Esfereïdora novel·la. Fa servir el simbolisme de la ceguesa, com un avançament de la situació actual ? " Estic cec. Ningú no ho diria" pàg. 10.
Poc temps abans de morir Saramago, vaig llegir al diari "El País" una conversa entre l'esmentat mestre i el magnífic cineasta brasiler Fernando Meirelles. D'aquest director havia vist "Ciutat de Déu" i "El jardiner fidel". Totes dues em van agradar, sobretot la duríssima primera.
Llavors jo no havia llegit l'obra aquesta, però sí d'altres de l'escriptor portugués. L'empatia entre Saramago i Meirelles fou completa. A l'escriptor li va agradar força la pel·lícula, i aleshores qui subscriu va decidir llegir el llibre. Normalment llig després de veure el film; si he llegit el text, usualment obvie la pel·lícula.
Finalment, la narració et deixa pitjor. Excel·lent lectura; ara bé si ets fatalista -com jo- t'hi estremeix
Saramago, Sampedro i d'altres savis han estat gairebé profetes.
Cordialment, Agustí.
P.S. No és per res, però jo no m'entenc a posar-hi la foto. Sóc molt dolent amb l'informàtica. Ho sent de debó. Disculpeu.
Sí, és un llibre molt
Sí, és un llibre molt interessant, em va recordar l'infinitament més dens i colpidor L'informe sobre la ceguesa d' E. Sabato, que forma part del llibre "Sobre héroes y tumbas" Impressionant.
De Sàbato he llegit tota la trilogia. Un autor molt fosc dens misteriós i profund. Curiosament Sabato va acabar cec, no pas metafòricament sinó literalment.
Sí, estic d'acord amb el que
Sí, estic d'acord amb el que heu dit. Però, a més, recordo que no el vaig poder deixar, el vaig haver de llegir d'una tirada, pràcticament.
Hola Eulàlia,
Hola Eulàlia,
Només saludar-te. Feia dies que no et "veia".
Cordialment, Agustí.
Salutacions, Agustí. Estic
Salutacions, Agustí. Estic enfeinada i empantenegada amb massa coses, últimament, per això no em "veus". Però no deixo d'anar llegint els vostres comentaris. Tot i que últimament em costa anar seguint el ritme ; )
I a mi. Encara que en molts
I a mi. Encara que en molts dels llibres no hi hagi o gairebé no hi hagi comentari, Em sembla que hi ha una mica d'"overbooking". 😉 Però vaja millor així. Sempre podem sel·leccionar què ens pot interessar o quina opinió ens ve de gust llegir.
Maria Jesús
Hola!
Hola!
Els vostres comentaris ja són de fa uns dies... Però he llegit la novel·la fa poc i estic molt d'acord amb el que dieu.
Primer vaig veure la pel·li i la vaig trobar molt inquietant i dura, però vaig resistir fins al final. Més tard llegeixo el llibre i encara el trobo més brutal, però atrapa tot i la seva duresa.
Vaja, que jo el trobo excel·lent i el recomanaria a tothom, però cal anar amb compte, com que és una lectura dura millor estar amb els ànims ben alts, no fos cas... que patíssim massa i innecessariament. Cada lectura té el seu moment.
Salutacions companys! Una abraçada Eulalia!!! i a la resta també!
Assupció Rehues
Jo l'acabo de llegir i m'ha
Jo l'acabo de llegir i m'ha semblat també molt colpidor. Com tot en Saramago, fa una anàlisi massa encertada de la nostra societat, i això el fa encara més brutal. El més estremidor del llibre és el seu realisme: com de malament ens hem organitzat els humans que, o l'estat ens devora, o ens devorem els uns als altres.