntes i les felicitacions.
 
Com ja sabeu la Joana és molt gran. Cent anys i dos mesos ni més ni menys! Per això li hem d'agrair molt especialment que hagi pogut contestar les nostres preguntes, i a la seva filla Imma, que l'ha ajudat a escriure-les. Moltes gràcies a les dues de tot cor. 
 
El consell d'una persona tan gran i tan sàvia val molt, així que ja li podem fer cas! 
 
Gràcies a tots i totes per les preguntes... i ara a gaudir de les respostes! Les teniu aquí sota!

 

Entrevista

 

Estimats Quellegistes,
 
He rebut les vostres felicitacions i m'ha fet molta il·lusió tot l'interés que expresseu per la poesia. Em fa molt contenta que us agradin els meus poemes, però encara em fa més  veure que us agrada llegir i escriure.
 
També he rebut les vostres preguntes. Aquí us les contesto una per una:
 
En què s'inspira per fer els poemes? (Ju666)
Mirant i observant tot el que està al meu voltant.
 
Algú t'ajuda o et dóna idees per als poemes? (Osile)
Normalment no, però alguna vegada parlant amb algú en pot sorgir alguna.
 
Quan vas començar a dedicar-te a la poesia? (Osile)
Des que vaig aprendre a escriure.
 
Quants anys tenia quan va escriure el primer poema i de què anava? (jujulieta)
No sé quin va ser el primer, però uns dels primers que guardo és aquest:
 
 Primavera
Els ocells canten
amb alegria
les papallones volen
tot lo dia.
L’aigua és fresca
i tot el món
s’omple d’alegria,
s’omple d’il·lusions.
1Jo cantar voldria
amb els rossinyols
i m’encisaria
cantant aquells tons
sota els pins podent seure
i ginesta collir.
Ja em podeu ben creure
jo vull viure així
tot el que és primavera
és lo que estimo jo
i no pas les tardes fosques
de la tardor.
Va ser escrit l’any 1924, o sigui que tenia 12 anys. La teva edat!
 
Escriu en paper o a l'ordinador? (jujulieta)
Sempre he escrit a mà, i quan ho he tingut corregit i acabat, ho he passat a màquina. No hi havia ordinadors quan jo era petita, ni quan era joveneta. Els ordinadors son cosa molt nova.
 
Quan escriu, el primer que fa què és? Un esbós, escriu el què vol que surti al poema sense acabar-ho de polir (o sigui, sense compte sil·làbic, figures retòriques, etc) o escriu directament tal i com surt un cop publicat? (mgar10)
Alguna vegada anoto primer la idea, però normalment li vaig donant forma i quan començo a escriure ja tinc més o menys pensat com ho diré. Però sempre s’ha de corregir. Quan s ’escriu has de deixar-ho descansar uns dies i rellegir per corregir o millorar el que has escrit.
 
Realment, existeix la inspiració o a base de pensar desenvolupes la idea? (mgar10)
No sempre es té inspiració, si vols escriure has d’agafar un tema i començar a escriure, així se’t van acudint coses, el treball et porta a fer les coses.
 
Treia bones notes a l'assignatura de llengua catalana? (Atalanta)
A l’escola vaig aprendre ben poc el català, es pot dir que vaig ser autodidacta. Has de saber que la gramàtica del català es va aprovar el mateix any que jo vaig néixer, o sia que vaig c réixer amb ella.
 
Joana: només t'agrada escriure poesia o també t'interessava el dibuix, l'anglès o altres arts? (Alys24)
L’escola d’abans no era com ara, les matèries eren diferents. Jo vaig anar poc a l’escola, però llegia molt. M’agrada la llengua i també la música. Vaig estudiar a França per aprendre el francès, i de gran una mica d’anglès i d’alemany. 
 
Què us va fer estimar de tal manera la literatura i el català? (Mixa) 
Cadascú estima el que és seu, i el català era la meva llengua, la que parlava amb els meus pares i avis. 
 
Per què vàreu decidir arriscar la vida per allò en què creieu? Hi ha gent que pot pensar que no hi ha res pel que valgui la pena morir. (Mixa)
Jo mai vaig pensar que arriscava la vida, sols era conscient que havia de salvar els llibres abans no fossin destruïts. 
 
Creieu que heu aconseguit acomplir el vostre objectiu, el vostre somni? (Mixa)
Jo sols he anat pujant una escaleta per tal que els joves aneu estimant la poesia, si ho he aconseguit ja n’hi ha prou. 
 
Després d´escriure un poema llegeix el seu poema en veu alta a algú en especial? (Ju666)
No, l’escric, el guardo, el rellegeixo, i si després ve algun amic a casa potser li llegeixi, però a ningú en especial.
 
Hi ha algun moment del dia en què li vingui més la inspiració o va com va? (Ju666)
Acostumo a escriure a la nit, hi ha més silenci i ningú no et molesta.
 
Què considera que li surt més bé: escriure poesia o teatre? (Ju666)
Són coses diferents, la poesia expressa més els sentiments i estats d’ànim, el teatre explica històries. L’una i l’altre no es poden comparar.
 
Penseu que les pròximes generacions, com nosaltres, serem capaços de defensar, protegir i perpetuar tot allò que gent com vós ha aconseguit? (Mixa)
Crec que sempre hi haurà persones que lluitaran pel que estimen, espero que els que aneu darrere també seguireu fent petites coses que ajudin a no perdre la llengua.
 
Abans d'acomiadar-me us haig de demanar una cosa: No deixeu mai de llegir, i si us agrada escriure feu-ho, sigui en prosa o sigui en vers. Una abraçada a tots i a totes.
Joana Raspal

 

Franja: 

Per deixar comentaris has d'estar registrat:

Registre

Si ja estàs registrat, entra des d'aquí